“Tant de bo tinguéssim el president Lincoln avui”
Vigília per commemorar els 150 anys del seu assassinat
WashingtonTot just feia cinc dies que la guerra civil dels Estats Units havia acabat amb la rendició del general Robert E. Lee, comandant de l’exèrcit confederat del sud. El 14 d’abril del 1865 el president Abraham Lincoln assistia a l’obra El nostre cosí americà al Teatre Ford quan John Wilkes Booth va disparar-li. Les ferides van ser mortals i nou hores després, el matí del 15, exhalava el seu últim sospir en una petita pensió situada a l’altra banda del carrer del teatre.
Davant d’aquest edifici de la ciutat de Washington, unes 300 persones es van aplegar la nit de dimarts per commemorar el magnicidi de Lincoln. Entre ells hi havia la família de Steve Curacao, amb vestits de l’època, que venien de Nova Jersey. “No ens volíem perdre aquesta vigília amb espelmes pel president de la gent. Un home que va mantenir unit el país i va abolir l’esclavitud”, assegurava Curacao al costat de la seva dona i la filla. Aficionat a la recreació històrica, el seu personatge de la nit era el d’un pare d’un soldat ras mort en el camp de batalla mesos abans de l’assassinat de Lincoln. “Fa més de 20 anys que participem en diverses activitats de recreació històrica”, va afegir.
No eren els únics. Entre els presents hi havia una banda de músics de l’exèrcit de la Unió, dones afroamericanes lliures de l’esclavitud i el mateix Abraham Lincoln, molt ocupat posant per a fotos i selfies. A les 10 i 13 minuts de la nit -hora del tret fatídic- les portes del teatre es van obrir i la gent que havia assistit a un homenatge sobre la vida d’un dels presidents més estimats de la història dels Estats Units va començar a sortir a poc a poc sota una música lúgubre.
“Tant de bo tinguéssim el president Lincoln avui”, deia Chip Selby, dona de l’actor David Shelby -popular pel culebró dels anys 80 Falcon Crest i l’únic que ha representat el personatge d’Abraham Lincoln al Teatre Ford-, a només pocs metres de la pensió on va morir el mandatari. Chip, amb una espelma a la mà, afirmava que Lincoln “posaria fi a la divisió i polarització política que viu el país”, ja que ell “sabia conciliar i treballar amb tothom”.
Per a David Walker, “el caràcter, la força, el lideratge i la determinació de Lincoln fan que sigui el millor president de la història”. Vestit amb l’uniforme del cos de reservistes veterans, aquest funcionari i autor de dos llibres sobre la guerra civil nord-americana relatava a la gent del carrer el destí de Booth, l’assassí i actor reconegut, i dels que el van ajudar a matar Lincoln. “Els soldats reservistes van ser els encarregats de l’execució dels conspiradors”.
Amb l’assassinat d’Abraham Lincoln, com amb el de John F. Kennedy o els atacs contra les Torres Bessones després, van sorgir diferents teories conspiratives. Algunes relacionen el magnicidi amb el seu vicepresident i successor, Andrew Johnson, o el secretari de Guerra nord-americà Edwin Stanton, i d’altres ho fan amb banquers europeus, liderats per la família Rothschild.
“El Vaticà va estar el darrere de la seva mort”, deia Karl Golovan mentre repartia uns fulletons sobre el llibre Rome’s responsibility for the assassination of Abraham Lincoln, escrit pel general i un dels membres del jurat que va jutjar els conspiradors de magnicidi, Thomas M. Harris, el 1897. “Sóc aquí perquè molta gent no sap la veritat. Sigui com sigui, ningú dubta que John Wilkes Booth va ser l’assassí. Al museu dedicat a Lincoln, al costat del teatre, encara es guarden la pistola que va utilitzar Booth, la bandera cremada de la llotja presidencial i el barret de copa que portava Lincoln la nit del seu assassinat.
El millor president de la història
Abraham Lincoln, nascut en una cabana de fusta al comtat de Hardin, Kentucky, encapçala gairebé tots els rànquings de presidents nord-americans fets per historiadors i politòlegs. La preservació de la Unió, la reivindicació de la democràcia i l’abolició de l’esclavitud són els èxits més reconeguts del president Lincoln. Però també la manera com ho va fer: “Tenia la capacitat de mobilitzar els ciutadans a la recerca d’un país més perfecte, més just i perdurable”, assegura el politòleg i director del Centre Miller de la Universitat de Virgínia, William Antholis.
“Les seves paraules, els seus discursos, tenen encara sentit avui”, subratllava la jove Kebe Lamkin durant la vigília per Lincoln. La seva mare, Catherine, va explicar que els seus avantpassats eren esclaus i que se sentia afortunada de poder formar part de l’homenatge al 16è president nord-americà.
A la capital dels Estats Units, al capdamunt d’unes escalinates, hi ha un Lincoln serè que mira el país i recorda que “el govern de la gent, creat per la gent i per a la gent no desapareixerà de la Terra”.
