'There is no alternative'
Els opositors a Margaret Thatcher l'anomenaven Tina, no pas com a abreviació afectuosa del seu nom sinó per les inicials de l'eslògan amb què imposava la seva agenda privatitzadora: There is no alternative . El mateix missatge que utilitza avui el comissari europeu de Finances, Olli Rehn, per aferrar-se a l'austeritat. "No veig cap marge de maniobra per abandonar el camí de la consolidació pressupostària", declarava en una entrevista recent. També la cancellera Angela Merkel s'ha passat els últims dos anys explicant als alemanys que no hi havia més alternativa que rescatar els endeutats veïns del sud.
L'argument trontolla. Les urnes italianes van rebutjar amb contundència el dictat de Brussel·les, i els alemanys reneguen de les transferències als països més endeutats. Acadèmics europeus i nord-americans s'enfronten sobre els efectes de l'austeritat en la recuperació econòmica. La directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, ha demanat a la Unió Europea que rebaixi una mica la pressió si vol que alguns d'aquests països obligats a retallar puguin tornar a créixer. I a Berlín naixia, diumenge passat, una Alternativa per Alemanya, el nou partit que vol trencar el tabú de sortir de l'euro per retornar al marc i reclama acabar immediatament amb tots els rescats europeus.
Tecnòcrates contra l'euro
A Angela Merkel se li ha obert un front intern. Una "revolta dels tecnòcrates" alemanys -segons l'analista Mark Leonard-, perquè aquesta nova força es nodreix d'economistes, acadèmics, advocats, empresaris i periodistes. Dos terços dels seguidors que han firmat en favor del nou partit són llicenciats universitaris. L' establishment euroescèptic agafa embranzida.
A Alemanya "són els professors del 1968 i no pas els seus alumnes els que han decidit revoltar-se", ironitzava un periodista del setmanari Der Spiegel . Una enquesta publicada a principis de mes assegurava que el 24% dels alemanys estarien disposats a votar un partit euroescèptic. La desconfiança en la moneda única, però, és anterior a la crisi.
No ha estat fins ara que s'ha fet públic el contingut d'una entrevista que un periodista alemany va fer a l'excanceller Helmut Kohl l'any 2002 per a la seva tesi doctoral. En aquella conversa, el pare de la reunificació alemanya admetia que "mai" hauria pogut "guanyar un referèndum" sobre l'euro i per això va optar per actuar "com un dictador" per imposar una unió monetària que per a ell suposava "la irreversibilitat del projecte europeu". Kohl fins i tot confessava que no va voler cedir el poder al seu popular ministre de l'Interior, Wolfgang Schäuble (l'actual responsable de Finances de Merkel), perquè "no era un afer per a nouvinguts; calia algú amb plena autoritat".
L'hora de Schäuble és ara. Berlín és avui el poder hegemònic que imposa a tota la Unió rigor pressupostari contra la crisi de l'euro. Sense admetre debat ni alternatives.
