28/04/2013

Torna la por americana

3 min
Controls de seguretat a l'entrada d'un partit de beisbol a San Francisco.

Demà farà quinze dies que la CNN transmet els seus programes a l'aire lliure, des dels carrers de Boston, per on ha repartit els periodistes estrella de la programació. La cadena ha olorat audiència (la més alta en deu anys, descomptant nits electorals) i no deixa anar la peça.

Per la pantalla hi han desfilat totes les branques de la família txetxena Tsarnaev, supervivents de les bombes ensenyant metralla a les cames, un taxista que va transportar els presumptes terroristes, veterans de guerra amb pròtesis que animen maratonians amputats, gossos que oloren explosius i el bomber que va cobrir amb una manta el cadàver del nen de vuit anys: "En quaranta anys de servei, és el pitjor que ha hagut de fer?" "Sí, va ser el pitjor dia de la meva vida". Zoom sobre els ulls plorosos. "Encara puc veure la cara d'aquell nen". Piano. Rètol: "L'entrevista íntegra, aquesta nit a les vuit". Pel camí, la CNN s'ha deixat un tros de la seva credibilitat, quan va informar precipitadament a mitja setmana de la detenció "d'un home de pell fosca".

Sobre un fons sentimentaloide fet de vambes penjades pels cordons a les tanques del carrer Boylston, ossets de peluix i fotos de quan les víctimes eren felices, els Estats Units estan construint la resposta política a l'atemptat. I han tornat les temptacions autoritàries, la sacralització de la policia, el recel al musulmà i la bandera com a escut i justificació. Ha tornat la por difusa: la por al terror, que no és sinó el revers de la por a la llibertat.

Pares de la pàtria han exhibit múscul electoral reclamant un tribunal militar per al cas, ignorant les garanties jurídiques amb què els tribunals ordinaris han dictat centenars de sentències en casos de terrorisme. Fins i tot a l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, el multimilionari del sentit comú, partidari de controlar les armes de foc i les calories de les begudes refrescants, li va faltar temps per convocar una roda de premsa així que la policia va filtrar que Dzhokahar Tsarnaev havia declarat que ell i el seu germà volien fer esclatar una bomba a Times Square. Bloomberg va aprofitar-ho per demanar més càmeres de vigilància a Nova York: "Vivim en un món complex. La nostra interpretació de la Constitució haurà de canviar, perquè hi ha gent que ens vol prendre la llibertat".

En una extraordinària coincidència, mentre observàvem aquesta tornada als dies de plom, George Bush també tornava a aparèixer a la vida del país, amb la inauguració de la seva biblioteca presidencial a Dallas. Asseguts a primera fila Blair, Aznar i Berlusconi aplaudint-lo, és a dir, aplaudint-se, reclamant un lloc honorable a la història, com si la paraula mentida no els digués res.

Amb motiu de l'acte, Bush va trencar el seu silenci habitual per proclamar, sobre la guerra de l'Iraq: "Pel que fa a mi, el debat s'ha acabat; la història en serà la jutge". Comentaristes conservadors, com Charles Krauthammer, consideren que, com més anys passin, millor parlaran els llibres del llegat de Bush, perquè va ser seva la creació de la infraestructura antiterrorista que ara protegeix el país, igual que va ser del president Harry Truman la institucionalització dels elements (OTAN, CIA) que van contribuir a derrotar el comunisme.

Justament d'un dels principals llegats de Bush, la presó de Guantánamo, n'arribaven notícies de vagues de fam de part dels presos que continuen internats, 166 dels quals encara sense càrrecs. The New York Times la va qualificar de "personificació de l'era de perillosa expansió dels poders executius", i de taca per a Amèrica.

Ara, a la CNN, una estudiant s'ha acostat a la plaça dels tributs a les víctimes amb una guitarra i una cançó que ha dedicat a la ciutat de Boston. La programació continua. Un bany maria afectiu estova Amèrica.

stats