Tortures, violacions i fam als centres de detenció preventiva de Corea del Nord

Diversos exdetinguts nord-coreans descriuen a HRW un sistema cruel, degradant i corrupte

"La pallissa va ser molt forta el primer dia. Després, a la cel·la, alguns guardes que passaven em donaven cops de puny o em colpejaven amb les botes. Durant 5 dies em van obligar a estar dret i no em deixaven dormir", relata Lim Ok Kyung, una nord-coreana d'uns quaranta anys que va ser detinguda per fer contraban de productes xinesos a prop de la frontera. El seu és un dels 22 testimonis recopilats per Human Righs Watch (HRW) en l'informe "Valíem menys que un animal. Abusos i violacions del degut procés durant la detenció preventiva a Corea del Nord".

Tortures, violacions i altres abusos sexuals, amuntegament en cel·les amb polls i xinxes, i una completa desprotecció jurídica i legal és el panorama que detallen aquests 22 nord-coreans (15 dones i 7 homes), que han passat per centres de detenció preventiva de Corea del Nord i que han aconseguit fugir del país. El seu relat el corroboren, a més, vuit exfuncionaris també fugits que havien treballat en aquestes instal·lacions.

Yoon Young Cheol, un extreballador del govern de Corea del Nord, relata com cinc agents uniformats van entrar a casa seva una nit i se'l van endur a les oficines de la policia secreta. El primer que van fer, abans i tot d'explicar-li per què l'havien detingut, va ser donar-li una pallissa durant més de 30 minuts. "Em van clavar puntades de peu, em colpejaven amb els punys a tot el cos. El dia següent em van traslladar a l'habitació del costat, que era una cel·la de detenció i interrogatori, però l'interrogatori no tenia cap procediment, simplement em pegaven. L'examinador preliminar em va pegar molt violentament i jo preguntava «Per què? per què? per què». No vaig aconseguir cap resposta. A mesura que l'interrogatori va anar avançant vaig descobrir que algú m'havia denunciat com a espia", explica Yoon Young Cheol. Només van afluixar les pallisses quan van aconseguir que fes una confessió.

Altres testimonis relaten com els obligaven a estar asseguts a terra sense moure's durant dies, de genolls o amb les cames plegades i amb els ulls fixos sempre cap a terra. Si es movien el més mínim els guardes els colpejaven, o bé ordenaven càstigs col·lectius a tots els detinguts. Diverses dones expliquen també haver patit abusos sexuals i assetjaments, incloses violacions.

Sense cap accés a un advocat i sense procediments oficials, tots els detinguts vivien amb la por de quedar atrapats per sempre en un sistema "en el qual es dona per segura la culpabilitat de les persones i en què l'única forma de lliurar-se'n són els contactes o els suborns", afirma el director de HRW a l'Àsia, Brad Adams. "La detenció preventiva i el sistema d'investigació de Corea del Nord és arbitrari, violent, cruel i degradant", conclou.

Éssers humans inferiors

Quatre funcionaris que han treballat en aquests centres de detenció preventiva expliquen que per al Partit dels Treballadors de Corea del Nord els detinguts són éssers humans inferiors que no mereixien ni tan sols el contacte visual directe amb els agents. Molts d'ells acabarien complint condemna de treballs forçats en centres del govern.

“El rentat de cervell a Corea del Nord arrenca a l’escola bressol”

Tots aquests relats són posteriors al 2011, quan Kim Jong-un va accedir al poder a Corea del Nord. Una comissió investigadora de l'ONU ja va determinar l'any 2014 que les violacions dels drets humans comeses pel govern de Corea del Nord eren generalitzades i sistemàtiques i les va qualificar, de fet, com a crims contra la humanitat. Uns crims que incloïen assassinat, exterminació, empresonament, esclavatge, persecució, agressions sexuals i desaparicions forçades. Aquella comissió també va constatar les pràctiques de tortura, intimidació, humiliació i fins i tot inanició deliberada cap als detinguts en centres d'interrogació per extreure confessions.

La nova investigació de HRW constata condicions higièniques pèssimes en aquests centres, amb polls, xinxes, amuntegament i unes racions ínfimes de menjar. Només els que tenen familiars que els hagin pogut fer arribar mantes o roba, sovint subornant els guardes, poden resguardar-se del fred. En un dels règims totalitaris més opacs, militaritzats i corruptes del món, els suborns i les connexions són l'única via per escapar-se d'un sistema que dona per descomptada la culpabilitat dels detinguts.

Lim Ok Kyung va ser posada en llibertat deu dies després de ser detinguda perquè el seu marit, un membre del Partit de mig rang, tenia bones connexions. Però això no li va estalviar les pallisses i la fam i el fred hivernal que li van fer passar a la cel·la, dins del centre de detenció. "Em van dir que escrivís la meva història des del dia que vaig néixer fins avui, vaig escriure durant hores però al dia següent em van dir que tot el que havia escrit era una mentida i em van fer tornar a fer escriure de nou. I com que el que tornava a escriure no quadrava amb el text del dia anterior, per cada cosa que fos diferent em donaven una bufetada a la cara", relata.

Yoon Young Chol, en canvi, va ser sentenciat en un judici sumari a cinc anys de treballs forçats, finalment per delictes de contraban, perquè els agents van acabar determinant que no era cap espia.