Tres apunts que sí que són definitius

A l’espera d’un horitzó més nítid -que aquest dimarts s’intuïa més blau demòcrata que no pas vermell republicà-, la jornada electoral de dimarts deixa tres conclusions que, a hores d’ara, sí que són definitives. La primera: Donald Trump no és una casualitat. Si els comicis eren un referèndum sobre la seva figura, les urnes van augurar ben aviat que el president encara té força, com a mínim, per mantenir un frec a frec amb Joe Biden. I no hi ha excusa: la xifra de participació, històrica -i que suposadament havia de beneficiar el bàndol demòcrata-, deixa clar que les forces dels dos costats estan prou equiparades i també mobilitzades. Si Trump marxa, el seu llegat trigarà a marxar. Segona conclusió: l’onada blava era només una il·lusió. Biden no ha arrasat, les enquestes han tornat a fallar i els demòcrates potser es pregunten ara si la millor estratègia per fer fora Trump de la Casa Blanca era optar per un candidat que durant la campanya electoral tenia com a principal objectiu passar desapercebut i no ficar la pota. I tercera i segurament la més important: la fractura social als Estats Units comença a ser irreparable. Trump, el president de la polarització, deixa una societat més crispada, més tensa. Que ara sembli disposat a materialitzar les seves amenaces de no acceptar el resultat en cas de derrota tira més llenya a un foc atrevit i d’abast imprevisible.