OBSERVATORI DELS EUA

Tres històries racistes

L’ESCLAVA. Una esclava desplaçarà un propietari d’esclaus i actiu antiabolicionista als bitllets de 20 dòlars. La iniciativa l’ha pres el Tresor nord-americà en un intent de posar-se al dia en temes de raça i de gènere. Harriet Tubman, nascuda esclava, després alliberada i convertida en una de les grans figures de la lluita per l’abolició de l’esclavitud als Estats Units, ocuparà la cara de les noves emissions d’aquests bitllets. Un reconeixement simbòlic a la transformació de la societat nord-americana. El més curiós és que la imatge de l’esclava Tubman expulsarà de la cara del bitllet de 20 dòlars Andrew Jackson, el controvertit president dels Estats Units que no només era propietari d’esclaus sinó que també va frenar tant com va poder el corrent abolicionista. Els seus crítics argumenten que va expandir la democràcia per als propietaris blancs i mascles, no per a dones ni negres. Ara Jackson quedarà relegat a la part posterior d’un bitllet que portarà al davant la figura de Tubman. Curiosa parella unida per 20 dòlars, i iniciativa mal vista per sectors conservadors, que la desqualifiquen com un intent de dividir els americans.

EL MUSICAL. Un ball de cares fruit d’una carambola, perquè la idea inicial del Tresor nord-americà era incorporar una dona al bitllet de 10 dòlars, d’on saltaria l’actual ocupant, Alexander Hamilton, un dels pares fundadors dels EUA. Però aquí van sumar-s’hi dos lobis que van pressionar per evitar-ho: els que valoren els mèrits del Hamilton polític -va ser el primer secretari del Tresor- i els incondicionals del musical que ara mateix arrasa a Broadway: una obra que reconstrueix la figura de Hamilton i que s’ha convertit en un fenomen cultural i social -amb la benedicció de la Casa Blanca-, que acaba de rebre el Pulitzer al millor drama i que bat tots els rècords de vendes. El secret del seu èxit no és només com és d’interessant l’agitada vida de Hamilton -pare fundador que va morir en un duel a pistola amb un dels seus rivals polítics- sinó també com l’ha tractada Lin-Manuel Miranda, el seu creador, un novaiorquès amb orígens a Puerto Rico, que li ha injectat molt de rap i un repartiment radicalment multicultural. Els personatges que s’hi representen són figures històriques que tothom sap que eren blancs, però interpretats per actors negres i llatins. Aquesta transgressió és un dels secrets del seu èxit.

LA POLICIA . El que no sabem si ha vist el musical Hamilton és el nou cap de policia de Chicago, Eddie Johnson, afroamericà acabat de nomenar amb la missió de netejar el cos d’agents racistes. L’informe d’un comitè independent va ser contundent: el departament de policia està plagat de racistes. És el que en part podria explicar que el 74% de morts o ferits per la policia de Chicago en els últims 8 anys siguin de raça negra. Un escàndol que va créixer arran del cas d’un agent de policia que va disparar 17 trets a un adolescent negre. Aquell episodi es va convertir en la gota que va fer vessar el got de la paciència i, finalment, ha forçat la dimissió del cap de la policia i ha posat en risc la carrera de l’alcalde de Chicago, el poderós Rahm Emmanuel.

Tres històries relacionades amb el racisme que demostren que als Estats Units el color encara compta, i molt.