Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

Troben un milió i mig de pingüins a l’Antàrtida

La supercolònia aconsegueix esquivar el canvi climàtic en un illot remot

Els pingüins d’Adèlia, els més comuns a l’Antàrtida, han trobat una estratègia per sobreviure al canvi climàtic. Un equip de l’Institut Oceanogràfic Woods Hole n’ha localitzat més d’un milió i mig d’exemplars en una illa remota, segons un estudi publicat ahir a la revista Scientific Reports. La troballa qüestiona el que els biòlegs pensaven fins ara: que la població d’aquesta espècie no havia parat de minvar durant els últims 40 anys.

La supercolònia és a les illes del Perill, una cadena d’illots rocallosos a l’extrem nord de la península Antàrtica. “Fins ara no sabíem que aquest era un hàbitat important per als pingüins”, explica la investigadora Heather Lynch, professora d’ecologia i evolució a la Universitat Stony Brook de Nova York. Si l’indret havia passat fins ara inadvertit era per la seva localització remota i perquè fins i tot a l’estiu austral les aigües que l’envolten estan cobertes d’una gruixuda capa de gel que les fa pràcticament inaccessibles.

La primera pista va arribar el 2014, quan Lynch i el seu col·lega Mathew Schwaller de la NASA van descobrir en unes fotografies de satèl·lit de les illes taques de guano, la substància que formen els excrements de les aus sobre la costa marina. Els científics van decidir comprovar-ho i van muntar una expedició a l’illa amb biòlegs de la Universitat d’Oxford per fer-ne un primer recompte.

Mapa a vista de dron

L’equip va utilitzar un dron comercial adaptat. “Amb el dron pots sobrevolar l’illa seguint una quadrícula i fer una fotografia per segon. Quan uneixes les imatges obtens un gran collage que mostra tota la superfície en dues i tres dimensions”, apunta Hanumant Singh, el professor d’enginyeria industrial de la Universitat Northeastern de Boston que va preparar el dron i el seu sistema de navegació. Les imatges, de molt alta qualitat, es van fer servir després per recomptar amb un alt grau de precisió els nius dels pingüins. Segons els científics, aquestes dades són molt valuoses no només per estudiar les dinàmiques de les poblacions, sinó per relacionar-les amb els efectes dels canvis de temperatura i el gel en l’ecologia de la zona.

Si aquests pingüins s’han salvat del canvi climàtic, els secrets que amaguen les illes del Perill poden ser més importants del que sembla. “La població de pingüins d’Adèlia al costat est de l’Antàrtida és diferent de la del costat oest. Volem entendre per què: pel gel de l’oceà? Per la disponibilitat d’aliment? No ho sabem”, diu la biòloga Stephanie Jenouvrier.

S’espera que la troballa també serveixi per impulsar la creació d’àrees marines protegides a l’Antàrtida. “Tenint en compte que la localització d’aquestes zones s’ha de basar en la ciència més desenvolupada, aquest estudi ens ajuda a defensar la protecció de la zona”, apunta Mercedes Santos, de l’Institut Antàrtic Argentí. La Comissió de l’Oceà Antàrtic s’ha de reunir aquest octubre per considerar la proposta de la Unió Europea de crear una àrea marina protegida d’1,8 milions de quilòmetres quadrats a la regió del mar de Weddell. L’objectiu és impedir la pesca de krill i conservar la biodiversitat a la regió del planeta que s’escalfa més de pressa.