Trump aviva la pugna sobre la terra a Sud-àfrica
El govern pretén expropiar alguns terrenys als blancs perquè la majoria negra en pugui ser propietària
JohannesburgDesprés d’anys de silenci en què els assassinats que pateixen a les seves terres no trobaven ressò als diaris generalistes, els grangers blancs de Sud-àfrica centren ara el debat públic del seu país. El procés activat per l’oficialista Congrés Nacional Africà (CNA) per canviar la Constitució i poder expropiar terres per accelerar així l’accés de la majoria negra històricament discriminada a terrenys en propietat de la minoria blanca ha obert una apassionada polèmica que dona protagonisme als grangers i en la qual s’ha implicat, amb un dels seus tuits directes i viscerals, el mateix president dels Estats Units, Donald Trump.
“He demanat al secretari d’Estat, Mike Pompeo, que estudiï amb deteniment la confiscació i les expropiacions de granges i de terres i els assassinats a gran escala de grangers”, va escriure Trump a Twitter fa uns dies. El missatge anava acompanyat d’una frase entre cometes -“El govern de Sud-àfrica està confiscant terres dels grangers blancs”- i una menció al canal Fox News. La cadena, que és coneguda pel seu populisme de dretes, havia dedicat un programa als assassinats de grangers i a les expropiacions que planeja el govern sud-africà. La frase entre cometes provenia del programa.
Com és habitual, el tuit del magnat convertit en president va provocar una allau de reaccions creuades. Abans de demanar explicacions a l’ambaixador dels Estats Units a Pretòria, el govern sud-africà va refusar la “percepció simplista” de Trump: “Només busca dividir el nostre país i ens recorda el nostre passat colonial”. A l’altre costat de l’espectre polític, el grup de defensa dels interessos dels afrikaner, Afriforum, d’orientació liberal-conservadora, celebrava que un cap d’estat es pronunciés per primera vegada sobre les queixes de molts grangers blancs sud-africans, i el liberal Institut de Relacions Racials (IRR) veia el missatge de Trump com una conseqüència de la preocupació i la inseguretat jurídica creada per la intenció del govern d’expropiar terres.
Dos assumptes controvertits
Tant els assassinats de grangers com les expropiacions són dos assumptes controvertits que divideixen els sud-africans i estan carregats de tensió racial i ideològica. En el cas dels assassinats, el govern i els partits i la majoria d’intel·lectuals d’esquerres neguen que els atacs contra grangers blancs -perpetrats quasi sempre per sud-africans negres- tinguin una motivació racial i siguin un crim d’odi, i consideren aquests assassinats delictes comuns sense cap altre mòbil que el robatori. Mentrestant, molts grangers i grups que aspiren a representar-los tenen clar que existeix un element d’odi, i citen la brutalitat amb què habitualment són torturats i assassinats els grangers i les seves famílies -sovint nens, dones i persones grans- com la prova que explicaria que no són simples robatoris.
Pel que fa a les expropiacions, el govern i els que li donen suport creuen que són un mecanisme indispensable per corregir l’aclaparador domini de propietaris blancs en el sector agrícola, que el CNA atribueix a l’expulsió de comunitats negres de les terres on vivien durant l’època colonial i de l’apartheid, i a les lleis que limitaven dràsticament els drets de propietat dels sud-africans no blancs. Al davant tenen grups de tendència liberal com Afriforum o l’IRR, que han liderat fins ara una intensa campanya de lobi per evitar una reforma que suposaria, diuen, un cop de gràcia al dret a la propietat, i que, de fet, ja ha començat a espantar la inversió estrangera. Segons els seus crítics, les expropiacions multiplicaran el poder d’un govern que consideren ineficaç i corrupte, obriran la porta a l’arbitrarietat i destruiran la confiança econòmica, com va passar a la veïna Zimbàbue i a Veneçuela, països que van emprendre nacionalitzacions per corregir injustícies i van acabar sumides en la hiperinflació i la misèria.
Mentrestant, la falta de detalls sobre qui seran els beneficiaris i a qui afectaran les expropiacions ha fet augmentar el nerviosisme entre els propietaris, que adverteixen que la incertesa està paralitzant el sector i afectant una economia que ha entrat aquest mes en recessió per primera vegada des del 2009. La informació més concreta la va donar el mes passat el secretari general del CNA, Gwede Mantashe, que en declaracions a mitjans locals va suggerir que la reforma limitarà la propietat dels blancs a 12.000 hectàrees. Segons Mantashe, els propietaris blancs que sobrepassen aquest límit hauran d’entregar l’excés de terra a l’estat, sense importar si els terrenys van ser usurpats o no a comunitats negres en el passat.
Afriforum ha fet pública una llista on figurarien les primeres 139 parcel·les que s’expropiarien un cop es canviï la Constitució. Tot i que el govern ha negat la seva veracitat, mitjans locals han informat que les autoritats ja han començat les gestions per expropiar dues de les propietats que surten a la llista. Segons Afriforum, diverses organitzacions d’agricultors i els mateixos propietaris, els dos terrenys tenen reserves de carbó sota terra i estan situats en el perímetre on empreses xineses projecten una central elèctrica que funcionarà amb carbó. Paral·lelament, el president xinès, Xi Jinping, ha sigut el segon gran líder mundial després de Trump a pronunciar-se sobre la reforma agrària que impulsa Sud-àfrica, i ha mostrat aquesta setmana el seu suport a les expropiacions.
