RELLEU A LA PRESIDÈNCIA DELS ESTATS UNITS

Trump començarà desmuntant l’Obamacare

La reforma sanitària és un dels puntals del llegat d’Obama que el nou president vol esborrar

L’endemà de les eleccions més de 100.000 nord-americans van córrer a inscriure’s al sistema de cobertura sanitària. La secretària de Salut, Sylvia Burwell, va informar en un tuit d’aquest rècord de registres en el moment en què va quedar clar que Donald Trump, que s’ha compromès a revocar l’Obamacare, seria el nou president dels Estats Units a partir del gener.

És una de les grans promeses de Trump i de les que li han donat més rèdit electoral. Tombar l’Obamacare, la normativa adoptada el 2010 que ha proporcionat cobertura sanitària a 20 milions de nord-americans que abans no en tenien. És una de les grans obres d’Obama, tot i que polèmica i complicada d’aplicar; un dels punts destacats d’un llegat que ara Trump s’esforçarà a desmuntar.

Trump i el Partit Republicà han propugnat repetidament l’anul·lació d’aquesta cobertura sanitària, però fins ara mai no han precisat en detall l’alternativa. A la llista de mesures publicades a la seva web, Trump preveu substituir-la tornant les competències als estats i plantejant la promoció de comptes d’estalvi sanitaris.

Encara que suprimir l’Obamacare sigui una prioritat del nou president no li serà fàcil ni podrà fer-ho ràpidament. Probablement li costarà mesos i molts compromisos, també amb els demòcrates. D’entrada perquè no disposa de la majoria necessària al Senat per revocar la llei. El que sí que podrà fer és desmantellar part de la reglamentació i eliminar subsidis que s’atorguen per sufragar les primes de l’assegurança. També haurà de buscar fórmules de transició per als milions de nord-americans que disposen d’aquesta cobertura, i és probable que acabi mantenint apartats de la llei molt populars, com el que permet als joves continuar dins la pòlissa dels pares fins als 26 anys.

Davant la determinació de Trump i els republicans d’eliminar l’Obamacare, un dels arquitectes d’aquesta reforma i antic assessor d’Obama, Ezequiel Emanuel, els ha criticat per no disposar d’un pla alternatiu i ha advertit que “perquè la cobertura sanitària sigui assequible tothom s’hi ha d’inscriure, gent sana i malalts”. Si només cobreix gent malalta, els costos es disparen, afegeix Emanuel. Qui també ha sortit en defensa de l’Obamacareés el fundador del grup Virgin, Richard Branson, que ha declarat que “la gent que ha votat Donald Trump és la que més patirà si no tenim un sistema universal de salut”.

La por dels immigrants

Un dels punts troncals del programa de Trump que provoca més tensió són les mesures per frenar la immigració. Incidents com el que va tenir lloc dijous en una escola de Michigan alimenten els temors. Estudiants de la Royal Oak Middle School van cantar a la cafeteria “Construeix el mur”, en referència al projecte de Trump d’aixecar un mur de separació amb Mèxic per aturar l’entrada d’immigrants, i que es va convertir en un dels crits habituals als mítings del candidat republicà.

Els crits van provocar els plors d’estudiants d’origen hispà, i el vídeo s’ha fet viral. En un institut de Pennsilvània estudiants amb cartells de Trump es passejaven per l’escola mentre cridaven “Poder blanc”. Es tracta d’incidents aïllats però que alimenten el temor d’una part de la població sobre les conseqüències que pot comportar l’elecció d’un president que ha mantingut un discurs racista i xenòfob.

Els que més temen les primeres decisions de Donald Trump en immigració són els 700.000 dreamers, els joves que han nascut en un altre país però que han crescut als Estats Units. Culturalment i lingüísticament són nord-americans, però legalment no. Fins ara hi poden residir gràcies a una ordre executiva d’Obama que va aturar la deportació dels nens que hi van entrar il·legalment. Si van arribar-hi amb menys de 16 anys i demostren un grau d’integració obtenen el buscat permís de residència. És una de les mesures que Trump ha promès que anul·larà i, com que és una ordre executiva, té la potestat de fer-ho.

Mentrestant és més evident la pugna entre els dos Trumps, el presidencial i l’arrauxat. Dos tuits de les últimes hores referits a les manifestacions de protesta contra la seva elecció ho exemplifiquen. En el primer afirmava: “Hem tingut una elecció presidencial oberta i d’èxit. Ara manifestants professionals, incitats pels mitjans, protesten. Molt injust”. Vuit hores després, corregia: “Aprecio que grups petits de manifestants tinguin aquesta passió pel seu gran país. Anirem junts i n’estarem orgullosos”. El segon tuit va més en la línia de Trump des que és president electe, ja que promet unitat i evita la confrontació.