Publicitat
Publicitat

TROBADA AMERICANA

Trump menysté de nou l’Amèrica Llatina

La seva absència a la Cimera de les Amèriques dona el protagonisme a la Xina com a soci clau al continent

No hi haurà ni encaixades de mans incòmodes ni somriures forçats. El president dels Estats Units, Donald Trump, va cancel·lar dimarts la seva assistència a la Cimera de les Amèriques d’avui a Lima, al Perú, per fer front a la crisi internacional de Síria. Amb la seva absència, doncs, estalvia als dirigents de l’Amèrica Llatina una situació tensa, però també perd l’oportunitat de millorar la relació amb els països de la regió.

Des que va arribar a la Casa Blanca, Trump no ha viatjat a cap país llatinoamericà -els seus dos antecessors, George W. Bush i Barack Obama, van visitar Mèxic en el seu primer any de govern-. A més, la seva retòrica antiimmigració, el seu proteccionisme i el seu menysteniment respecte als veïns del sud han deteriorat els lligams de Washington amb l’Amèrica Llatina, que en els últims anys ha començat a mirar cap a la Xina.

Trump “no només perd l’oportunitat” d’establir una bona relació amb “socis estratègics i econòmics clau”, sinó que “cedeix l’oportunitat als xinesos”, segons Jason Marczk, director del centre d’Amèrica Llatina del laboratori d’idees Consell Atlàntic. Marczk creu que l’absència de Trump a Lima “envia un missatge equivocat als països llatinoamericans amics”, que continuen nerviosos amb la seva política de “primer Amèrica”.

L’auge de les relacions entre la Xina i l’Amèrica Llatina ha reduït l’hegemonia econòmica dels Estats Units a la regió. El gegant xinès ha invertit en els últims dos anys més de 40.000 milions de dòlars en diversos països llatinoamericans, ha multiplicat per 22 els intercanvis comercials en aquesta zona -segons l’OCDE- i s’ha convertit en el soci comercial principal del Brasil, el Perú, Xile i l’Argentina. Les importacions xineses són sobretot de primeres matèries, soja i blat de moro.

“El govern de Trump, literalment i figurativament, està construint murs contra l’Amèrica Llatina”, va assegurar Keving Gallagher, expert en les relacions entre la Xina i l’Amèrica Llatina de la Universitat de Boston, el mes passat a l’agència Bloomberg. “Els xinesos, en canvi, proposen ponts i, de fet, els estan construint”.

Serà el primer cop que el president dels Estats Units no assistirà a la cimera americana, que se celebra cada tres anys i que va ser impulsada pel president nord-americà Bill Clinton el 1994 per assegurar la influència econòmica i política del seu país a la zona. La decisió de Trump, a més, mantindrà el ressentiment i la desconfiança de la regió amb el seu govern. De fet, només un 16% dels llatinoamericans aproven el president nord-americà, segons una enquesta de Gallup.

La seva impopularitat s’explica no només per la seva política migratòria sinó sobretot per les seves declaracions xenòfobes. Al començament de la campanya presidencial, el juny del 2015, va qualificar els immigrants mexicans de violadors, contrabandistes i criminals. I, ja com a president, ha qualificat els països de l’Àfrica i de Centreamèrica com el Salvador i Haití de “països de merda”, i ha enviat tropes a la frontera amb Mèxic.

“És una renúncia escandalosa del lideratge dels Estats Units al nostre propi hemisferi -afirma Richard Feinberg, un analista de l’Institut Brookings, que va treballar per al govern de Clinton-. No hi ha dubte que Trump té por d’estar en una sala amb persones a qui ha insultat contínuament els últims tres anys”.

Tanmateix, la decisió de no assistir a la cimera, segons els analistes, es justifica per la greu situació de Síria i la possibilitat que ordeni un atac contra el règim de Baixar al-Assad. A més, l’Amèrica Llatina fa temps que ha deixat de ser una prioritat dels EUA. Obama també va ser criticat pel seu desinterès per la regió, tot i que va millorar la seva imatge després d’iniciar el desgel amb Cuba. Amb Trump -que ha aprovat mesures per capgirar l’obertura del seu país amb el govern de Raúl Castro i s’ha mostrat a favor d’una intervenció militar a Veneçuela-, les relacions entre Washington i l’Amèrica Llatina viuen un dels moments més baixos de la història recent. Però els seus assessors insisteixen que el seu govern manté el compromís amb la regió i subratllen que els Estats Units són el principal soci comercial de més de la meitat dels països de l’hemisferi.