ESTATS UNITS
Internacional 24/02/2018

Trump proposa pagar primes als professors que portin armes

Els mestres rebutgen la polèmica mesura, que tindrà dificultats per passar la votació al Congrés

Núria Ferragutcasas
4 min
Donald Trump en la seva compareixença a la conferència dels conservadors, a Maryland.

Nova YorkDonald Trump va tornar a insistir ahir en la seva idea d’armar un 20% dels mestres i professors nord-americans. I va proposar, com a incentiu, pagar-los una bonificació. “Les escoles han de tenir algun tipus de protecció”, va assegurar en el seu discurs a la Conferència d’Acció Política Conservadora (CPAC, en anglès) que se celebra aquests dies a Oxon Hill, prop de Washington. “Declarar les nostres escoles zones lliures d’armes només posa en perill els nostres estudiants”, va assegurar. El president nord-americà està convençut que educadors armats podrien evitar nous tirotejos massius. Tanmateix, és una mesura sense consens: l’Associació Nacional del Rifle (NRA, en anglès) la considera apropiada, mentre que els sindicats de mestres s’hi han mostrat en contra. “Els mestres no volen anar armats, volen educar. No volem ser -ni mai tindrem l’experiència necessària- tiradors amb bona punteria”, va explicar en un comunicat el president de la Federació de Mestres, Randi Weingarten. Per a ell, cap formació els prepararà “per enfrontar-se a un AR-15”, el rifle d’assalt semiautomàtic utilitzat per la majoria dels tirotejos massius dels últims anys.

La tragèdia de l’institut de Florida, on van morir 17 persones, ha obert un debat intens sobre com millorar la seguretat als centres educatius. Els joves estudiants de Parkland s’han revelat contra la cultura d’armes del seu país i han promès continuar lluitant per aconseguir més restriccions. Però els partidaris del dret de portar armes, i el poderós lobi de la NRA, creu que la solució és més armes, no menys. “Cal un pistoler bo per aturar un pistoler malvat”, insisteixen.

La proposta del president d’armar un 20% dels educadors afectaria més de 700.000 professionals. La Casa Blanca creu que no seria complicat aconseguir pressupost per a la prima d’uns 1.000 dòlars que incentivi els mestres a armar-se. Uns 700.000 milions de dòlars no seria un preu “massa alt” per a la seguretat a les escoles, va afirmar el portaveu adjunt del president, Raj Shah.

“És un covard”

Minuts abans del seu parlament a la convenció conservadora, Trump va assegurar que el guàrdia de seguretat que no va fer res per aturar la matança de la setmana passada a Parkland és “un covard”. I va afegir que creu que els mestres defensarien millor els seus alumnes.

El president nord-americà va defensar aquesta mesura polèmica, que difícilment obtindrà el suport necessari del Congrés. A més, va tornar a prometre la construcció d’un mur, la revocació de la reforma sanitària del seu antecessor i una reforma migratòria que restringiria l’entrada d’immigrants al país. Com en els seus mítings, va sortir del guió i va atacar tant els mitjans de comunicació com Hillary Clinton, davant un públic entusiasmat que va tornar a cridar l’empresonament de l’ex secretària d’Estat.

La convenció ha tornat a subratllar l’acostament de la dreta nord-americana amb el populisme europeu. La presència de la francesa Marion Maréchal-Le Pen, neboda del fundador del Front Nacional, i del britànic i promotor del Brexit, Nigel Farage, han mostrat paral·lelismes entre l’agenda antiimmigratòria i proteccionista de Trump i la dels ultranacionalismes europeus. “No m’ofèn quan el president Trump diu «Amèrica primer». De fet, vull que els EUA siguin el primer per al poble nord-americà, vull que el Regne Unit sigui el primer per al poble britànic i vull que França sigui el primer per als francesos”, va dir Maréchal-Le Pen en el seu discurs.

Els EUA endureixen les sancions sobre Corea del Nord

La pressió dels Estats Units sobre Corea del Nord es manté malgrat l’acostament del règim de Pyongyang amb els seus veïns del Corea del Sud a compte de la diplomàcia olímpica. El president Donald Trump va anunciar més mesures contra aquest país durant la convenció conservadora i les va definir com “el paquet de sancions més gran de la història”. Afecten 27 empreses navilieres i 28 vaixells registrats o amb seu en diversos països, entre els quals la Xina, Panamà i Tanzània.

“Estem atacant de manera agressiva totes les vies il·lícites usades per Corea del Nord per evadir les sancions, fins i tot mesures decisives per impedir que vaixells, companyies navilieres i altres entitats del món treballin per a aquest règim”, va explicar el secretari del Tresor nord-americà, Steven Mnuchin.

Aquestes sancions, va assegurar, constitueixen un avís “clar” a totes les empreses: “Si trien ajudar a finançar les ambicions nuclears de Corea del Nord no faran negocis amb els Estats Units”. El govern de Trump, doncs, manté el pols contra Pyongyang per impedir que continuï desenvolupant el seu programa nuclear.

Tres mesos per obrir l’ambaixada a Jerusalem

El polèmic trasllat de l’ambaixada dels Estats Units de Tel Aviv a Jerusalem es farà el maig del 2018, en l’aniversari dels 70 anys de la fundació d’Israel. Així, un cop més, s’avança la data de la decisió que va anunciar el president Donald Trump a finals de l’any passat: primer s’esperava que es fes efectiva el 2019 i després aquest desembre.

L’inquilí de la Casa Blanca deixa clar així que no es farà enrere malgrat la indignació de la gran majoria de països del món -perquè trenca el consens internacional sobre l’estatus de Jerusalem-, i tot i que ha provocat un bloqueig de les negociacions de pau després de declarar la Ciutat Santa capital d’Israel. Palestina creu que Washington ha perdut la seva capacitat de mediació. A la convenció Trump va subratllar que, a diferència d’alguns dels seus antecessors, ha complert la seva promesa. “Alguns països em van dir: «No ho facis, no ho facis», però ho vaig fer”, va presumir.

stats