25/11/2016

Trump: les rèpliques a Moldàvia i Bulgària

3 min

Puc assegurar que sense la victòria de Donad Trump les eleccions del diumenge 13 de novembre a Moldàvia i a Bulgària haurien pogut ser irrellevants. Unes d’aquestes eleccions que als periodistes ens costa de vendre als caps. Moldàvia? Bulgària? L’únic al·licient podria haver sigut -amb la guerra civil a Ucraïna encara pròxima- saber què es mou en una Moldàvia encara mig satel·litzada per Moscou, però amb tractes amb Brussel·les. De Bulgària hauria pogut interessar l’arrelament europeista d’un país de la Unió Europea on el Kremlin havia arribat a instal·lar la gran “delegació” del KGB al sud-est d’Europa. Ha resultat, però, que l’ona expansiva del terratrèmol Trump va provocar rèpliques a les urnes moldaves i búlgares.

El 52% dels vots aconseguits pel líder russòfon de Moldàvia, Igor Dodon, donen al país l’oportunitat de resituar-se en l’òrbita d’un Putin amic de Trump. Un Putin que, de ben segur, aixecarà els càstigs per haver signat un acord comercial amb la UE. Moldàvia, l’antiga Bessaràbia romanesa que Stalin és va quedar pel pacte Mólotov-Ribbentrop, difícilment complirà l’anhel d’esdevenir més europea que no pas eurasiàtica. A Bulgària els resultats de les eleccions -menys esperats encara que a Moldàvia- han donat la presidència de la república -amb gairebé el 60% dels vots- al general Rumen Radev, un aviador que no amaga gens la seva veneració per la Rússia de Putin i que potser enyora els temps en què Bulgària era considerada “la setzena” república de l’URSS.

Intensos, doncs, els moviments de fons a l’est d’Europa, fins al punt de fer emergir resultats electorals que, tant pels percentatges com per la lectura que imposa el context, s’han incorporat a aquesta narració d’incerteses que té com pròxim episodi les eleccions presidencials a Àustria del 4 de desembre que podria guanyar l’extrema dreta. Amb ultres declarats a Viena, Budapest i Varsòvia i partits pro Putin arribant al poder, l’Europa central i oriental bascula cap a un incert autoritarisme de contorns populistes. I que podria ser la coreografia d’avantsala de la presidència ultra de Marine Le Pen a França.

Tandem Duguin-Soral

La disposició dels actors en tots aquests escenaris fa inevitable associar el panorama general amb l’anomenada Quarta Teoria Política, també coneguda com la Quarta Posició, exposada el 2009 per l’ideòleg ultranacionalista rus Aleksandr Duguin, autor del pamflet Per un feixisme roig sense fronteres. Activista d’ambients ultradretans i també comunistes i del KGB, Duguin és ben rebut al Kremlin i Putin se l’ha escoltat amb atenció pel que fa a Ucraïna i Crimea. Amb tot, l’actual ventada populista no ha sigut gestada per la Quarta Posició: no té prou estructura a gran escala. Sí que és versemblant, però, que Duguin i els seus aliats -com ara Alain Soral, l’exmilitant del PC francès i actualment enquadrat al Front Nacional- estiguin observant atentament els escenaris sorgits per la sacsejada Trump. I esperen. La idea de la Quarta Posició seria desplegar la seva oferta de feixisme roig, amb embolcall d’urnes i dinàmiques populistes un cop amortitzada la democràcia representada per la Unió Europea, que Putin vol esborrar del mapa mentre Trump mira cap a una altra banda. Els que, en nom de la democràcia, van imposar l’austeritat a una societat ofegada per la depressió econòmica, comencen a adonar-se com aquella cura de cavall no els sortirà de franc.

stats