Trump proposa una ultracatòlica com a nova jutge del Tribunal Suprem

Tria Amy Coney Barrett, de 48 anys, per consolidar per dècades el domini conservador

Pocs podien imaginar el 2016 que un sol mandat de Donald Trump podria ocasionar un terratrèmol d’aquesta magnitud en la justícia nord-americana. Amb l’anunci d'aquesta a la nit a la Casa Blanca del nom de la seva escollida per substituir la difunta Ruth Bader Ginsburg, s’obre oficialment el procés que transformarà el Tribunal Suprem en un òrgan judicial conservador durant les pròximes dècades. I el president ha escollit la jutge Amy Coney Barrett, de 48 anys, que ara forma part del circuit federal d’apel·lacions després d’haver sigut nominada per Trump per al càrrec el 2017. Les seves primeres paraules com a nominada han estat en memòria de Bader Ginsburg, de qui ha destacat que "no només va trencar els sostres de vidre, sinó que els va fer miques".

Si la confirma el Senat, controlat pels republicans, serà el tercer jutge que el president nomena en un sol mandat, cosa que deixaria l’alt tribunal amb una majoria de sis conservadors davant de tres progressistes. Està previst que les sessions de confirmació comencin a mitjans d’octubre.

La mort de Ruth Bader Ginsburg sacseja els Estats Units

Coney Barrett, a qui Trump ha definit com "una de les ments legals més brillants i talentoses" és una fervent catòlica i mare de set fills, dos d'ells adoptats. Amb la seva nominació, Trump compleix la seva promesa d'omplir el circuit federal, no només el Suprem, de jutges contraris a l'avortament. Despenalitzat per la més alta instància judicial del país el 1973, els moviments de defensa del dret a decidir temen que sigui el preludi de la seva derogació. De manera inesperada, serà possiblement un assumpte central en les eleccions de novembre. Complaurà el sector més radical de la dreta però, amb la seva nominació, Donald Trump podria comprometre més les seves opcions de reelecció el 3 de novembre si implica una mobilització dels votants progressistes, especialment de les dones, que van ser el motor de la victòria demòcrata en les eleccions legislatives de mig mandat del 2018.

Llei i fe

El 2017, durant el procés al Senat per ocupar una plaça al circuit federal, Amy Coney Barrett va haver de respondre a diverses preguntes sobre el pes que la seva fe religiosa té a l'hora de prendre decisions en l'àmbit legal. Llavors va afirmar que no creia que fos "legal que un jutge imposés les seves opinions personals, sigui quina sigui la font de la qual derivin, sobre la llei", i es va comprometre a fer que tant les seves visions sobre l'avortament com sobre altres assumptes que poguessin entrar en conflicte amb les seves creences "no influiran en l'exercici de les funcions com a jutge". A manera de retret, la veterana senadora demòcrata Dianne Feinstein li va deixar anar que "el dogma viu fortament" en ella, una frase que moviments ultracatòlics van utilitzar com un elogi cap a ella.

Però va ser després de la seva confirmació, en què va comptar amb el vot favorable de només tres senadors demòcrates, que el New York Times va publicar que Coney Barrett forma part d'un grup religiós ecumènic, de majoria catòlica, denominat People of Praise, fundat el 1971. Els seus integrants fan jurament de lleialtat de per vida i compten amb assessors, denominats "caps", quan són homes, i "serventes", quan són dones. El grup ensenya que els marits són els encarregats de les dones i tenen autoritat sobre la família. Una pertinença que, de ben segur, serà escrutada en pròximes setmanes al Capitoli.

Quan falta poc més d'un mes per a les eleccions, els republicans acceleren per poder aprovar la candidata del president abans de la cita amb les urnes. La seva seria una de les confirmacions més ràpides en la història del Tribunal Suprem. Una batalla abans del 3 de novembre amb possibles conseqüències electorals a curt termini i legals per generacions. Els defensors de la Segona Esmena, o els que s'oposen a l'ampliació de la cobertura sanitària que va comportar l'Obamacare, estan d'enhorabona.