EUROPA
Internacional 03/06/2015

Tsipras presenta un nou pla anticrisi “realista” per evitar el ‘Grexit’

El líder grec reacciona així a la reunió organitzada per Merkel amb Hollande, Draghi i Lagarde

Isaac Lluch
4 min
La reunió convocada per Merkel amb els creditors de Grècia es va allargar fins a la matinada.

BerlínCimera de crisi a Berlín, plans de reforma a Atenes. Grècia i els seus creditors internacionals es posen a prova en una decisiva cursa contra rellotge. El país hel·lè ja ha presentat una proposta a les entitats amb les quals té enormes deutes, segons va anunciar ahir el primer ministre grec, Alexis Tsipras. Ho va fer poques hores després que la cancellera alemanya, Angela Merkel, fes d’amfitriona a Berlín d’una reunió de màxim nivell amb el president francès, François Hollande; el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker; la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, i el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi.

La plana major dels creditors internacionals de Grècia van voler mostrar que fan pinya. Però Tsipras no es va encongir en la seva reacció i va tornar a posar la pilota a la teulada dels màxims responsables polítics d’Europa. “Hem presentat un pla realista per a Grècia per acabar amb la crisi. És un pla realista l’acceptació del qual per part de les institucions, dels nostres finançadors i socis significarà la fi de l’escenari de partició a Europa”, va apuntar el primer ministre grec.

“Cap ultimàtum”

Les discussions sobre el futur de Grècia s’havien escalfat després que de la cimera de crisi a Berlín s’hagués enviat el missatge que el govern d’Atenes estava a les portes de rebre una última oferta dels creditors. Hi va respondre amb contundència el vice primer ministre hel·lè, Iannis Dragassakis, que va afirmar que Grècia no acceptarà “cap ultimàtum” ni es deixarà fer xantatge per ningú. La societat i l’economia grega no podrien sostenir cap mesura d’estalvi dràstica més, va apuntar via Twitter el número 2 de Tsipras.

Alemanya i França són, dins de l’eurozona, els dos creditors individuals més importants de Grècia. De la reunió de dilluns, que es va allargar tres hores fins passada la mitjanit amb Merkel, Hollande i els màxims representants de la Comissió Europea, l’FMI i el BCE, només en va sortir el comunicat segons el qual els participants estaven units i en estreta sintonia a l’hora de tractar l’assumpte del deute d’Atenes.

Grècia ha de tornar divendres al Fons Monetari Internacional 300 milions d’euros. I en els pròxims dies ha de fer més devolucions, xifrades en més de mil milions d’euros, el termini de les quals està a punt de vèncer. Al juny ha de tornar 4.000 milions d’euros i al juliol 6.000.

Però segons la seva pròpia exposició de la realitat, Atenes no pot fer front a aquests pagaments sense més ajuts dels seus creditors. La Unió Europea, el BCE i l’FMI podrien continuar ajudant, i han promès a Grècia més de 7.000 milions d’euros a canvi de la implantació d’altres reformes. Si el país hel·lè no pogués pagar més els seus deutes, estaria a un pas de la fallida i d’una possible sortida de l’eurozona.

Merkel i Hollande van fer saber que diumenge van tenir converses telefòniques amb Tsipras i que havien sigut “constructives”. Segons el ministeri alemany de Finances, no hi ha prevista cap reunió extraordinària dels estats europeus per tractar la situació de les negociacions. Esclar que a nivell de feina tampoc s’ha avançat gaire en les deliberacions amb Atenes i, segons va precisar ahir el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, no es detecten prou moviments que puguin fer pensar que la qüestió es desencallarà immediatament. “S’han registrat avenços, però no són realment suficients”, va declarar.

Les negociacions entre Atenes i els seus creditors pengen d’un fil. El govern de Tsipras, contràriament als anteriors de Iorgos Papandreu i Andonis Samaràs, no ha descartat una fallida estatal i una possible sortida de l’eurozona i, en aquest sentit, no es deixa pressionar tant pel discurs de la por com els seus antecessors. Ara mateix mantenen moltes diferències, sobretot en la reforma de les pensions. Els creditors exigeixen clarament dels grecs esforços més durs en l’estalvi. Però Atenes refusa categòricament una nova baixada de les pensions. Els jubilats ja han perdut un 40% de les seves rendes i Tsipras ha donat la seva paraula que en això s’ha arribat al límit. No obstant, està obert a una fusió de les caixes de pensions i a la supressió de les prejubilacions. Igualment difícils són les negociacions sobre una reforma del mercat laboral grec, en què els creditors exigeixen convenis col·lectius i salaris més flexibles.

L’última oferta dels creditors és sobre la taula, però Atenes no ha dit l’última paraula.

Sense acord a la UE en les quotes d’immigrants

Els països més poblats de la UE no es posen d’acord per tancar una proposta de quotes d’acolliment d’immigrants. Els dos dies de reunió dels ministres de l’Interior de l’anomenat G-6 -els sis estats més poblats de la Unió Europea: Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, Polònia i Espanya-, acompanyats del comissari europeu de Migracions i Interior, Dimitris Avramopoulos, es van acabar ahir sense resultats en aquesta qüestió.

“No s’ha aconseguit un consens i el camí es perfila llarg”, va dir el ministre alemany, Thomas de Maizière. El dia anterior, França i Alemanya havien arribat a la reunió amb una esmena conjunta a la proposta d’Avramopoulos, segons la qual aquests dos països i Espanya assumirien la meitat dels 40.000 demandants d’asil que han arribat a Itàlia i Grècia. El ministre alemany va argumentar que el pla del comissari no té prou en compte els esforços que aquests tres països ja han fet en l’acollida de refugiats.

De Maizière va reclamar que es distingeixi entre els immigrants que travessen el Mediterrani fugint de conflictes bèl·lics i de persecucions polítiques, que tindrien més opcions per a la concessió de l’asil, dels que fugen de la misèria als seus països d’origen, que probablement serien rebutjats.

stats