TERRORISME
Internacional 28/06/2015

Tunísia estreny el setge a l’extremisme radical

L’Estat Islàmic reivindica l’atemptat i el govern tanca 80 mesquites després de l’atac jihadista

Ricard G. Samaranch
3 min
HOMENATGE A LES VÍCTIMES 
 Rams de flors ahir a la platja de Susa per recordar els morts en l’atemptat.

BarcelonaEl govern de Tunísia va reaccionar a l’atemptat jihadista de divendres a la població costanera de Susa, que va costar la vida a 39 persones, incrementant les mesures de seguretat i estrenyent el setge a l’islamisme radical en aquest país. L’executiu tunisià va anunciar ahir que enviaria l’exèrcit a vigilar les platges i les principals atraccions turístiques, un esforç que pretén minimitzar els danys per al sector turístic, un dels pilars de l’economia tunisiana. Tanmateix, el mal ja està fet i serà difícil de reparar. De fet, més de 3.000 turistes han abandonat Susa en les hores que han seguit l’atac, segons informa l’agència Reuters.

Una altra de les mesures del govern ha sigut anunciar el tancament d’unes 80 mesquites controlades pel salafisme radical, una branca ultraconservadora de l’islam que en alguns casos ha mostrat la seva connivència amb el jihadisme. A Tunísia l’augment de llibertat que va comportar la caiguda del règim de l’exdictador Ben Ali va ser aprofitat per l’islamisme radical per estendre els seus tentacles a través d’organitzacions socials i mesquites.

L’Estat Islàmic reivindica l’acció

L’autoanomenat Estat Islàmic, la milícia jihadista que controla una àmplia franja de terreny a Síria i l’Iraq, va reivindicar l’autoria de l’acció a Tunísia, i va fer pública la imatge del presumpte terrorista, abatut per la policia. Es tracta de Saifeddine Rezgui, un estudiant tunisià d’enginyeria elèctrica nascut el 1992.

Amb l’atac a Susa es fa palès que l’Estat Islàmic ha posat en el seu punt de mira Tunísia, el bressol de la Primavera Àrab i l’únic país de la regió que ha sigut capaç de dirigir la seva transició democràtica a bon port. El mes de març passat el grup ja va donar un primer cop a la línia de flotació de l’economia del país, malmesa després de la revolució del 2011. Llavors un comandament va atemptar contra el Museu Nacional del Bardo a Tunis i va assassinar 21 persones, la gran majoria turistes.

Atesa la seva càrrega nihilista, no és fàcil buscar una lògica al terrorisme de l’Estat Islàmic. És possible que la seva raó per atemptar contra Tunísia sigui la simple oportunitat. El petit país àrab és veí de Líbia, un estat fallit amb fronteres poroses. A més, l’organització jihadista sembla que disposa d’una autèntica pedrera de joves alienats a Tunísia. No en va, aquest país ha sigut un dels principals emissors de militants cap al territori que l’Estat Islàmic controla a Síria i Iraq i que pomposament qualifica de “califat”.

Un detall a tenir en compte és que el govern d’aquest petit país mediterrani està governat per una coalició integrada pel partit Ennahda, principal referent islamista a Tunísia i sorgit de la matriu dels Germans Musulmans egipcis. Una línia de pensament molt estesa entre la dreta nord-americana, però patrocinada sobretot pel règim egipci del general Abdel Fattah al-Sissi, insisteix a posar dins el mateix sac el jihadisme i els partits islamistes que opten per participar en les institucions democràtiques, quan aquestes institucions existeixen. L’atemptat a Susa, però, desmenteix aquest plantejament.

15 de les 39 víctimes a Susa eren britàniques

El Regne Unit és l’origen de la majoria de les víctimes mortals de l’atemptat de divendres a Tunísia. 15 de les 39 persones que van perdre la vida eren britàniques. “Es tracta de l’atac contra britànics més mortífer des dels atemptats del 7 de juliol del 2005”, va assegurar ahir el govern de Londres. Entre la resta de turistes n’hi havia de belgues, txecs, polonesos, alemanys, francesos i portuguesos. La xifra de morts encara podria augmentar, ja que alguns dels ferits estan molt greus.

stats