Turquia augmenta fins a un mes el període de detenció provisional
La decisió ha estat aprovada per decret del govern turc, que també podrà gravar i utilitzar les converses entre acusats i advocats
BarcelonaEl govern de Turquia ha augmentat fins a un mes el període de detenció provisional (sense càrrecs) de sospitosos, per ser interrogats per la policia, en lloc dels quatre dies que regien abans del fallit cop militar del 15 de juliol. La decisió ha estat publicada aquest dissabte al butlletí oficial, en el primer decret del govern després de l'establiment de l'estat d'emergència aquest dimecres.
Segons la nova disposició, les reunions dels detinguts amb els seus advocats podran ser restringides per les autoritats, que a més podran gravar i utilitzar les converses entre acusats i advocats. Només els cònjuges i els parents de fins a segon grau podran visitar els arrestats.
El període de detenció provisional ja havia estat ampliat divendres de quatre a dies a set o vuit, en la primera mesura presa pel govern a l'empara de l'estat d'emergència. "A la primera fase, el període d'arrest [abans d'acusació] serà de set o vuit dies; si cal, pensem que es podrà prorrogar", havia dit el ministre de Justícia, Bekir Bozdag.
Segons el seu col·lega de l'Interior, Efkan Ala, un total de 10.607 persones havien estat detingudes fins ahir per sospita d'estar vinculades a l'intent colpista o a les xarxes del predicador islamista exiliat voluntàriament als Estats Units Fetullah Gülen, a qui el govern acusa d'haver orquestrat el motí fallit (tot i que ell ho nega).
Impunitat per a les accions sota l'estat d'emergència
Aquest dissabte també s'ha decretat que el personal encarregat de dur a terme les decisions preses sota l'estat d'emergència no podrà ser responsabilitzat per les seves pràctiques, i que per això no se'ls imposarà cap tipus de pena legal, administrativa o financera. El decret ha entrat en vigor aquest dissabte mateix i cap de les decisions que s'hi comuniquen podran ser frenades per cap tribunal.
El decret deixa clar que la purga continua al país euroasiàtic. En virtut d'aquest decret, Turquia ha tancat més de 1.700 centres privats, des d'hospitals fins a universitats, per suposada vinculació amb les xarxes de Gülen. El document puntualitza que s'han tancat 35 hospitals privats, 1.043 col·legis i pensions d'estudiants privats, 1.229 fundacions, 19 sindicats i 15 universitats privades que pertanyen –o hi tenen vincles– a les xarxes de Gülen.
Aquestes institucions el govern les anomena Organització Terrorista Fethullah Gülen (FETÖ, en les sigles en turc). "Totes aquestes institucions tancades pertanyen a la FETÖ, sens dubte. No hi ha cap altre grup afectat per aquesta decisió, i no n'hi haurà", ha dit el vice primer ministre, Nurettin Canikli, a la televisió CNNTürk. Canikli ha afegit que les propietats d'aquests centres passaran a ser gestionades per l'estat. Els estudiants de les escoles i universitats tancades seran transferits a institucions estatals, a les quals hauran de seguir pagant el que pagaven en els centres privats.
Ankara ja ha cessat 44.500 funcionaris
El decret estableix, a més, que seran cessats dels seus llocs tots els funcionaris públics que tinguin vincles amb la FETÖ, i no podran tornar a ser contractats, i també s'hauran de cancel·lar els passaports del personal investigat. Fins al dia 22 de juliol, les autoritats havien suspès dels seus llocs de treball 44.500 empleats públics, la gran majoria al ministeri d'Educació.
El govern va anunciar ahir que el ministre d'Exteriors, Mevlüt Çavusoglu, i el de Justícia, Bekir Bozdag, viatjaran la setmana que ve als Estats Units, on intentaran convèncer les autoritats perquè extradeixin Gülen, resident al país des del 1999.
