Misc 06/07/2020

Erdogan continua desafiant la UE mentre Grècia nega els abusos a les fronteres

Frontex admet els retorns en calent a Turquia per ordre de la guàrdia costanera grega

i
Júlia Manresa Nogueras
3 min
L'Alt Representant de la UE, Josep Borrell, amb el ministre turc d'Exteriors, Mevlut Cavusoglu.

Brussel·lesEl coronavirus va arribar en un moment d'alta tensió a la frontera entre Grècia i Turquia, quan el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va materialtizar les amenaces d'obrir la porta a milers de persones refugiades que fugien de la guerra de Síria cap a Europa. El conflicte semblava haver quedat suspès en una mena de treva per la pandèmia però, lluny d'una pausa, la relació entre Turquia i la Unió Europea (UE) es continua deteriorant. Erdogan es manté desafiant amb perforacions en aigües xipriotes a la recerca d'hidrocarburs i fins i tot apuntant amb dos vaixells de guerra a una fragata francesa. "La situació està lluny de ser ideal", ha admès aquest dilluns l'alt representant de la UE, Josep Borrell, després de reunir-se amb el ministre d'Afers Estrangers turc, Mevlüt Cavusoglu.

La tensió a la roda de premsa conjunta entre Borrell i Cavusoglu s'ha fet més que evident, però tampoc n'ha estat exempta la compareixença de tres ministres del govern grec a la Comissió de Drets i Llibertats de l'Eurocambra, on han hagut de donar explicacions sobre les acusacions d'abusos policials i vulneracions dels drets humans a la frontera entre Grècia i Turquia al principi d'any. Grècia és l'escenari visible de les conseqüències de la tensió entre Turquia i la UE, però també d'una Europa incapaç de pactar una política d'asil i migratòria comuna, amb milers de persones refugiades sol·licitant asil al govern d'Atenes i retingudes en camps insalubres.

"Tot està relacionat", ha insistit Borrell, mentre l'amfitrió turc retreia justament que Brussel·les "barregi aspectes tècnics i polítics" com ara l'acord sobre refugiats, pel qual la UE dona finançament a Turquia si evita que arribin a Europa, a més de les tensions al Mediterrani Oriental. Però el fet que el mateix dia que Borrell visitava Ankara per intentar calmar les aigües una part del govern grec hagués de donar explicacions a l'Eurocambra per la gestió a les fronteres i acusés Erdogan d'utilitzar persones refugiades per fer xantatge geopolític demostra aquesta interconnexió.

Brussel·les eleva el to amb Grècia

Quan Erdogan va obrir fronteres a principis d'any, el govern grec hi va reaccionar amb violència, segons diverses organitzacions i les mateixes Nacions Unides, i fins i tot va suspendre el dret d'asil. Aleshores Brussel·les va fer pinya amb Atenes i va arribar a justificar la repressió. Però aquest dilluns la comissària d'Interior, Ylva Johansson, ha elevat el to i ha sentenciat que "els retorns en calent són il·legals". Per això ha instat les autoritats gregues a investigar i adoptar mesures si es demostra que es van vulnerar els drets humans a la frontera. Els ministres grecs han evitat les preguntes concretes i han negat qualsevol ús de la violència, però el director de Frontex, Fabrice Leggeri, ha admès un "malentès" segons el qual els guàrdies de Frontex van fer tornar a Turquia una pastera, en comptes d'atendre-la, per ordre de les autoritats gregues.

Johansson ha assegurat que la Comissió Europea no té competències per investigar aquestes acusacions però s'ha mostrat disposada a adquirir-les: "És hora de considerar si hem de posar en marxa un mecanisme per assegurar que els estats compleixen els drets humans a les fronteres". Tot i això, els ministres grecs han retret que s'acusi Grècia d'aquesta gestió quan "no hi ha solidaritat europea a l'hora de repartir-se refugiats i compartir responsabilitats en política migratòria", i han insistit en la necessitat de "defensar" les fronteres gregues i europees dels "perills" que pot suposar, segons el seu parer, una nova onada de migrants.

Grècia ni tan sols ha intentat desmentir els seus plans d'establir barreres a l'oceà per frenar l'arribada de pasteres i ha reclamat més ajuda per intensificar els retorns voluntaris de migrants, cosa que Frontex es prepara per començar a fer. Tot plegat, poc després que s'evidenciés l'abisme quan Borrell ha insistit en la necessitat de millorar les relacions amb Turquia, també pel conflicte entre Nicòsia (la capital dividida de Xipre en pugna entre Turquia i Grècia) i Ankara per les perforacions en aigües que Xipre considera seves. Cavusoglu hi ha respost: "Grècia es considera l'únic amo de l'illa i la UE li dona suport. Si la UE passa a ser un intermediari just i equidistant podrem treballar-hi".

stats