PROCÉS POLÍTIC

Turquia inicia el procés per ampliar els poders d’Erdogan

Una reforma constitucional instaurarà un sistema presidencialista

Turquia va posar ahir en marxa el procés per ampliar els poders del president, Recep Tayyip Erdogan. Enmig d’un paisatge blanc per la neu i amb una petita manifestació en contra a les seves portes, el Parlament turc va començar el debat de la reforma constitucional que preveu transformar el país en un sistema presidencialista. Es tracta del canvi polític més important que ha viscut Turquia des de la proclamació de la República el 1923.

El Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) del mateix president Ergodan, que governa amb majoria absoluta des de fa 14 anys, és al darrere d’aquesta iniciativa que serà sotmesa a referèndum aquesta primavera i estarà plenament en vigor, si obté llum verda, per a les eleccions presidencials del 2019.

El suport dels ultranacionalistes

Com que la reforma constitucional necessita una majoria qualificada de 3/5 parts al Parlament per tirar endavant, l’AKP ha hagut de buscar un aliat i només ha aconseguit el suport de l’ultranacionalista Partit del Moviment Nacionalista (MHP), la formació més petita de l’oposició, amb una quarantena de diputats.

La reforma preveu que el president sigui elegit al mateix temps que el Parlament. El cap d’estat serà l’encarregat de formar govern i per fer-ho no necessitarà el vistiplau del legislatiu. En definitiva, quedarà abolida la figura del primer ministre. El president podrà designar els ministres, alts càrrecs de l’administració i fins i tot la majoria dels membres del Tribunal Constitucional i del màxim òrgan del poder judicial.

En un país durament colpejat pel terrorisme aquests últims mesos, encara sota el xoc de l’intent de cop d’estat del 15 de juliol passat i la posterior purga entre els estaments civil i militar, la reforma escandalitza l’oposició, que ja ha dit que farà tot el que estigui a les seves mans per bloquejar-la. “Serà la dissolució de tot el que la nostra república ha aconseguit”, denuncia Bülent Tezcan, un dels dirigents del socialdemòcrata i laic Partit Republicà del Poble (CHP). Per a ell, tornaran els temps del sultanat i la “dictadura d’un sol home”. Ahir mateix, la policia va fer servir canons d’aigua i gasos lacrimògens per dispersar la manifestació convocada a les portes del Parlament pel CHP i per diferents ONG i associacions de juristes.

Erdogan, fins al 2029?

Si l’ampliació dels poders del president tira endavant, Erdogan es podria mantenir al poder -si revalidés el suport a les urnes- fins al 2029. La reforma no es farà efectiva fins a les eleccions del 2019 i -a partir d’aleshores- Erdogan es podria presentar a dos mandats de cinc anys cadascun, el màxim que fixarà la futura Constitució.