Les d’avui no són unes eleccions municipals normals a Turquia. Erdogan, el primer ministre que en més d’una dècada al poder s’havia convertit en el baluard de l’islamisme moderat, no s’hi presenta, però no ha parat de fer mítings perquè sap que hi ha en joc el seu futur polític. Els turcs van per primer cop a les urnes després de les protestes de l’estiu passat per la repressió contra el moviment del parc de Gezi. I els escàndols de corrupció han evidenciat una guerra de faccions dins l’AKP, el partit del govern. Abans de ser primer ministre, Erdogan va ser alcalde d’Istanbul i és allà és on avui se la juga. Més que unes eleccions locals, els comicis són un plebiscit al govern.

Erdogan, el líder que fa tres anys volia cavalcar sobre les Primaveres Àrabs com a patrocinador de l’islamisme democràtic, ha reaccionat als escàndols amb autoritarisme. L’última mesura ha estat el tancament de Twitter i YouTube, després que les xarxes difonguessin gravacions comprometedores. En un d’aquests vídeos, una veu que s’identificava com la d’Erdogan recomanava al seu fill Bilal que es desfés d’uns 700 milions d’euros amagats en diversos llocs. Les gravacions haurien sortit d’uns ordinadors intervinguts a la fiscalia, després que Erdogan dictés una purga de l’estament judicial i la policia que investigava els suposats casos de corrupció. El pretext per tancar YouTube, dimecres, va ser la difusió d’una conversa suposadament gravada a la seu del ministeri d’Exteriors en què el cap de la diplomàcia turca, Ahmet Davutoglu, i el màxim responsable dels serveis secrets, Hakan Fidan, discutien amb la cúpula militar una intervenció contra els jihadistes de Síria per desviar l’atenció dels escàndols de corrupció en la campanya.

El govern parla de conspiració per derrocar-lo, i s’ha obert una guerra entre Erdogan i el seu antic aliat Fethullah Gülen, un teòleg islàmic exiliat als Estats Units que lidera una secta molt arrelada a la policia i la judicatura. Gülen ha donat suport als candidats de l’oposició i el més probable és que els seus seguidors es decantin per Mustafa Sarigul, el candidat republicà a l’alcaldia d’Istanbul.

Conspiranoia

“Erdogan està obsessionat amb la idea d’una conspiració internacional contra ell i, després de la crisi del parc de Gezi, tem que es puguin utilitzar les xarxes socials per forçar una sublevació popular”, explica Eduard Soler, analista del Cidob. “La difusió a les xarxes dels escàndols de corrupció i la creixent mobilització política al país l’han impulsat a tancar Twitter i YouTube”, afegeix. “Tothom dóna per guanyador l’AKP, però la clau és la mesura del vot de càstig. Erdogan ha de demostrar que encara té suport popular: ha de superar el 40% i mantenir les alcaldies d’Istanbul i Ankara”.

La prohibició de Twitter i YouTube ha tingut un impacte. Els turcs ja tenen experiència en la censura governamental de les xarxes (YouTube va estar prohibit per un vídeo que ofenia Mustafà Kemal Atatürk) i de seguida van aprendre com esquivar el bloqueig. El primer dia de prohibició el nombre de tuits en turc es va disparar un 138%, però una setmana més tard es reduïa a la meitat, segons l’agència We Are Social. Més de 36 milions de turcs (un 45% de la població) són usuaris d’internet i 11 milions fan servir Twitter.

Per Zeinep Tufecki, investigadora turca de noves tecnologies, Erdogan sap molt bé que prohibint les xarxes no podrà evitar la difusió de les informacions compromeses: l’objectiu va més enllà i és més pervers. El govern turc ha fet un casus belli de la denúncia contra Twitter d’una mestressa de casa a qui havien usurpat la identitat per difondre imatges pornogràfiques: “L’estratègia d’Erdogan és demonitzar les xarxes socials, posar-les fora de l’esfera del sagrat, com un agent pertorbador de la família, com una amenaça a la unitat, com una navalla externa que esquinça el teixit social”. I sentencia: “La batalla no és entre la capacitat d’internet de difondre gravacions de corrupció i la voluntat del govern de censurar-les. La batalla és pels cors i les ments dels seguidors d’Erdogan i si els pot convèncer que les xarxes socials són perilloses, descontrolades i un espai obscè del qual no pot sortir res de bo”.

Però Erdogan pot patir l’efecte Streisand, el fenomen conegut per l’episodi en què l’actriu nord-americana va intentar evitar la publicació de les fotos de la seva mansió de Malibu, però va acabar donant més publicitat a les imatges. Ho explica Baybars Kulebi, activista a Occupy Gezi Barcelona. “Als carrers de les ciutats turques els activistes han sortit a denunciar la censura. La gent escriu textos de 140 caràcters en cartells o organitza emissions públiques de les converses censurades. El contingut d’aquestes converses és important per entendre com funciona el govern turc: les relacions entre polítics, empresaris i constructors, com es gesten els projectes urbanístics. També és important que alguns diaris han optat per difondre les converses que el govern vol censurar”.

Els analistes vaticinen el triomf de l’AKP, però amb això Erdogan no en té prou: si no obté un resultat prou sòlid estarà més qüestionat. En canvi, una revàlida a les urnes impulsaria la seva candidatura a les presidencials de l’any que ve, o bé li donaria força per canviar la llei i aspirar a un quart mandat com a primer ministre.