Negociació

La UE i el Regne Unit xoquen per la frontera d’Irlanda del Nord

Brussel·les irrita Londres amb l’esborrany del text del divorci i May adverteix que és inacceptable

La Unió Europea (UE) vol marcar el pas de les negociacions del Brexit. Ho ha demostrat des del primer moment -el govern britànic, amb les seves pròpies lluites internes, va a remolc- i ho va tornar a deixar clar ahir amb la seva proposta per a la frontera d’Irlanda del Nord, un dels temes políticament més sensibles de la negociació. La UE insisteix en la seva estratègia d’avançar-se i moure peça abans que Londres per poder tenir el control de les converses, però la qüestió de l’Ulster va provocar ahir un xoc que pot complicar la negociació.

La Comissió Europea va presentar el primer esborrany del text de divorci, que inclou la solució -no pactada amb Londres- per a Irlanda del Nord: preveu que continuï alineada amb la legislació europea en matèria de mercat interior i unió duanera per evitar una frontera “dura” amb la República d’Irlanda, un dels 27 estats membres que es quedaran a la UE. Això vol dir que a efectes pràctics, l’Ulster funcionaria com si formés part de la UE i, en canvi, tindria una frontera real, via marítima, amb la resta del Regne Unit.

Londres amplia els drets dels ciutadans comunitaris

Des de la capital d’Irlanda del Nord, l’unionisme va qualificar la proposta de Brussel·les “d’ofensiva, un intent d’annexionar-se Irlanda del Nord” per la porta del darrere.

Sigui el que sigui, o una ofensa o provocació de Brussel·les, o bé un estratagema negociador per deixar camp a May perquè presenti un futur acord de mínims com si fos un triomf diplomàtic -per vendre un Brexit tou als més radicals dels seu partit-, l’incendi ja s’ha escampat.

La líder del Partit Unionista Democràtic (DUP en les sigles en anglès), Arlene Foster, va ser contundent també: “L’esborrany de la UE és constitucionalment inacceptable i seria econòmicament catastròfic per a Irlanda del Nord. Rebo amb satisfacció el compromís de la primera ministra que el govern de sa majestat no permetrà una nova frontera al mar d’Irlanda. Irlanda del Nord ha de tenir accés sense restriccions al mercat únic britànic”.

Poca concreció de May

L’esborrany d’ahir presentat per la UE és el preu que May paga, si més no de moment, per la falta de concreció amb què a primers de desembre va voler salvar l’acord polític entre el Regne Unit i la Unió per passar a la segona fase del divorci. Un acord que la premier i Jean-Claude Juncker, president de la Comissió, van presentar a so de bombo i platerets. May ho va fer per exhibir una victòria política davant de tots els que criticaven la seva continuada indecisió i manca de lideratge, incloent-hi moltes veus del seu propi partit.

Era, però, una puntada cap endavant per intentar guanyar temps. Res més. Aleshores es va deixar per a la redacció jurídica la lletra petita dels aspectes més problemàtics, que es van concretar ahir en el document de 120 pàgines que va presentar Brussel·les. Segons el negociador europeu, Michel Barnier, la controvertida proposta per a Irlanda del Nord servirà de xarxa de seguretat si es dona el pitjor dels escenaris: que no hi hagi acord del Brexit. És l’argument amb què va justificar ahir no haver esperat que May concretés la seva solució per a l’Ulster. “No vull provocar un xoc, vull trobar solucions”, va dir Barnier. Ara Brussel·les espera el discurs que pronunciarà demà Theresa May per fixar les seves posicions i, potser, presentar les seves idees per a Irlanda del Nord.

Des del Regne Unit també es van escoltar ahir veus discordants dins dels conservadors, com la de l’ex primer ministre John Major, molt crític amb tot el procés del Brexit. En una conferència pronunciada a Londres davant d’un selecte grup d’empresaris, va assegurar que “quedar-se dins de la unió duanera és l’única solució per al problema de la frontera d’Irlanda”, per evitar la instal·lació de controls duaners com els que hi havia fins fa vint anys.

Una frontera “dura”, que es traduiria en la reintroducció dels controls fronterers entre l’Ulster i Irlanda, posaria en perill l’Acord de Divendres Sant que posava fi a un conflicte de tres dècades. En l’acord de pau, signat el 1998, es va pactar no imposar controls fronteres per facilitar la cohesió social i econòmica de la zona.

Etiquetes