Una UE de drets desiguals
PeriodistaL’Europa dels drets està amenaçada. Governs populistes, en plena deriva autoritària, violen l’estat de dret i la independència judicial, i persegueixen l’oposició política i els mitjans de comunicació crítics. En aquesta UE s’assassinen periodistes, es limiten els drets de les dones i el de manifestació, i es mantenen centenars de migrants tancats en centres en condicions denigrants. “Hi ha alguns països de la UE que, si haguessin d’entrar ara, no els deixaríem, oi? -es demanava l’eurodiputat Josep Maria Terricabras-, doncs n’haurien de sortir”. Terricabras és el ponent de l’ Informe sobre la situació dels drets fonamentals a la UE, que aquesta setmana s’ha aprovat a la comissió de llibertats civils de l’Eurocambra i que es votarà al ple del gener.
“Aquest no és el meu informe -reconeix l’eurodiputat-, és l’informe que jo presideixo”. Per pressions del Partit Popular Europeu, el text no defensa el dret a la immigració, sinó que defensa els drets d’aquells migrants que són a la UE. L’informe denuncia la persistència de la violència i la discriminació contra les dones; condemna el debilitament de la separació de poders i l’augment del discurs de l’odi; assenyala les violacions dels drets dels migrants i els sol·licitants d’asil, i defensa la importància del periodisme d’investigació i la llibertat de premsa.
Aquesta setmana, Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional a Catalunya, carregava contra una UE que “està consentint un discurs demonitzador que imposa la idea que hi ha persones que tenen menys drets que altres”. Tant Ribas com Terricabras alertaven dimecres a Barcelona de la “ineficiència” de les institucions europees a l’hora de combatre les “vulneracions greus i persistents” dels valors europeus durant l’any passat. “Quan els meus col·legues són incapaços de dir una sola paraula en favor de dos excompanys a la presó i, en canvi, s’afanyen a condemnar Cuba, no em poden dir que estan defensant els drets humans”, es lamentava l’eurodiputat.
Persecució dels mitjans
La llibertat d’expressió i informació ha arribat al punt més baix en l’última dècada a tot el món, amb Polònia, Croàcia, Romania, Rússia i Hongria entre els països on més s’han degradat aquests drets, segons un informe publicat dimecres a Londres per l’organització Article 19 contra les discriminacions. Ho denunciava també a Barcelona el periodista maltès Matthew Xuereb, cap de notícies del Times of Malta. “Des del 2014 la llibertat de premsa havia anat caient, però des de l’assassinat de Daphne Caruana ha empitjorat molt”, explicava Xuereb. Problemes de control polític dels mitjans, de falta de separació de poders entre el govern i el poder judicial, i una estratègia de bloqueig a l’accés a la informació dificulten el dia a dia dels periodistes maltesos que intenten seguir els diversos casos de corrupció denunciats al país.
L’informe d’Article 19 també recull diversos incidents contra la premsa, com els insults del primer ministre eslovac o les amenaces del president txec contra els periodistes. S’acusa Hongria de ser “cada vegada més autocràtica” i d’aprovar, el 2017, “una de les lleis més repressives d’Europa contra les organitzacions no governamentals”. La UE es considera a si mateixa un poder normatiu. Un poder basat en regles i drets que aspiraven a exportar com a model. Tot això, avui, està en qüestió. Són els mateixos estats membres els que violen els principis fonamentals de la Unió.
