La UE vol allargar la mà a l’Àfrica, però el cost del seu desenvolupament i la millora de les seves condicions de vida no sembla que es considerin prioritaris. Almenys ahir a La Valletta (Malta), on els líders de la UE van avalar la creació d’un fons fiduciari per a l’ajuda al continent de 3.600 milions d’euros. La primera meitat, de 1.800, ha de provenir del pressupost europeu, i la resta de contribucions directes dels estats. Però de moment a la reunió a l’illa del Mediterrani només s’han aconseguit mobilitzar 78 milions d’euros, un 4,5% del total.

Propostes modestes

Els grans mandataris europeus i africans van posar ahir fi a una cimera de dos dies amb un pla d’acció que consisteix en propostes més aviat modestes. La UE ofereix diners a l’Àfrica, però no arriba ni al 5% del que volia la Comissió Europea. I, tot i que “els diners no ho són tot”, com va recordar l’alta representant per a la política exterior, Federica Mogherini, i el primer ministre maltès, Joseph Muscat, sí que creu que aquesta primera injecció és un “pas endavant”.

Un pas endavant, sobretot, si es pren com a referència la setmana abans de començar la cimera, quan només onze països havien participat en el fons fiduciari amb una aportació total de 31 milions. Ara hi ha 25 països, però amb contribucions petites que queden molt lluny d’arribar als 1.800 euros previstos. Gairebé tots els països ofereixen partides d’uns 3 milions d’euros, com és el cas d’Espanya, o quantitats fins i tot inferiors. La nota d’excepció la posen els Països Baixos, amb 15 milions, i Itàlia i Bèlgica, que n’aporten fins a 10 milions cada un.

“No és una solució en absolut”, va admetre ahir el president del Senegal, Macky Sall, després que li preguntessin si ajuda a superar els problemes que afronta el continent. Tot i així, va afegir: “Ens agradaria que augmentés, però ja és important”.

L’acord de la cimera també obre la porta a noves oportunitats. Investigadors i estudiants del continent africà podran optar, a partir de l’any 2016, al doble de places del programa de pràctiques Erasmus+. D’aquí al 2030 es rebaixarà del 5% a menys del 3% el cost de les remeses de divises que els africans residents a Europa envien al seu país d’origen. Així mateix, començaran a partir de l’any que ve un projecte pilot al Níger per lluitar conjuntament contra les màfies que trafiquen amb persones.

A canvi, la UE ha seguit insistint que cal millorar els acords de retorn i de readmissió. Aquesta ha sigut la gran discussió entre els mandataris dels dos continents. Països com el Senegal, Sierra Leone i el Níger veuen en la demanda un to “discriminatori”. En aquest context, va tornar a aparèixer l’Acord de Cotonou, un tractat firmat l’any 2000 que comptava amb una clàusula que incloïa la readmissió de persones que han arribat a la UE als països africans d’origen, però que no ha acabat d’aplicar-se.

Finalment, el text votat “per unanimitat”, segons va anunciar el president del Consell Europeu, Donald Tusk, inclou que s’intentarà oferir als immigrants expulsions “voluntàries”, només per a aquells casos que no tinguin reconegut el dret d’asil i, a més, vulguin tornar.

Tot just després d’acabar la cimera amb els països africans, els caps d’estat i de govern dels Vint-i-vuit es van tornar a trobar per parlar dels passos fets fins ara per buscar una solució a la crisi de refugiats. Fins ara, el programa de reallotjament, pensat per a 160.000 persones, ha avançat amb comptagotes, amb només 147 refugiats que se n’han beneficiat.

D’una banda, només catorze estats comunitaris han ofert places per acollir-ne als seus països i, de l’altra, molts refugiats tenen por de ser registrats perquè creuen que això els obligarà a quedar-se a Itàlia o Grècia, quan, de fet, pretenen arribar als països del centre i el nord d’Europa. Juncker va admetre ahir que no se sent “orgullós” de la lentitud del programa i va instar els països a accelerar-ne el procés.

Però, sobretot, les discussions les va liderar el pla d’acció que la UE està negociant amb Turquia. Segons previsions de l’executiu comunitari, els estats membres contribuiran amb 2.500 milions d’euros, perquè Ankara millori el control de la seva frontera i puguin atendre més i millor els refugiats que ja acull. Les discussions continuaran els pròxims dies i, segons ha avançat Tusk, es prepara una cimera UE-Turquia per abans que acabi l’any, possiblement a finals de novembre, per acabar de perfilar l’acord.

La salut de Schengen

L’ombra del delicat estat de salut de Schengen va planar durant la cimera amb el restabliment ahir de controls fronterers a Suècia, una mesura que ha de durar deu dies però que pot allargar-se fins a dos mesos, com ha sigut el cas d’Àustria i Alemanya. El país nòrdic és el que més refugiats rep per habitant de la UE (un 14% de totes les demandes) i es calcula que aquest any rebrà 190.000 peticions d’asil, una xifra a la qual no s’arribava des de la Guerra dels Balcans. “No es tracta d’un mur, hem de mantenir sota control la situació de les nostres fronteres”, es va defensar el primer ministre del país, Stefan Löfven, a Malta.

Juncker va ser comprensiu amb Suècia, i va recordar que la xifra de refugiats que acull és tan impactant que equivaldria a l’entrada d’“entre 500.000 i 700.000 refugiats” cada setmana a la UE. Löfven va afegir que el país està “absolutament legitimat” per sol·licitar acollir-se al pla de distribució de refugiats com va demanar la setmana passada.

Pensat en un principi per ajudar Grècia i Itàlia, la proposta també obre la possibilitat que la distribució de refugiats pugui provenir d’altres països amb gran pressió migratòria. “El futur de Schengen està en joc i el temps s’està esgotant”, va resumir ahir Tusk.

La il·lusió d’una nova vida

Mentre els líders europeus segueixen sense saber com abordar la crisi migratòria, els refugiats continuen arribant, com aquest pare que abraça la seva filla després d’aconseguir desembarcar ahir a l’illa de Lesbos.