CRISI DE REFUGIATS
Internacional 17/06/2015

La UE s’encalla en l’estratègia de les quotes d’immigrants

Brussel·les compta que no hi haurà acord abans d’un mes, mentre que els estats membres discuteixen sobre si la solidaritat ha de ser voluntària o obligatòria

Esther Herrera
4 min
La UE s’encalla en l’estratègia  de les quotes d’immigrants

Brussel·lesIncapaç de trobar una solució al drama migratori que truca a les portes del continent, la Unió Europea no preveu assolir cap acord sobre la política de quotes abans d’un mes. “Estaria molt content si per al 31 de juliol hi hagués una decisió”, deia ahir Jean Asselborn, el titular d’Exteriors de Luxemburg, que d’aquí dues setmanes ocuparà la presidència rotatòria. I és que la polèmica proposta de la Comissió Europea per establir quotes obligatòries de refugiats continua tenint més detractors que partidaris. Els ministres d’Interior i Justícia dels Vint-i-vuit van abordar ahir la possibilitat d’acollir els 50.000 immigrants procedents de Síria i Eritrea, però no hi va haver acord. La mesura només convenç Itàlia i Grècia, els països que més reben la pressió migratòria a les seves costes. A més, compta amb l’oposició d’Espanya, que no està d’acord amb l’obligatorietat de la mesura.

L’estiu ja és aquí i amb l’arribada del bon temps la pressió migratòria augmenta. En són una prova les tenses imatges dels últims dies vistes a la frontera entre França i Itàlia. París va evitar l’entrada al seu territori de centenars de persones que eren a la localitat italiana de Ventimiglia des del cap de setmana passat. Ahir, mentre començava la reunió dels ministres, l’improvisat campament de refugiats en una escullera de la població va ser desallotjat per una unitat d’antiavalots italians.

Distensió italiana

El ministre de l’Interior italià, Angelino Alfano, va entrar en peu de guerra a la trobada, on va exigir que la UE trobi una solució a la pressió migratòria. “De l’escena de Ventimiglia se n’ha de treure una lliçó. Crec que és un cop de puny per a tots els que no volen veure la realitat”, va etzibar. Més tranquil, després de la reunió amb els homòlegs francès, Bernard Cazeneuve, i alemany, Thomas de Maizière, Alfano va assegurar que s’havia fet “un primer pas” per acostar postures en la proposta de la Comissió.

No obstant, els ministres van ser incapaços d’arribar a un acord sobre la proposta de distribuir els refugiats sirians i eritreus i tampoc pel que fa a l’obligatorietat ni en relació a les xifres. Així, van deixar la decisió en mans dels caps d’estat i de govern, que es reuniran a finals de mes. La cimera d’ahir va tornar a fer evident que els estats membres estan fortament dividits. Segons el titular espanyol, Jorge Fernández Díaz, hi ha “tres posicions”: països com Itàlia i Grècia, forts defensors d’una política de distribució obligatòria de refugiats pel territori europeu; els estats que més sol·licituds d’asil reben, com Suècia, Alemanya i França, que hi donen suport “amb matisos”, i els que mantenen “serioses reserves”, com Espanya. En aquest sentit, Fernández Díaz va tornar a carregar contra la proposta, que considera que tindrà “un efecte crida”, i va exigir que s’hi inclogui el caràcter voluntari.

A més, el govern espanyol tampoc dóna suport als criteris de l’executiu comunitari d’atorgar menys pes als nivells d’atur i als esforços fets en matèria migratòria. Espanya creu que ja és “solidària i responsable”. En aquests moments, va dir el ministre traient pit, “la raó per la qual no s’està produint cap drama humanitari al Mediterrani occidental és perquè Espanya està fent els seus deures cada dia”. Apostant per la voluntarietat, el ministre va mostrar-se conciliador afirmant que hi ha marge per “aplicar la solidaritat i la responsabilitat”.

Espanya aposta fermament per la col·laboració “en origen”, és a dir, amb els països on s’embarquen milers de persones cap a Europa. En el cas espanyol, el diàleg seria amb Mauritània, el Senegal o el Marroc. No obstant, la majoria de persones que arriben a les costes gregues i italianes provenen o surten de Líbia, un país immers en una guerra civil en què no hi ha un interlocutor.

Camí per córrer

Tot i que la reunió d’ahir va ser només una presa de contacte sobre la situació, Fernández Díaz va admetre que “hi ha molt per dialogar i molt per recórrer”. Tot i així, els retrets i interessos nacionals van copar l’atenció. França i Alemanya, malgrat dialogar amb Itàlia, van advertir que no hi haurà solidaritat europea per distribuir refugiats si Roma no assegura una política de retorn d’immigrants irregulars i un registre per reubicar sol·licitants d’asil, ja que la majoria trien Alemanya. En canvi, segons informacions del diari Corriere della Sera, el primer ministre italià, Matteo Renzi, estaria disposat a emetre visats temporals als immigrants perquè es puguin moure lliurement pel territori comunitari.

Per la seva banda, el comissari de l’Interior, Dimitris Avramopoulos, va assegurar que es manté “optimista” i creu que s’arribarà a un acord. Però va enviar un missatge a la majoria de països que s’hi oposen: “La distribució no es pot fer a la carta, tots hem d’assumir la nostra responsabilitat”, va dir, per concloure que, com es va poder comprovar amb Malta, la “solidaritat voluntària no funciona”. Per contra, el responsable comunitari va instar a mirar “més enllà dels interessos nacioanls”, i va afegir que defensarà la seva proposta “objectiva, quantificable i realista”, va subratllar.

stats