IMMIGRACIÓ
Internacional 24/04/2015

La UE triplica els fons per patrullar al Mediterrani

S’estudiarà com destruir les embarcacions precàries abans que salpin per evitar riscos

Esther Herrera
3 min
Una cua d’immigrants arribats en els últims dies a Lampedusa a l’espera d’embarcar ahir cap a Sicília.

Brussel·lesMés diners per patrullar al Mediterrani. Aquesta va ser la decisió més concreta que van adoptar ahir a la nit els vint-i-vuit líders de la UE, reunits a Brussel·les en una cimera extraordinària per donar resposta als naufragis que, només la setmana passada, van provocar un miler de morts entre els immigrants que miren d’arribar a Europa per mar. La UE va voler també enviar un clar missatge a les màfies que trafiquen amb aquestes persones i va obrir la porta a una operació conjunta per requisar i eliminar els vaixells que utilitzen les bandes criminals “d’acord amb el dret internacional”, va assegurar el president del Consell de la UE, Donald Tusk. “L’objectiu és fer la vida impossible a aquests traficants”, explicava una font europea abans de la cimera. “La millor manera d’evitar que les persones morin ofegades és assegurar que no pugen a aquests vaixells”, va explicar Tusk.

La cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, va rebre ahir l’encàrrec d’estudiar com fer efectiva aquesta operació que fonts diplomàtiques admeten que està carregada de dificultats, entre les quals determinar si es farà en aigües internacionals o bé a les costes de Líbia, per on surten la majoria d’embarcacions, donada la situació de desgovern que regna al país. En cas que s’estableixi que serà en territori de Líbia, la UE necessitaria el suport de les Nacions Unides que França ja es va comprometre a aconseguir.

Blindar les fronteres

Els líders europeus no només volen acabar amb el macabre negoci dels traficants, a qui el president francès, François Hollande, va titllar de “terroristes”, sinó que també volen blindar les fronteres per vigilar-les i, si s’escau, rescatar els que naufraguin. Així, van decidir triplicar la partida pressupostària per a l’operació Tritó, que actualment patrulla al Mediterrani central. La xifra s’acostaria als 9 milions d’euros, davant dels 2,9 milions mensuals destinats fins ara, i pràcticament seria la mateixa que s’atorgava a l’anterior missió italiana, anomenada Mare Nostrum.

L’augment del pressupost de l’operació havia sigut una de les demandes més repetides per Roma i les ONG des que Mare Nostrum va ser cancel·lada. Els diferents socis de la UE van anunciar les seves aportacions a l’operació en forma d’embarcacions, avions o experts, tot i que, en el cas espanyol, el govern va evitar oferir una aportació exacta a l’espera de la proposta concreta que faci la Comissió Europea. “En aquesta operació, per diners no quedarà”, va resumir la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Els líders de la UE van debatre també sobre l’augment de les possibilitats de rescat dins del mandat de l’operació Tritó. Fins ara aquesta opció s’havia descartat per l’“efecte crida”, que, segons governs com l’espanyol, podia provocar. “El rescat no és el mandat de Tritó, però en cas de catàstrofe no hi ha límits ni legals ni geogràfics que valguin”, va afirmar el president del Consell de la UE. “Estem obligats a actuar quan és necessari”, va dir Tusk.

La petició de Cameron

Els estats europeus aspiraven en un primer moment a repartir solidàriament entre ells la pressió migratòria que suporten bàsicament els del sud. Tot i així, la mesura no es va poder concretar per la falta d’entesa i va quedar en mans dels països que vulguin participar de manera voluntària en un programa pilot. El president Tusk va admetre les dificultats de tirar endavant aquesta iniciativa, però va demanar que els països “sacrifiquin els seus interessos nacionals pel bé comú”. En aquest àmbit, el primer ministre britànic, David Cameron, que afronta la seva reelecció a les urnes el 7 de maig, va assegurar que oferia dos vaixells i helicòpters per a les tasques de vigilància sempre que es respectés l’Acord de Dublín, en què s’estableix que l’estat membre que ha de gestionar la sol·licitud d’asil és el primer en el qual el demandant ha entrat, de manera que en cap cas no seria el Regne Unit qui n’assumís la càrrega.

Al marge de la cimera europea, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, es van reunir per abordar les negociacions sobre el paquet de mesures que ha de prendre Atenes per poder rebre el segon tram del rescat, encara pendent. Segons fonts pròximes a les negociacions, la seva trobada va ser breu i “molt profitosa” i Merkel es va mostrar satisfeta perquè durant la reunió hi va haver “progressos significatius”.

stats