Ucraïna reprèn la voluntat d'ingressar a l'OTAN enmig de la invasió russa

El titular d'Interior diu que només els "bojos" poden negar-se a fer aquest pas

El govern d'Ucraïna ha remès avui divendres al Parlament un projecte de llei per renunciar al seu estatus actual de país neutral i recuperar el procés d'acostament a l'OTAN iniciat per l'expresident Víktor Iúsxenko després de la Revolució Taronja de 2004.

"D 'acord amb la decisió del Consell de Seguretat Nacional i Defensa , el govern d'Ucraïna remet a tràmit del Parlament el projecte de llei per cancel·lar l'estatus al marge de blocs de l'Estat ucraïnès i recuperar el curs d'Ucraïna cap a l' ingrés a l'OTAN", va anunciar el primer ministre ucraïnès , Arseni Iatseniuk.

El cap del govern ha recalcat que si s'aprova la llei, Ucraïna ja no podrà ingressar a les organitzacions patrocinades i liderades per Moscou, com és el cas de la Unió Duanera, que en paraules de Iatseniuk no és altra cosa que "la Unió Soviètica de la Federació de Rússia".

"E ns dirigim al president d'Ucraïna i al Parlament ucraïnès per demanar el tràmit immediat" del projecte de llei, ha subratllat Iatseniuk en obrir una reunió del seu govern.

Al seu torn, el ministre d'Interior ucraïnès, Arsen Avákov, va escriure al seu compte de Facebook que "únicament uns bojos poden oposar-se a aquest pas en l'actual situació que travessa Ucraïna", en referència a l'escalada de tensió arran de la invasió russa i el suport que el Kremlin està donant als rebels de l'est.

El president del país, Petró Poroshenko, va denunciar ahir que tropes regulars russes amb armament pesat van entrar en territori ucraïnès per reforçar les files dels separatistes i frustrar la victòria de les forces de Kíev.

Segons el comandament militar ucraïnès, tropes russes haurien participat en la reeixida contraofensiva llançada pels rebels i que va culminar amb la presa de Novoazovsk , a uns 45 quilòmetres de Mariupol, cosa que suposa l'obertura del tercer front a l'est d'Ucraïna, a més d els desplegats al voltant de les ciutats de Donetsk i Lugansk.

Al seu torn, el president dels Estats Units, Barack Obama, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van responsabilitzar Rússia de l'escalada de violència a Ucraïna i van apuntar a les denúncies de Kíev com la prova d'aquesta agressió , alhora que van coincidir a assenyalar com a única solució continuar amb les sancions a Moscou.