Veneçuela es va despertar ahir més dividida que mai. Dues meitats quasi exactes han quedat dibuixades al país després de les eleccions presidencials de diumenge, les primeres de l'era post-Chávez. Amb una massiva participació del 79,8%, l'ungit delfí del líder bolivarià, Nicolás Maduro, va guanyar per la mínima amb un 50,75% dels vots (7.559.349) per davant de l'opositor Henrique Capriles, que va obtenir un 48,98% (7.296.876); és a dir, només 1,77 punts, 262.473 votants, han separat el chavisme de l'oposició.

"Fins que no es compti cada vot, s'auditi tot, hi ha un president il·legítim i així ho denunciem al món", deia ahir Capriles després d'haver batut rècords de votació per a l'oposició i insistint que s'havia canviat la voluntat popular. Abans de l'acte de proclamació a la seu del Poder Electoral, en una roda de premsa Capriles va explicar que havia introduït una petició al Consell Nacional Electoral (CNE) perquè no es fes l'acte fins que no es recomptessin els vots, tal com s'havia compromès a fer Maduro. En cas contrari, el líder opositor va convocar un seguit de protestes pacífiques: començant avui a les 20 h amb una cassolada per tot el país, una protesta demà a tots els centres del CNE i una gran concentració dimecres a Caracas encapçalada per ell per exigir la impugnació de les eleccions fins que no es revisin els vots.

Però el chavisme va tirar pel dret, i davant del Poder Elecotral i sota l'aval del CNE es va entregar a Maduro l'acreditació per presidir el país fins al 2019. "El sistema electoral ha funcionat perfectament", va defensar la presidenta del CNE, Tibisay Lucena.

L'acte es produïa just després que la missió d'acompanyament electoral de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur) fes una crida a respectar els resultats i que països amics com l'Argentina, Bolívia, Cuba, l'Equador, Rússia i la Xina felicitessin de seguida Maduro per la seva victòria. No obstant, des de l'Organització d'Estats Americans (OEA) es va defensar un recompte exhaustiu dels vots, tal com van demanar el govern de Barack Obama i el de Mariano Rajoy. De fet, el canceller de Veneçuela, Elías Jaua, va cridar a consultes l'ambaixador espanyol a Caracas, Bernardo Álvarez, arran de les declaracions del ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, que va qüestionar els resultats.

El chavisme es desinfla

Amb una campanya plena d'errors i feta a l'estil Chávez però sense el seu punch , l'estreta victòria de Maduro ha demostrat que el chavisme sense el comandante és altament vulnerable. Si a l'octubre el difunt mandatari va guanyar còmodament la seva tercera reelecció per més d'1,5 milions de vots, ara l'oficialisme està tècnicament empatat amb l'oposició. La celebració al Palau de Miraflores d'una victòria tan pírrica va tenir sabor agredolç.

"Aquests resultats ens obliguen a una profunda autocrítica. Busquem els nostres errors fins i tot sota de les pedres, però no podem posar en perill la pàtria ni el llegat del nostre comandante ", va etzibar per Twitter Diosdado Cabello, l'altre home fort del chavisme i potser el pitjor enemic que pot tenir a partir d'ara Maduro. Amb un president d'una legitimitat qüestionada per quasi la meitat del país, es fa difícil pensar en l'estabilitat del seu govern.

Mentre intenta superar l'estigma de ser constantment comparat amb el seu carismàtic pare polític, ara Maduro haurà de decidir si aposta per més diàleg en aquest país partit en dos. A l'espera de la decisió que prengui en les pròximes hores Capriles, enfortit com a líder d'un bàndol que no accepta quedar-se a les portes d'un triomf després de "tots els abusos" superats, el cronograma presidencial sembla avançar sense gaires entrebancs per a l'oficialisme. De fet, si no hi ha sorpreses, divendres Maduro jurarà com a nou president del país, tal com va deixar escrit Chávez en el seu testament polític.