El referèndum contra Maduro no serà fins a l'any 2017

BarcelonaEl Consell Nacional Electoral (CNE o Poder Electoral) de Veneçuela va anunciar ahir que la recollida de signatures per convocar el referèndum de destitució del president Nicolás Maduro començarà a finals d'octubre. Si s'aconsegueix el percentatge de signatures necessàries –uns quatre milions de persones que representen el 20% del cens– el CNE hauria de convocar el referèndum en un termini no superior a 90 dies i, per tant, el plebiscit tindria lloc a finals de gener.

Aquesta decisió ha posat en alerta l'oposició veneçolana: els terminis anunciats dificulten poder convocar un referèndum que pugui cessar el president veneçolà abans del dia 10 de gener del 2017 –dia límit per convocar noves eleccions–. Segons la legislació del país, si el referèndum se celebrés després d'aquesta data, tot i que els resultats donessin la victòria als contraris a Maduro, el seu lloc l'ocuparia el vicepresident i no es convocarien noves eleccions fins a final de la legislatura, l'any 2019. Luis Emilio Rondón, autoritat electoral propera a l'oposició veneçolana, s'ha mostrat contrari l'anunci del CNE. Considera que el Poder Electoral ha "lesionat" la imparcialitat i ha alentit voluntàriament el projecte.

Diverses veus opositores han mostrat la seva disconformitat amb la decisió del CNE i han exigit que el referèndum revocatori tingui lloc aquest any. Henrique Capriles, dues vegades candidat a la presidència del país, ha assegurat que el referèndum que impulsa l'oposició veneçolana pot celebrar-se aquest any tot i els terminis que va anunciar el Poder Electoral. També s'ha manifestat en aquest sentit el governador de l'estat de Miranda: "Els veneçolans encara tenim l'oportunitat de tenir el nostre canvi polític aquest any, sí que hi ha temps". Més contundents encara han estat les declaracions de Jesús Torrealba, secretari executiu de l'aliança Mesa de la Unidad Democrática (MUD): "El revocatori serà l'any 2016 perquè es tècnicament possible, políticament pertinent i socialment imprescindible".

Els Estats Units no han deixat passar l'oportunitat de posicionar-se en aquest àmbit. El 10 de juliol passat, el president Barack Obama va instar el govern veneçolà a "acatar l'estat de dret i l'autoritat de l'Assemblea Nacional", així com a respectar el procés democràtic de convocar un referèndum per revocar el mandat de Maduro. La presidenta del CNE, Tibisay Lucena, va qualificar el to de les declaracions del govern nord-americà d'"infames". Així mateix, Lucena va defensar la decisió del Poder Electoral: "No hi ha cap altra obligació que no passi per obeir la Constitució i la llei. Perden el temps aquells que volen fer pressió per condicionar la voluntat de complir i fer complir la llei a Veneçuela".

El desgast del chavisme

Les eleccions del desembre de l'any passat van deixar clara la situació de debilitat i desgast del chavisme a Veneçuela. Amb més de dues terceres parts del Parlament, l'oposició –en coalició a la Mesa de la Unidad Democrática– va guanyar clarament les eleccions legislatives i va aconseguir la majoria necessària per dur a terme canvis al país. El context de crisi econòmica –provocada en part per la caiguda del preu del petroli–, l'escassetat i la inseguretat, juntament amb la fluix lideratge de Nicolás Maduro, van posar les bases per a una victòria clara de l'oposició veneçolana.

Els opositors van iniciar al mes d'abril els tràmits per celebrar un referèndum i van aconseguir formalitzar la sol·licitud de convocatòria tot just fa una setmana. Tot i la decisió del Consell Nacional Electoral, que segons l'oposició amaga interessos polítics, estan convençuts que aconseguiran el nombre de signatures necessàries: "L'oposició arrasarà la meta dels quatre milions de signatures". De la mateixa manera, han convocat una manifestació per al dia 1 de setembre a la capital del país, Caracas, per "exigir una data" per al referèndum revocatori.