Veneçuela viu sota un estat d’excepció i emergència econòmica. El president, Nicolás Maduro, ha decretat l’ampliació de les mesures preses per fer front a la pitjor crisi política, social i econòmica d’aquest país, que disposa de les reserves de petroli més grans del món. El chavisme després d’Hugo Chávez ha patit un revés important, ja que per primer cop ha perdut la majoria absoluta de l’Assemblea Nacional, que ara controla una oposició que espera poder celebrar un referèndum que doni l’estocada al règim bolivarià, al poder des del febrer del 1999.

Per què una potència del petroli pateix una crisi?

Precisament és la gran dependència del cru el que ha portat Veneçuela a les botigues buides i a un malestar generalitzat. Un dels grans pecats del règim chavista és que ha fallat en la diversificació de l’economia, apunta Juan Carlos Triviño, investigador de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), que assenyala el cop d’estat de l’abril del 2002 com el causant del gir cap a “l’estatització de l’economia i l’eliminació dels incentius a l’economia privada”. Mentre les exportacions del cru del país anaven injectant divises gràcies als 100 dòlars per barril, es van multiplicar els programes socials per reduir les taxes de pobresa i el chavisme tenia una bona acceptació. Però l’abaratiment del petroli ha buidat la caixa, i ara, amb un aparell productiu desmantellat, els ingressos han caigut i s’ha aprofundit la crisi, explica Triviño.

Quin suport popular té ara el president Maduro?

El baròmetrede l’abril radiografiava una societat tipa de la falta de productes de primera necessitat. L’enquesta assenyala que només la meitat de la població fa tres àpats diaris i que dues terceres parts aposten per un canvi de govern. “La figura de Maduro està amortitzada”, resumeix la investigadora del Cidob Anna Ayuso, que entén que el president -i el règim- es juga el futur en les regionals del desembre. Si les urnes castiguen el chavisme, com ja van fer a les legislatives de finals del 2015, caldrà estar atent als moviments interns dins del Partit Socialista Unit de Veneçuela. “Sense poder, la formació podria fer més evident la fracció” que ja existeix, amb un sector crític amb la gestió econòmica de Maduro, a qui Chávez va nomenar successor per sorpresa. A l’exèrcit, Maduro tampoc és un líder estimat, ni pels comandaments chavistes.

Quina és la situació política al país?

La bipolarització del país ha arribat a les institucions i, per primer cop en 17 anys, el chavisme no controla l’Assemblea Nacional, ja que la Taula de la Unitat Democràtica (MUD) va aconseguir 112 diputats per 55 de la coalició chavista. La cohabitació ha deixat Veneçuela en la paràlisi total des de l’inici, ja que, com diu Ayuso, “totes les vies de diàleg estan trencades”. La cambra aprova iniciatives que el govern porta al Tribunal Suprem, controlat pel règim, i acaba anul·lant-les. La MUD és una sopa de sigles heterogènies, amb centredreta, dreta, democristians, centresquerra i chavistes decebuts que tenen com a únic objectiu desallotjar del poder Maduro i el que ell representa. Els retrets entre les dues bandes són constants. Maduro acusa la MUD de “traïdors” que busquen “justificar una intervenció”. I l’oposició denuncia l’autoritarisme d’un president que governa per decret.

Què és el referèndum revocatori?

Hugo Chávez va incloure a la Constitució la via del referèndum revocatori per destituir el president. És un mecanisme llarg i costós que la MUD va posar en marxa poc després d’haver-se constituït l’Assemblea. El primer pas ja l’ha aconseguit: ha recollit, afirma, dos milions de signatures, que ara està validant amb molta calma l’oficialista junta electoral. Si s’accepten, l’oposició encara haurà de recollir quatre milions de vots més, el 20% del cens, a més de complir el requisit de cinc milions de participants i un suport a la moció superior als 7,5 milions de vots que van fer Maduro president.

La clau del procés és el temps. A Maduro i al chavisme els interessa allargar els terminis al màxim, indica Triviño de l’IBEI, mentre que, per contra, la MUD va a contrarellotge, perquè si vol un canvi complet i eleccions presidencials, ha de forçar que la consulta se celebri aquest any. Amb un referèndum ajornat fins a l’any vinent, en el segon tram de legislatura presidencial, Maduro seria substituït pel vicepresident de l’executiu.

Quin és el panorama polític de cara al 2018?

Veneçuela s’està quedant aïllada a l’Amèrica Llatina, amb Cuba que s’obre comercialment als Estats Units i el Brasil i l’Argentina en mans de la dreta. Per a Triviño, el gir polític veneçolà a partir del 2018 seria un fet si “el carrer s’escalfa” i creix el descontentament de les classes populars. Amb tot, l’analista creu que no seria un canvi a unes polítiques econòmiques ultraliberals perquè els que formen la MUD han “entès la necessitat de continuar amb les polítiques socials”. Anna Ayuso, del Cidob, es pregunta qui capitanejaria el lideratge de la MUD si en les eleccions del 2018 aconseguís la majoria. Potser, assenyala, el centrista Henrique Capriles.