23/12/2012

Vietnam, quètxup i política exterior

3 min
Obama i John Kerry, que serà el nou secretari d'Estat, en substitució de Hillary Clinton .

Protegit amb una armilla antipreguntes, amb el to dolgut del pare incomprès, Wayne LaPierre, número dos de l'Associació Nacional del Rifle (NRA), va comparèixer abans-d'ahir davant una Amèrica ansiosa i tot el que va oferir va ser un repertori de mentides ("L'única cosa que atura un home dolent amb una pistola és un home bo amb una pistola"), proliferació armamentística a les escoles i un indecent assortiment de culpes col·lectives de les quals només l'NRA quedava exempta. La repugnància que LaPierre va causar entre la meitat del país que ha evolucionat cap a la restricció en l'alegre venda de fusells de guerra s'explica amb un missatge naïf que corria ahir: "I si en lloc d'un guàrdia armat a cada classe poséssim un mestre a cada armeria?"

Pocs minuts més tard, Obama, a punt d'agafar l'Air Force One per passar el Nadal a la seva Hawaii natal penjat del telèfon per no caure pel precipici fiscal, presentava el pròxim secretari d'Estat. Pocs càrrecs nomenats per un president passaran tan fàcilment les audiències del Congrés com el senador per Massachusetts des de fa 28 anys John Kerry, president del Comitè de Relacions Exteriors del Senat.

Kerry té 69 anys, fa 1,93 m i és fill d'una família benestant que li va poder donar educació a Europa. En contra del que es creu pel cognom, les seves arrels no són a Irlanda. Els seus avis paterns eren austríacs emigrats als Estats Units el 1905, i van triar una nova identitat obrint un atlas a l'atzar. El llapis va apuntar al comtat de Kerry, a Irlanda.

Va anar a la guerra del Vietnam, d'on va tornar amb una ferida, una medalla i ganes de manifestar-s'hi en contra. La carrera política li va costar el matrimoni. La seva dona, Julia Thorne, li va demanar el divorci perquè no suportava la solitud i l'agressivitat de l'activitat pública del marit, i va caure en una depressió. Set anys més tard, Kerry es va casar amb Teresa Simoes-Ferreira Heinz, vídua del senador republicà John Heinz III, la qual cosa el va convertir en un dels senadors més rics dels Estats Units. La seva dona havia heretat l'imperi del quètxup. Fa un parell d'anys, a Kerry li calculaven una fortuna de 211 milions de dòlars. Va perdre les eleccions a la presidència el 2004, davant George Bush. La guerra de l'Iraq era impopular (tot i que Kerry va votar-hi a favor), però aquella Amèrica estava espantada per l'11-S i va preferir quedar-se amb les seguretats de la parella de durs Bush-Cheney.

Tot Washington considera que Obama posa la diplomàcia americana en mans d'algú amb idees pròpies (va proposar la dimissió de Mubàrak i l'enderrocament de Gaddafi abans que Obama), i que els Estats Units passaran d'una política exterior dirigida per la Casa Blanca i representada per l'exhausta Hillary Clinton a una acció exterior on Kerry portarà la iniciativa i mostrarà els seus ja provats dots de negociador. De fet, Obama ja ha enviat Kerry a apaivagar la ira pakistanesa en un incident amb un contractista americà, i a reunir-se cinc cops amb Al-Assad a Síria des del 2009. Se'l considera més pròxim als àrabs que Hillary Clinton (dins els límits americans, per descomptat), no es descarta que vulgui portar personalment les converses sobre l'Iran, i el 2001 va declarar que la Xina no era un país comunista, sinó un règim autoritari orientat a l'economia de mercat.

Segona oportunitat

Kerry comptava ser secretari d'Estat quan Obama va guanyar el 2008. Al cap i a la fi, havia triat Obama quan era un perfecte desconegut perquè fes el discurs principal de la convenció demòcrata del 2004, un discurs que va donar visibilitat nacional al futur president. Però Obama devia també la presidència als Clinton, i Hillary Clinton va seure a Foggy Bottom. Kerry va callar i va continuar col·laborant amb la Casa Blanca. Ara, més que mai.

stats