Publicitat
Publicitat

CRISI MIGRATÒRIA

Violacions a les latrines dels camps de refugiats grecs

Les dones eviten dutxar-se o anar al lavabo soles per no ser assetjades sexualment

La Mariam, una nena iraquiana de 13 anys, només té esma per parlar amb els ulls. Un joc de carícies i mans, entre mirades de complicitat amb la seva mare, la Minah, és l’única comunicació aparent en aquesta tenda de campanya situada a la cantonada nord, a tocar de la torre de control, del camp de refugiats de Mória, a Grècia. Els plecs d’una torre de mantes perfectament endreçades al final de la haima fan de calaixos per guardar passaports i documents importants; de diners ja no en queden per amagar. Fa una setmana la Mariam va abandonar amb la seva mare i els seus germans el contenidor on s’allotjaven amb 15 desconeguts a la secció B del camp. La família s’ha instal·lat ara a l’exterior del recinte, prop de les noves famílies arribades de la ciutat siriana de Deir al-Zor, després que algú els robés els 700 euros que tenien per sobreviure i un desconegut intentés prendre a la Mariam el seu últim respir de la infància i el primer de l’adolescència.

“La Mariam al-Hose té símptomes d’estrès posttraumàtic sever des de fa vint dies. Quan la noia es disposava a entrar a les latrines del camp de refugiats, un home va intentar violar-la. La seva mare està molt angoixada perquè des de llavors la Mariam s’aguanta les necessitats i no es vol dutxar”, resumia així una doctora de l’organització grega ERCI (Emergency Response Center International) la situació de l’adolescent iraquiana, en un informe redactat el 19 de desembre. El cas de la Mariam és un dels últims reportats per l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats) durant el 2017. “Si us plau, prioritzin aquest cas i facin una avaluació psiquiàtrica. La mare està sola amb quatre criatures i necessita suport per a la Mariam”, afegeix l’informe.

622 casos denunciats

El camp de refugiats de Mória acumula el nombre de casos més gran d’assetjament sexual contra dones i infants dels 622 que s’han reportat. La portaveu de l’ACNUR, Cécile Pouily, va alertar el 9 de febrer passat en una roda de premsa al Palau de les Nacions de Ginebra sobre “l’extrema inseguretat a què estan exposades les persones demandants d’asil”. A la mateixa roda de premsa es van indicar algunes mesures teòriques que hi hauria d’haver als camps, entre les quals “garantir la separació de persones de diferent sexe per evitar que les dones estiguin obligades a compartir allotjament amb homes desconeguts, millorar la il·luminació dels lavabos i de les zones públiques, incrementar el nombre de patrulles policials amb més dones policies i ampliar el personal dedicat a qüestions de violència sexual i de gènere”. A la pràctica, aquestes mesures no s’implementen a Mória.

Així ho fa saber la Zarin, una jove policia afganesa que viatja sola després de ser amenaçada per les màfies del seu país. “Em veig amb cor de defensar-me sola, però el principal problema està en els abusos sexuals i les constants violacions. Les dones ens hem d’organitzar per acompanyar-nos al lavabo quan ho necessitem. Quan es fa fosc, ens truquem i fem grupets de quatre: mentre una va al lavabo, dues dones vigilen l’entrada i una altra aguanta la porta. Estem totalment desprotegides”, assegura.

Una voluntària holandesa, Liesbeth Bloemendal, explicava la circumstància següent: “La majoria de dones que conec fa mesos que no es dutxen pels constants intents d’assetjament sexual i la visible situació d’insalubritat. Es veuen forçades a rentar-se dins la mateixa tenda, amb una ampolla d’aigua freda i cobrint-se amb una manta sense cap mena d’intimitat. A part, a Mória només hi ha aigua corrent dues hores al dia. Pots comptar com estan les latrines”.

Dutxes segures

Per aquest motiu, i en un primer intent de lluitar contra l’assetjament sexual, Bloemendal i el seu marit han fundat Shower Power. “Si no ho fan els governs o farem nosaltres”, argumenta la voluntària holandesa. La prova pilot d’aquesta iniciativa ja és una realitat. Han reconvertit en un hammam una casa situada a 9 quilòmetres de Mória, on les dones i els infants poden trobar la intimitat que escasseja al camp. “Es tracta de recuperar la dignitat, ni que sigui per unes hores”, diu Peter Witternberg, marit de Bloemendal. “Si tot va bé amb les donacions, aviat tindrem tres tràilers reconvertits en instal·lacions sanitàries per començar a combatre els nombrosos casos de violència sexual”, assegura.

Segons les últimes dades del ministeri de l’Interior grec, 13.022 persones continuen atrapades a les illes del mar Egeu quan ja fa dos anys que la Unió Europea va firmar un acord migratori amb Turquia perquè absorbís la majoria dels migrants, arran del tancament definitiu de la ruta dels Balcans des del març del 2016. Aquestes xifres, actualitzades el 4 de març passat, posen en evidència la situació de confinament que hi ha als anomenats centres de recepció i identificació [d’immigrants] de les illes del mar Egeu, que des de fa dos anys són una mena de presons a cel obert. L’últim trimestre, l’Organització Internacional per a la Migració va comptabilitzar 2.653 arribades de migrants i només 77 sortides (70 persones van ser deportades a Turquia i set més traslladades al continent segons criteris de vulnerabilitat), segons l’ACNUR.

El degoteig constant de desembarcaments a les costes fa que Lesbos s’hagi convertit ara mateix en l’illa més superpoblada, amb 7.089 persones migrants registrades. I el confinament ha fet que el camp de Mória sigui actualment la segona “ciutat” de l’illa després de la capital. El doctor Andrea Giorgos, portaveu de l’Hospital Central de Lesbos, assegura que les instal·lacions mèdiques de la ciutat de Mitilene van atendre 6.622 persones refugiades durant el 2017, en un sistema de salut pública ja saturat per la recessió econòmica. “Molts refugiats no pateixen problemes mèdics, sinó més aviat estrès físic i mental a causa de la fugida i les condicions del camp”, detalla el doctor.

Pitjor que a l’Àfrica

“Quan passeges per Mória t’adones que els camps de refugiats de l’Àfrica estan en millors condicions que els d’aquí. Les instal·lacions sanitàries estan per sota dels mínims dels estàndards d’emergència”, lamenta Louise Roland-Gossein, cap de la missió de Metges Sense Fronteres a Grècia. “En la nostra opinió, forma part d’un pla estratègic que té per objectiu frenar les arribades. Es mantenen aquestes condicions de manera deliberada perquè els refugiats expliquin que horrible que és el camp de Mória i no en vinguin més”, assegura.