PRÒXIM ORIENT
Internacional 07/04/2018

La mort d'un periodista palestí de 30 anys eleva a 29 els morts en les protestes a Gaza

Els soldats israelians van tornar a disparar a discreció

Eugeni García Gascón
3 min
Vuit palestins morts i més de mil ferits en les protestes a Gaza

JerusalemEl segon divendres de la Marxa del Retorn va acabar amb la mort de vuit palestins, inclòs un noi de 15 anys per una bala a l’estómac, i almenys 1.100 ferits. L'endemà dissabte, moria també un periodista de 30 anys a causa del tret rebut divendres també a l'estómac, us per sota de l'armilla distintiva de premsa. Un balanç tràgic però més modest que la vintena de morts de divendres de la setmana passada i que, segons Israel, indica que s’està desinflant l’empenta inicial de Hamàs. Des de l'inici de la protesta, fa més d'una setmana, ja són 29 els palestins morts a mans de l'Exèrcit israelià.

El nombre de participants en les protestes també va disminuir sensiblement. Els autocars van portar als “punts de contacte” amb l’exèrcit israelià menys gent que divendres passat. Un portaveu militar israelià va xifrar la participació en 5.000 persones, mentre que els palestins augmentaven l’afluència a 20.000, la meitat si es compara amb els 40.000 manifestants de fa una setmana.

Neumàtics per protegir-se

En la segona edició de la Marxa del Retorn, els neumàtics de cotxe van tenir un paper important. Els joves els van recollir durant tota la setmana arreu de la Franja -on aproximadament hi viuen dos milions de persones- per portar-los al “punts de contacte”. La seva intenció era cremar-los i dificultar amb el fum la visió dels soldats franctiradors que disparaven contra els manifestants. Amb la mateixa finalitat, també van portar miralls per reflectir la llum del sol i dificultar la tasca dels israelians. Malgrat això, els soldats van tornar a disparar foc real, no només contra els palestins que van intentar infiltrar-se a través del reixat fronterer, sinó que, com divendres de la setmana passada, també van atacar a discreció.

En alguns moments els soldats van llançar gasos contra els manifestants i, també com fa una setmana, quan els ferits van col·lapsar els hospitals de la Franja, van disparar a les cames dels manifestants. No era casualitat, doncs, que la major part de les víctimes tinguessin ferides a les cames quan ingressaven als centres mèdics. També hi va haver casos de nois amb impactes de bala a la part superior del cos.

Un cop més, cap soldat israelià va resultar ferit. Una mostra de la asimetria enquistada del conflicte, en què la desigualtat de forces és brutal. De fet, unes quantes organitzacions internacionals van reiterar que les forces israelianes continuaven disparant contra palestins sense que aquests representessin cap amenaça per als militars. La població palestina també va denunciar aquesta situació.

No és cap secret que Hamàs pretén externalitzar la seva protesta a la comunitat internacional perquè posi damunt la taula el conflicte de Gaza i adopti resolucions sobre la qüestió palestina. Especialment sobre el bloqueig que tant perjudica la població civil des de fa gairebé onze anys, i que ara sembla lluny d’acabar-se.

Malgrat tot, es tracta d’una demanda humanitària que la comunitat internacional difícilment solucionarà per diversos motius. Naturalment, els europeus poden demanar diàleg entre les parts, però és difícil que vagin més enllà perquè els Estats Units senzillament no ho permetrien.

“Gaza no callarà”

Segons dirigents de Hamàs, la seva intenció és allargar la crisi cada divendres fins al 15 de maig, el 70è aniversari de la proclamació de l’estat d’Israel. Però tenint en compte que ahir, en el segon divendres de la Marxa del Retorn, hi va haver la meitat de manifestants, resulta difícil creure que les protestes multitudinàries es mantinguin durant tant de temps. Tot i això, el líder de Hamàs a la Franja, Yahiya Sinwar, va dir que les manifestacions continuarien mentre hi hagués bloqueig. “Gaza no callarà”, va dir.

A diferència de Gaza, ahir a Cisjordània la jornada va ser prou tranquil·la. Només es van registrar enfrontaments entre joves palestins i soldats israelians a la localitat d’Albira -prop de Ramal·lah- i a Hebron.

stats