Turquia acomiada 15.000 funcionaris del ministeri d'Educació

BarcelonaEl Ministeri d'Educació de Turquia ha suspès aquest dimarts 15.200 funcionaris sospitosos de tenir vincles amb les xarxes de simpatitzants del predicador exiliat Fethullah Gülen, considerat pel govern otomà com el cervell del cop d'estat fallit. A més, el Consell Superior d'Educació ha sol·licitat el cessament de 1.577 catedràtics universitaris i l'agència de serveis religiosos ha expulsat 200 dels seus membres.

El nombre de funcionaris suspesos en el sector educatiu s'afegeix als 8.777 policies apartats, i més de 2.500 d'altres ministeris, sobretot jutges, que es va anunciar ahir dilluns.

El general Akin Öztürk, excomandant de les Forces Aèries turques i sospitós de ser el líder de l'intent d'enderrocar el govern, ha confessat a la Fiscalia que "va actuar amb intencions colpistes" al motí militar de divendres a dissabte, segons informa l'agència Anadolul.

Öztürk, que va ser un dels primers detinguts dissabte, va ser traslladat ahir dilluns al jutjat, juntament amb una vintena de generals, sota la petició de presó preventiva, apareixent visiblement desmillorat i amb un embenat a l'orella dreta.

Aquests acomiadaments i cessaments responen a l'operació que ha posat en marxa el govern de Recep Tayyip Erdogan tot just després de donar per fracassat el cop d'estat per "eliminar" el què el règim anomena l'aparell de l'Estat als partidaris de Gülen. Les purgues van començar inicialment entre personal de l'exèrcit, la policia i el poder judicial.

El president turc Recep Tayyip Erdogan ha estat ràpid per intentar trobar els responsables de l'alçament i ja des del mateix moment que dissabte de matinada donava per fracassat el cop va anunciar "una neteja" de l'exèrcit, un cos que es considera contrari als postulats islamistes del govern i defensor de la Turquia laica. Aquesta ràtzia de detencions ha dut al comissari europeude Política de Veïnatge i Negociacions, Johannes Hahn, a assegurar que les autoritats turques ja tenien preparada una llista de persones que volien depurar.

De fet, Ankara va trigar menys de 12 hores a començar a represaliar l'estament judicial, policial i militar amb les primeres detencions de membres a qui vinculava amb la revolta militar i acusava "d'activitats terroristes". De moment, el govern informa de 6.000 detinguts, entre els quals un dels homes de confiança d’Erdogan i el comandant en cap de la base militar que els turcs han cedit als Estats Units per a la seva campanya contra l’Estat Islàmic (EI) a Síria i l’Iraq. A més ,2.700 jutges i 7.850 policies han estat destituït. “Hi haurà més detencions”, alertava el titular de Justícia, Bekir Bozdag, a la televisió pública TRT.

Mentre, a Brussel·les se segueix amb atenció la situació post-cop i la diplomàcia comunitària fa mans i mànigues per no trepitjar ulls de poll a Turquia. Els titulars d'Exteriors de la Unió Europea es reuneixen aquest dilluns a Brussel·les per abordar, entre altres temes, la situació al país euroasiàtic després del cop d'estat fracassat. Els ministres han de trobar l'equilibri, després de la tardana i tímida reacció a l'alçament la matinada de dissabte, entre l'avís a Recep Tayyip Erdogan que ha de respectar l'estat de dret i el to adequat perquè el president turc no s'ho prengui malament. Turquia és un soci incòmode però clau en la regió i les relacions europees amb el Pròxim Orient i, sobretot, un punt fonamental per a la gestió de la crisi de refugiats.

L'alta representant de Política Exterior de la UE, Federica Mogherini, ha estat clara en advertir aquest dilluns que "cap país pot convertir-se en un membre de la UE si introdueix la pena de mort" i ha insistit que s'ha de "protegir l'estat de dret". Erdogan ha aprofitat el fracàs del cop per deixar-se veure en grans multituds que han reclamat la recuperació de la pena capital per als colpistes.

Represàlies exprés a Turquia

D'altra banda, el portal d'informació Wikileaks ha anunciat aquest dilluns la publicació de centenars de milers de documents que detallen quina és l'estructura de poder de Turquia després que les purgues anunciades pel govern d'Erdogan hagin disparat les alertes entre les autoritats europees i la comunitat internacional, que ho consideren desmesurat i apunten que "alguna cosa estava preparada".