El president de la Xina, Xi Jinping, i el de Taiwan, Ma Ying-jeou, escriuran avui un nou capítol de la història. La seva reunió a Singapur serà la primera des que el 1949, després de la guerra civil, el Partit Comunista xinès va constituir la República Popular de la Xina i el fins llavors govern xinès va instal·lar a Taiwan la República de la Xina.

La trobada és una iniciativa xinesa, que la presenta com un intent d’estrènyer llaços de confiança i alleugerir tensions a la regió. Però la proximitat d’unes eleccions a Taiwan al gener, en què les enquestes pronostiquen la derrota del partit de Ma -el Kuomitang- aixeca certes sospites sobre els objectius reals de la trobada.

La històrica reunió tindrà lloc a l’Hotel Shangri-La de Singapur, i per evitar possibles conflictes entre dos països que s’autoproclamen com la veritable Xina, els esforços diplomàtics per cuidar les formes adquireixen la màxima importància. Per començar, els dos protagonistes seran identificats en tot moment com a “líders” de la Xina i de Taiwan, perquè cap d’ells hagi de concedir a l’altre el rang de president. De fet, els equips diplomàtics han decidit que es dirigiran l’un a l’altre com a “senyor”. Està previst que es donin la mà, facin uns breus discursos a la premsa i llavors comenci la reunió a porta tancada, de la qual només se sap que tractarà “alguns temes importants” per a la regió. Un cop acabada, se celebraran rodes de premsa separades i tindrà lloc un banquet.

El protocol i la diplomàcia ha anat fins al detall de preveure que les despeses del dinar es paguin a mitges perquè cap de les dues parts es percebi com a amfitriona.

Un gest inesperat

La trobada l’ha va demanar Xi Jinping, en un “gest inesperat” d’algú que “coneix bé Taiwan perquè va ser governador de la província de Fujian, la més pròxima a l’illa, i que hi manté relacions habituals”, com explica el professor d’història i cultura de la Xina a la UPF Manel Ollé.

Però el fet que arribi tot just dos mesos abans de les eleccions a Taiwan, que al gener s’espera que acabin amb vuit anys al govern del Kuomintang -el partit nacionalista de Ma- provoca que molts ho interpretin com un moviment electoralista.

Des que el 2008 el Kuomintang va arribar al poder hi ha hagut un acostament continuat entre la Xina i Taiwan, amb forts acords econòmics que “han causat molts recels entre la població taiwanesa”, com explica Ollé. L’efecte rebot d’aquest procés ha sigut l’enfortiment del sentiment sobiranista a Taiwan, que segons indiquen totes les enquestes desembocarà en la victòria de l’opositor Partit Democràtic Progressista (PDP) en els comicis del gener.

El que sembla clar és la intenció de Xi Jinping de donar una imatge conciliadora i alleugerir així les tensions creixents dels últims mesos amb els seus veïns de l’Àsia Oriental. Ara bé, “com a jugada electoral potser arriba tard, perquè els últims anys de secretisme en les relacions i els acords econòmics entre el Kuomintang i la Xina han passat factura a aquest partit, com va demostrar el moviment dels gira-sols del 2014” en què els estudiants van sortir al carrer per reclamar més sobirania per a Taiwan, apunta Ollé.

De fet, el director per a l’Àsia del Centre Carnegie, Douglas Paul, opina que la trobada tindrà precisament l’efecte contrari i perjudicarà el Kuomintang a les eleccions, perquè “emfatitzarà el suport de Xi Jinping a Ma”, cosa que reforçarà les crítiques del PDP, que l’acusen de falta de sobirania i de secretisme en les seves relacions amb Pequín.

“També és possible que la Xina estigui intentant crear un escenari d’institucionalització de les relacions que eviti una escalada de tensions posterior” a la victòria dels sobiranistes del PDP, diu Ollé. Tot i així, el tarannà de la candidata del PDP, Tsai Ing-wen, s’allunya del populisme d’altres líders anteriors “i no fa preveure que s’allunyi de l’ statu quo ”, basat encara en “el principi de l’única Xina” que es va instaurar en l’anomenat “consens del 1992”: “Hi ha una sola Xina i no dues, però cadascú interpreta a la seva manera quina és”, resumeix Ollé.

Una declaració d’independència taiwanesa no sembla previsible per la gran dependència econòmica que té de la Xina “i a cap de les dues parts li interessa una reunificació -diu Ollé-: a Pequín li costaria integrar un país totalment democràtic”.