Publicitat
Publicitat

ÀSIA

La Xina crea la seva pròpia Veu d’Amèrica

Pequín intentarà millorar la seva imatge al món amb un conglomerat mediàtic

El govern xinès crea un gegant mediàtic amb el nom de La Veu de la Xina que reagrupa els seus principals mitjans estatals i que dependrà directament del departament de propaganda del Partit Comunista. Amb el nou conglomerat, la Xina pretén donar a conèixer la seva manera de veure el món i defensar les seves opinions, com van fer els Estats Units amb La Veu d’Amèrica, la seva eina de propaganda internacional durant la Guerra Freda.

En ple segle XXI, La Veu de la Xina serà la veu del Partit Comunista Xinès. Una estratègia que, a més, posa de relleu les dificultats del gegant asiàtic a l’hora de trobar el to per adreçar-se al món i convèncer-lo de les seves bondats: l’anomenada “diplomàcia tova”. La Xina no aconsegueix seduir fora de les seves fronteres, malgrat l’indiscutible poder econòmic que té. La seva imatge continua estant associada popularment a conceptes negatius com la contaminació, el dúmping social, les falsificacions i la falta de llibertats. Els esforços xinesos per desenvolupar el 'soft power', és a dir, utilitzar les armes de l’anomenada diplomàcia “tova o suau” per vendre una bona imatge de la República Popular, encara no han donat grans resultats.

Aquest tipus de diplomàcia, en canvi, ha funcionat molt bé al Japó, un país que ha sabut seduir amb la seva combinació de filosofia oriental i societat hipertecnologitzada. L’'anime', el cinema, el sushi, els videojocs i els llibres de Murakami han sigut excel·lents ambaixadors de la bona imatge del Japó al món.

Però la Xina té més dificultats. El seu idioma és massa difícil i la seva rica gastronomia a Occident s’associa als menús barats. El cinema xinès que triomfa a Occident moltes vegades és censurat a la Xina, i artistes com Ai Weiwei són perseguits.

Per això Pequín creu que la creació de mitjans de comunicació influents és una bona eina per presentar-se al món. Hi ha exemples d’èxit, com Al-Jazeera, però no sembla que sigui el mirall en què es vol inspirar el govern de Xi Jinping a l’hora de crear La Veu de la Xina.

La nova plataforma es constituirà durant el 2018 i integrarà la ràdio i la televisió públiques xineses. El govern xinès no amaga que té la intenció de controlar millor la informació. De fet, en el comunicat que anunciava la fusió deia que l’objectiu del nou ens és “orientar sobre temes socials candents, enfortir i millorar l’opinió pública, enfortir la comunicació internacional i explicar històries positives de la Xina”. Pequín vol projectar una imatge positiva a l’exterior, però també d’alguna manera competir amb els mitjans occidentals en la cobertura de notícies.

La Xina ja fa més d’una dècada que intenta millorar la seva imatge exterior. El president Hu Jintao va ser el primer d’exposar, el 2007, la necessitat de desenvolupar un “poder tou” i una política exterior basada en la tesi de l’“ascens o desenvolupament pacífic”.

Milions en propaganda

El seu successor, Xi Jinping, ha mantingut l’aposta. Es calcula que el govern xinès inverteix més de 10.000 milions de dòlars anuals en iniciatives de propaganda fora del país. Els Jocs Olímpics de Pequín 2008 i l’Expo de Xangai del 2010 van ser una gran aposta per presentar-se al món. Una altra eina és l’Institut Confuci, que ensenya la llengua i la cultura xineses a l’estranger. El 2004 va obrir el primer centre a Seül i actualment en té més de 500 a tot el món. Alhora, Pequín ofereix un gran programa de beques per atreure estudiants estrangers: el 2016 eren més de 440.000.

La Xina té bons ambaixadors, com el pianista Lang Lang, l’esportista Yao Ming, l’actor Jackie Chan i el Nobel de literatura Mo Yan. Però continua pesant molt l’autoritarisme i el fort control sobre la població. És difícil seduir amb censura o amb un premi Nobel de la pau, Liu Xiabo, que va morir complint condemna.

Etiquetes