La Xina recupera el turisme a l’era postcovid

El país preveu 600 milions de desplaçaments durant les vacances de la Setmana Daurada

Després de mesos de restriccions de mobilitat i quarantenes, la població xinesa agafa la maleta i per fi posa rumb cap a unes vacances que deixin enrere els mesos de reclusió. S'inicia la Setmana Daurada, que és com es coneix popularment el període festiu que comença a partir de l'1 d'octubre, la festa nacional xinesa.

Les previsions de les agències de viatge i dels portals de venda de bitllets confirmen que la gent té ganes de sortir del seu entorn temptada per ofertes i descomptes. Segons Trip.com, la principal plataforma de viatges, es produiran uns 600 milions de desplaçaments en aquests vuit dies. Les dades de la seva filial Qunar.com mostren que a mitjans de setembre les reserves de bitllets d'avió superaven el nivell de l'any anterior.

Aquesta eufòria per viatjar se sustenta en què el govern assegura que l'epidèmia està sota control i no hi ha rebrots. Des del 17 d'agost no s'ha detectat cap contagi local. Els únics casos són importats i no arriben als tres mil. Corresponen a viatgers provinents de l'estranger. La majoria són ciutadans xinesos que tornen al seu país i són diagnosticats durant l'obligatòria quarantena que han de realitzar en hotels habilitats.

Crònica d’un retorn a la Xina en plena pandèmia

Al gegant asiàtic la vida pràcticament ha tornat a la normalitat. Als carrers la mascareta ja no és obligatòria, encara que molta gent la continua portant, però sí que és necessària en espais tancats i en el transport. Per agafar un avió, un autobús o un tren és indispensable. I alguns extremen les precaucions afegint-hi guants, viseres de plàstic i fins i tot vestits protectors.

Però per viatjar no es necessiten requisits especials. Fa mesos que tothom s'ha acostumat a portar en el mòbil el codi QR de control de salut, que en cada ciutat s'ha habilitat per rastrejar casos. Sense el codi en color verd no es pot accedir a estacions i aeroports. En alguns hotels exigeixen la presentació d'una prova PCR amb resultat negatiu per registrar-se. Els tests a la Xina són relativament barats, el preu oscil·la entre els 15 i 30 euros.

S'espera que viatgin sobretot els adults, ja que a les grans ciutats els col·legis han alertat dels riscos que representen els desplaçaments. Per exemple, a Xangai les escoles han recomanat no viatjar i els nens podrien haver de fer quarantenes abans de reincorporar-se a les aules. En altres zones de la Xina, com ara Sichuan, la indicació es limita a no sortir de la província.

Les regions competeixen entre elles per atreure turisme amb ofertes i vals de consum. Uns 1.500 indrets turístics de tot el país, entre monuments i parcs naturals, han rebaixat el preu de les entrades.

El ministeri d'Afers Estrangers ha desaconsellat els viatges fora de la Xina, tret que siguin “realment necessaris”, a causa de l'expansió de la pandèmia.

Cap als casinos de Macau

En contrast, des del 23 de setembre, s'ha obert al turisme Macau. Els nacionals xinesos ja hi poden viatjar sense sotmetre's a quarantenes. No passa el mateix en el cas de Hong Kong. Els casinos de Macau esperen ansiosament el turista xinès per alleujar el seu compte de resultats. Cal no oblidar que a la Xina l'epidèmia es va detectar a finals de gener i el turisme acumula nou mesos de crisi.

Una altra alternativa que impulsa el govern és l'illa de Hainan, que està convertint en una zona de lliure comerç. Situada al sud de la Xina i amb clima tropical, ja era una destinació de vacances. Els centres comercials lliures d'impostos són un atractiu afegit per a la classe alta i mitjana que compra marques de luxe.

Pequín dona per superada l'epidèmia del covid-19 i ho demostra incentivant el turisme intern i permetent que la gent viatgi lliurement pel país recuperant la desitjada normalitat. Un senyal que el país ja comença a sortir de la crisi en contrast amb la situació que es viu a Europa, amenaçada amb una segona onada de transmissió, o els Estats Units.

La Xina reivindica la seva bona gestió de la pandèmia basada en confinaments extrems, control de la població i sacrificis econòmics. Un model autoritari que es contraposa al de les democràcies occidentals.