Zeynep Oral: “Europa mai ha donat valor a la nostra gran riquesa: el secularisme”

periodista cultural de turquia

Acaba de rebre el premi Veu Lliure del PEN Català i de visitar el CCCB. Zeynep Oral desprèn energia i vitalitat quan parla del seu país, Turquia. Aquesta periodista cultural de llarga trajectòria col·labora entre d’altres amb el diari Cumhuriyet, el màxim referent del periodisme independent turc. Fa poc, la cúpula del rotatiu va ser empresonada per col·laboració amb la guerrilla del PKK i el moviment islamista Gülen.

¿Com es viu a Turquia després de l’intent de cop d’estat del juliol?

Va ser un intent sagnant i el poble el va aturar. I estic contenta que no tingués èxit: hauria sigut pitjor. Es va acusar el moviment Gülen i es va decretar l’estat d’emergència. No sabem quant durarà, es diu que fins que el president Erdogan obtingui tot el que vol. Així és com la justícia i les lleis estan suspeses, i amb la majoria que el partit d’Erdogan té al Parlament pot fer el que vulgui.

Després va venir la purga…

Les primeres detencions van ser de persones molt implicades en el moviment Gülen, les anomenaven “terroristes”. Després el terme “terroristes” es va estendre a l’oposició kurda, a la gent d’esquerra, als socialdemòcrates, als acadèmics que volien la pau. Avui qualsevol que parla de pau a Turquia és tractat de terrorista. I tenim 144 escriptors i periodistes a la presó.

Qui pot aturar Erdogan?

Ell sempre parla de la voluntat del poble. És l’elegit, diu, però no respecta els altres elegits. Molts diputats i alcaldes kurds han sigut empresonats i ell ha designat el fiscal. La seva idea de democràcia, de llibertat, és només per a ell i per als que pensen com ell. Estàs amb mi o contra mi. Alguns tenen por i no faran res, d’altres obtenen beneficis d’estar amb ell, i l’oposició és molt dèbil.

Però al final Erdogan és un líder elegit a les urnes…

Les eleccions no es fan amb igualtat de condicions. Ell té tots els mitjans, la resta no tenen res.

Com veu el paper d’Europa?

Estic molt decebuda amb Europa, hi ha hagut tanta hipocresia… El poble turc no es va fer musulmà d’un dia per l’altre, ho érem quan vam entrar a l’OTAN, quan vam ser candidats a la UE, sempre al mateix lloc i amb la mateixa religió. Europa mai ha entès ni ha donat valor a la gran riquesa de Turquia: el seu secularisme. Europa i els EUA prefereixen un islam moderat. Hem estat tan humiliats! Al final dels 90, quan preguntaves, el 99% dels turcs volien ser Europa. Ara… ningú.

¿Com estan els drets de les dones turques?

Des que va arribar al poder Erdogan, la situació de la dona a Turquia ha empitjorat. Va canviar el sistema educatiu i les nenes poden deixar l’escola abans. També va canviar el sistema laboral i hi ha menys dones que treballen. Amb aquests canvis dràstics les agressions, les violacions o els crims d’honor han augmentat. I ara arriba la proposta del perdó per als violadors de nenes. Sort que tenim unes organitzacions de dones molt fortes.