MEDI AMBIENT
Internacional 02/04/2018

El polèmic abocador de residus radioactius de la Segona Guerra Mundial

Material nuclear utilitzat per desenvolupar la bomba atòmica va ser enterrat a Missouri, als Estats Units

Quim Miró
4 min
Imatge aèria del centre de Saint Louis, la ciutat més poblada de Missouri i a l’aeroport de la qual hi ha un cementiri radioactiu.

Saint Louis (Estats Units)Saint Louis, una de les ciutats més poblades de l’estat nord-americà de Missouri, viu, encara, les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. Les restes radioactives que es van utilitzar per elaborar les bombes que es van llançar a Hiroshima i Nagasaki es van abocar de forma il·legal en uns terrenys situats a l’entorn de l’aeroport de Saint Louis-Lambert. Els residus es van col·locar en milers de bidons en aquests terrenys a l’aire lliure i a tocar del rierol Cold Water. Aquest abocament il·legal de residus radioactius va ser amagat per les autoritats nord-americanes durant més de 40 anys. Uns fets que, més de 70 anys després, estan afectant el medi ambient i la salut pública de milers de ciutadans de l’entorn de l’abocador. Els veïns afectats han sol·licitat al governador de Missouri, Eric Greitens, que declari l’estat d’emergència.

Els fets es remunten a mitjans del segle passat, quan l’empresa farmacèutia Mallinckrodt, amb seu a la ciutat de Saint Louis, va desenvolupar el primer material nuclear per al projecte Manhattan, el projecte d’investigació dut a terme pels Estats Units amb el suport del Regne Unit i el Canadà per construir la primera bomba atòmica.

Residus enterrats

En concret, la farmacèutica va produir materials fisionables utilitzats en les armes atòmiques que van detonar a Hiroshima i Nagasaki. Del 1942 al 1957, Mallinckrodt va purificar unes 50.000 tones de productes d’urani a la seva seu. L’empresa va enterrar en secret els residus i va crear un dels abocadors de material radioactiu més descontrolats del país. En les dècades dels seixanta i setanta es va produir un gran creixement de població a la perifèria de Saint Louis. En les poblacions pròximes es van aixecar cases a l’entorn de l’abocador de residus tòxics tenint en compte que ningú sabia el perill que aquell espai suposava. Aleshores moltes famílies van triar aquesta zona per iniciar una nova vida i veure créixer els seus fills.

L’any 1973 els residus van ser traslladats en camions a l’abocador de West Lake, a la localitat de Bridgeton, que delimita amb altres poblacions com Florissant, Berkeley, Hazelwood, Black Jack i Weldon Spring. Es van triar aquests terrenys, originalment dedicats a l’agricultura, perquè a partir del 1950 es van convertir en una àrea utilitzada per eliminar residus municipals, industrials i de construcció.

Abocador municipal

L’abocament va suposar la barreja d’unes 8.700 tones de sulfat de bari radioactiu lixiviat del projecte Manhattan amb 38.000 tones de sòl utilitzades per a les restes de residus municipals, segons fonts de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA, en anglès). A finals del segle passat, l’EPA va anunciar que posaria en marxa el programa Superfund amb la intenció de netejar i rehabilitar l’espai contaminat per les restes radioactives. La primera actuació, però, no es va dur a terme fins a l’any 2008, quan es van cobrir les restes radioactives amb una lona protectora de fang i pedres amb instruments de monitoratge d’aigua a l’entorn de l’abocador. En els últims mesos diversos habitatges també han sigut descontaminats i també s’han fet inspeccions tècniques per avaluar el nivell de contaminació. Els jardins de moltes cases han sigut afectats perquè s’ha hagut d’obrir el terreny.

Mentre els estaments oficials asseguren que els residus radioactius no representen cap perill i que l’emissió d’olors està controlada, entitats ecologistes consideren que tenen conseqüències directes en la salut de les persones. La senadora demòcrata de Missouri, Maria Chapelle-Nadal, reconeix: “No sabem quina és la zona afectada, però en canvi sí que sabem que hi ha casos de càncer. Això és un fet”. Últimament han tingut lloc diverses trobades entre els veïns de les poblacions afectades en les quals s’ha viscut molta tensió. En una d’elles una veïna va esbroncar un dels responsables de l’EPA dient-li: “Això és una merda! La gent s’està morint”.

Un estudi presentat pel departament de Recursos Naturals de Missouri mostra que existeixen nivells creixents de benzè en l’aire, un conegut agent cancerigen. Fins i tot s’han detectat partícules contaminants a l’aigua del rierol de Cold Water, que desemboca al riu Mississipí.

Veïns indignats

En aquestes trobades els veïns afectats exposen les seves experiències personals. Per exemple, una senyora va explicar: “El meu net té càncer perquè es banyava a la piscina que vam construir al jardí de casa”. Un altra dona denunciava: “Jo em banyava de petita en aquest rierol i ara estic asseguda en una cadira de rodes”. Molts veïns viuen amb neguit davant la impossibilitat de poder canviar de casa perquè no podran vendre les seves propietats. Entitats ecologistes han demanat que s’identifiqui la contaminació que hi ha a l’entorn de l’abocador i que el govern compri les cases afectades per la radioactivitat perquè els veïns puguin canviar de lloc de residència.

L’Agència de Protecció Ambiental ha presentat als veïns fins a vuit propostes per acabar de netejar la zona situada al voltant de l’abocador de residus radioactius. L’EPA es decanta per netejar només un 67% de l’abocador, amb un cost de 236 milions de dòlars. Els veïns, en canvi, volen que s’eliminin tots els residus, però això costaria 455 milions de dòlars i comportaria treballar-hi durant 14 anys. L’EPA ha assegurat en un comunicat que l’abocador de Saint Louis és, ara mateix, la prioritat principal.

stats