OBSERVATORI DE L’ÀSIA

L’enigma soviètic de Dyatlov

Aprincipis de gener es va trobar el cos sense vida d’un indigent al pas remot de Dyatlov, al nord de la província de Sverdlovsk, als Urals més septentrionals. Aquest incident hauria passat desapercebut si no fos perquè just en aquest indret de la Rússia asiàtica, considerat el bressol dels actuals finesos i hongaresos, l’any 1959 va tenir lloc un tràgic esdeveniment, considerat com el cas criminal més enigmàtic de la Unió Soviètica.

El 27 de gener d’aquell any un grup d’amics format per 7 nois i 2 noies, vinculats a l’Institut Politècnic dels Urals, van emprendre una travessa amb esquís per una ruta relativament fàcil que al llarg de quinze dies els havia de dur fins al mont Otorten, que en la llengua dels mansi, el poble autòcton de la regió, vol dir “No hi vagis”. Anaven ben equipats; eren excursionistes experimentats en el terreny i avesats al clima polar de la regió. El cap del grup era Igor Dyatlov, estudiant d’enginyeria de comunicacions per ràdio. No van arribar mai a Otorten.

Unes morts sense resoldre

Segons el diari de viatge que es va trobar més tard, l’1 de febrer, a uns deu quilòmetres de la seva destinació, van veure’s obligats a instal·lar la tenda que portaven, i on dormien tots plegats, al pas de Dyatlov (batejat a posteriori amb el nom del cap) per passar-hi la nit. Aquesta és l’última entrada del diari. Vint-i-cinc dies després, un equip de rescat de l’exèrcit soviètic va trobar la tenda. L’havien tallada des de dins per sortir-ne de pressa i corrents. Les petjades a la neu indicaven que els seus ocupants s’havien dirigit cap a un bosc situat a un quilòmetre pendent avall, on van trobar cinc cadàvers.

Els cossos sense vida dels altres quatre excursionistes no els van localitzar fins al mes de maig amb el desglaç. Tots ells mostraven signes de violència que no podien atribuir-se a un possible atac d’animals salvatges, però l’informe forense parlava d’una “força extrema d’origen desconegut” com a causant de les ferides, que les compara a les produïdes per un atropellament.

Els investigadors van rebre l’ordre de silenciar el cas, davant l’absència d’una explicació lògica. Cal tenir en compte que la Unió Soviètica considerava que en una societat socialista el crim com a fenomen social no podia existir.

L’exèrcit va tancar la zona durant tres anys i van haver de passar més de trenta anys perquè l’incident de Dyatlov es fes públic, un cop es van obrir alguns arxius secrets del KGB. Des d’aleshores s’han proposat tota mena de teories per explicar el cas.

Un crim de la Guerra Freda

Què va passar als Urals aquell 1 de febrer? Recordem que l’any 1959 el món es trobava enmig de la Guerra Freda i just un any després, en aquesta mateixa regió muntanyosa, els soviètics van abatre l’avió espia nord-americà U2 i van capturar el seu pilot, en un incident que va fer la volta al món i que ara Steven Spielberg ha portat al cinema.

La teoria conspiratòria suggereix que alguns dels expedicionaris podrien haver sigut agents del KGB, en especial Zolotariov, amb vincles militars i amb un perfil que no encaixava amb la resta d’expedicionaris. I alguns dels estudiants eren experts en comunicacions per ràdio. Per a alguns membres del grup, la travessa podria haver encobert el contacte amb agents que treballessin per als nord-americans.

La reunió hauria sigut interceptada per l’exèrcit soviètic i tots els testimonis haurien sigut eliminats, de manera que el cas “no va existir mai”. Ara, 57 anys més tard, els russos tornen a reviure l’enigma més gran de l’era soviètica i que els fa tornar a una època de la seva història en què el silenci era la millor eina per sobreviure.