El banc alternatiu a l’FMI, a punt l’abril del 2016
Els BRICS es conjuren per prescindir del dòlar en el seu comerç
BarcelonaAbril del 2016. Aquesta és la data en què començarà a donar crèdits el nou Banc de Desenvolupament que l’any passat van posar en marxa les grans economies emergents, aplegades sota les sigles BRICS, que són les inicials del Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina (en anglès) i Sud-àfrica. L’organisme pretén ser una alternativa al sistema financer occidental, és a dir, un contrapoder als predominants Fons Monetari Internacional(FMI) i Banc Mundial, controlats majoritàriament pels Estats Units i els seus socis europeus. L’entitat se centrarà a donar crèdits en infraestructures de l’energia, el transport i el desenvolupament industrial, principalment per als països socis però sense descartar convertir-se en prestadors de tercers. La nova entitat tindrà la seu a Xangai i disposarà d’un capital inicial de 100.000 milions de dòlars, amb l’objectiu de triplicar el seu fons en els pròxims anys.
Els emergents fa temps que demanen pas -sense èxit- en un món alentit des del 2008, en contrast amb les seves economies de creixements en positiu i que, tot i que en l’últim any també han sofert una parada, estan molt per sobre de la mitjana mundial. En aquest sentit, insten l’FMI a implantar les reformes aprovades el 2010; el bloqueig a què estan sotmeses beneficia Washington, segons denuncien els anomenats BRICS.
En el rerefons hi ha el clam que les institucions occidentals tinguin en consideració el pes demogràfic i econòmic d’aquestes noves potències, en la configuració dels consells de direcció i en la presa de decisions.
Des del 2009 els BRICS es reuneixen cada any per avançar en estratègies comunes. Ahir els caps d’estat van tancar la cimera del 2015 a Ufa, una ciutat dels Urals, i es van conjurar com a aliança antidòlar. La declaració final apunta la voluntat que en la zona BRICS el comerç es faci amb monedes locals. La jugada suposaria un estalvi en les conversions a la divisa nord-americana, però també, i sobretot, suposaria una oportunitat per a Rússia, aïllada políticament i econòmicament per la intervenció en la guerra d’Ucraïna. Les sancions a Rússia li han impedit fer transaccions en dòlars, i per tant la nova situació seria una vàlvula per saltar el tancament d’aixeta amb la divisa verda.
Una unió divergent
Els BRICS no es poden comparar amb la Unió Europea ni amb cap altre organisme a escala mundial. Primer perquè els socis són diferents en tots els aspectes, des de la seva mida geogràfica fins al model econòmic i les cultures, i ara per ara comparteixen poques sinergies. Són més aviat quatre potències que s’han aplegat al voltant de la Xina, el gran motor econòmic, malgrat que està oferint signes d’esgotament. Totes cinc suposen gairebé la meitat de la població mundial (més de 3.000 milions de persones), una quarta part de la Terra i el 27% del producte interior brut (PIB). La seva potència s’explica gràficament amb la suma de les seves economies: en 14 anys han passat de 10 a 32 trilions de dòlars.
Per construir espais comuns i “coordinar esforços”, els BRICS formaran una comunitat en xarxa de les seves universitats per “forçar l’intercanvi científic i tecnològic entre els estats membres”, com va anunciar Putin. Així mateix, les potències es van comprometre a treballar per la convergència en les titulacions que donen els seus centres.
El govern xinès força la pujada de la borsa
No ha sigut un anunci econòmic sinó policial el que ha aconseguit que les borses xineses remuntessin després de tres setmanes en caiguda lliure. Els parquets van tancar ahir amb forts guanys -5,76% a Xangai i 4,25% a Shenzhen- després que el ministeri de Seguretat Pública anunciés que està investigant activitats especulatives al mercat. L’objectiu és “tornar el cop” contra suposades activitats il·legals que haurien fet trontollar la borsa.
