Internacional 06/07/2016

Com s'analitza l'informe Chilcot sobre la Guerra de l'Iraq?

Les converses Blair-Bush, el paper dels serveis secrets o la planificació militar de l'ocupació, punts clau de la investigació

Quim Aranda
4 min
Sir John Chilcot ha liderat la investigació sobre l'actuació britànica en la guerra d'Iraq

LondresL'informe oficial i independent sobre la implicació del Regne Unit en la Guerra de l'Iraq es farà públic aquest migdia, hora catalana, un cop el seu màxim responsable, sir John Chilcot –un ex alt funcionari de la maquinària de poder britànica de Whitehall– hagi fet una declaració pública en què exposarà les línies mestres de les conclusions.

En una entrevista amb la BBC, Chilcot ha assegurat que confia que "l'informe serà vist com un fiable recompte de tot el que va passar" i que "té importància en el cas de la Guerra de l'Iraq i de les lliçons que se’n poden extreure per a futurs casos". Chilcot ha assegurat que l'informe no ha evitat les crítiques contra institucions i persones concretes, sempre que hagin estat plenament justificades.

El llargament esperat informe, de 2,6 milions de paraules, també haurà de respondre a les expectatives d’una opinió pública que en el moment de la invasió de l’Iraq, el març del 2003, considerava que el país havia estat arrossegat a un conflicte per uns interessos polítics obscurs pactats entre Downing Street i la Casa Blanca, però per al qual no hi havia raons objectives relatives a la seguretat de la Gran Bretanya. La investigació Chilcot es va dur a terme entre el 2009 i el 2011. La xifra de morts britànics durant la Guerra de l'Iraq va ser de 179.

Chilcot assegura que la seva màxima expectativa és que "en el futur no sigui possible participar en un esforç militar diplomàtic d'aquesta escala i de tanta gravetat sense una anàlisi molt acurada. Hi ha moltes lliçons en l’informe, però potser aquest és el central". Un cop es faci públic l'informe, quins són els punts fonamentals en què caldrà fixar l’atenció per mesurar la rigorositat de les conclusions?

Soldats britànics amb mascaretes contra armes químiques a l'Iraq, durant la guerra.

Què va dir Toni Blair a George W. Bush

La investigació revelarà les comunicacions que el primer ministre britànic va mantenir amb el president nord-americà, molt abans de la invasió de l’Iraq, però les respostes de Bush no hi sortiran. La documentació hauria de posar de manifest si Blair es va comprometre en privat amb Bush a donar suport a les operacions militars, potser en una data tan primerenca com l’abril de 2002. Aquest fet suposaria que el Regne Unit donava suport a Washington molt abans d’obtenir un suport parlamentari explícit i fins i tot abans que hi hagués cap avaluació sobre la possible legalitat de la guerra.

Es demostraria, així, que tota l’acció diplomàtica britànica per obtenir una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que justifiqués la invasió només seria part d’un muntatge previ per obtenir una suposada cobertura jurídica a una guerra del tot il·legal.

Un altre aspecte de les comunicacions del 'premier' amb Bush hauria de revelar si el motiu de la invasió era el canvi de règim a Bagdad o bé la sempre invocada destrucció de les armes de destrucció massiva, que van ser el motiu oficial de la invasió, però que mai es van trobar.

Inspectors de l'ONU buscant armes de destrucció massiva a l'Iraq.

El paper del serveis d’intel·ligència

La documentació fins ara publicada sobre l'actuació dels serveis d’intel·ligència mostra que van errar catastròficament abans de la guerra per valorar la capacitat militar de l'Iraq i si el règim de Sadam Hussein tenia o no les armes de destrucció massiva ja esmentades.

Una investigació immediatament posterior, del 2004, dirigida pel jutge Robin Butler, va atorgar el benefici del dubte als oficials i polítics implicats, en assegurar que havien actuat de bona fe. Butler va donar suport al cap de la intel·ligència exterior, MI6, sir Richard Dearlove, i a John Scartlett, cap del comitè parlamentari que s’ocupa dels afers reservats.

Blair va descriure davant dels Comuns que la informació d'intel·ligència de què disposava era "extensiva, detallada i amb autoritat". Alguns dels testimonis que van declarar davant de la Comissió Chilcot, però, van assegurar que els serveis secrets van actuar amb servilisme davant del govern, i que l’executiu de Blair només va tenir en compte una versió dels fets, la que més interessava per als seus objectius polítics.

El llavors president de l'Iraq, Sadam Hussein.

Per què va fallar l’ocupació?

El 2003, poc després de la caiguda de Bagdad, les forces militars britàniques asseguraven que podrien mantenir la seguretat de la zona iraquiana sota control gràcies a l'experiència que tenien en el domini de la insurgència. Ben aviat, però, es van veure implicats en un conflicte sense fi i de gran abast.

Alguns dels testimonis davant del panel presidit per John Chilcot van assegurar que els més experts militars del país van planejar la invasió sense cap "estratègia" posterior per a l’ocupació. La investigació Chilcot ha de decidir si ha de criticar els diplomàtics i els militars implicats, com el general sir Richard Dannatt, excap de l’estat major, i el general sir Michael Jackson, el seu predecessor.

Blair va declarar que els caps militars havien decidit reforçar la presència a l'Afganistan a partir del 2006, circumstància que va tensar molt les forces britàniques a l'Iraq. Els assessors militars asseguraven que ho tenien tot controlat, però la realitat va indicar una altra cosa.

El líder laborista Jeremy Corbyn va ser molt actiu contra la guerra d'Iraq.

Conseqüències polítiques de l’informe

Per Jeremy Corbyn, líder dels laboristes, ara sota pressió del seu grup parlamentari, l'informe pot suposar un reforçament de la seva delicada situació. Corbyn va ser una de les cares més representatives de la coalició Stop de War.

"Tots els conflictes latents a l'Iraq explotaran", deia aleshores. Els fets li van donar la raó. Els darrers dies s’ha especulat molt amb la posició irreductible del cap del partit tot i les demandes perquè dimitís. Segons algunes versions, Corbyn no hauria renunciat ja que des de la seva posició voldria fer una crida per jutjar Blair a la Cort Internacional Penal de la Haia. Aquest tribunal, però, no té en principi cap jurisdicció sobre aquest fets i l’objectiu de la Comissió Chilcot no era dur ningú a judici.

stats