EL CAIREQuan es compleix el primer aniversari de la mort de Muammar al-Gaddafi, l'extravagant dictador que va governar Líbia amb mà de ferro durant 42 anys, el país àrab està immers en un delicat procés de transició. Alguns dels seus últims passos, com la celebració d'eleccions legislatives al juliol, ofereixen arguments per a l'optimisme. No obstant això, els reptes que han d'afrontar les noves autoritats són encara enormes, entre els quals hi ha iniciar un procés de reconciliació nacional després d'una guerra civil que va acabar amb la mort d'almenys 30.000 persones.
El país continua dividit i s'accentuen les venjances
Després de diversos dies d'enfrontament entre les milícies de les ciutats de Misurata i les de Bani Walid, feus dels rebels i del règim de Gaddafi respectivament, l'exèrcit libi va iniciar ahir una ofensiva per controlar els territoris on encara senyoregen les milícies de l'antic dictador. Els acarnissats combats, amb bombardejos contra la ciutat gaddafista inclosos, haurien causat almenys 10 morts, segons l'agència Reuters, i dotzenes de ferits. El govern havia assegurat, però, que l'ofensiva seria "pacífica", i que l'exèrcit només volia "recuperar el control de la seguretat".
El desencadenant d'aquest últim episodi de violència va ser el segrest i assassinat per part de la milícia de Bani Walid d'Omar Shaban, el milicià de Misurata que, avui fa un any, va trobar un Muammar al-Gaddafi fugitiu, amagat en una claveguera de Sirte, la seva ciutat natal. Aquests enfrontaments posen de manifest la necessitat urgent d'obrir un procés de reconciliació nacional a Líbia. Un dels grans reptes pendents, dotze mesos després de la desaparició del dictador.
Els rebels, acusats de crims contra la humanitat
L'ONG Human Rights Watch (HRW) ha publicat un informe que recull noves proves que les milícies rebels van cometre crims contra la humanitat després de capturar el coronel Gaddafi i les desenes de persones que formaven part del seu seguici. Segons el document, que inclou una narració detallada de les últimes hores de vida del dictador, Gaddafi va ser executat i no va morir en un tiroteig, tal com afirma la versió oficial de les autoritats rebels. També van ser assassinats a sang freda Mutassim, el fill del dictador que estava ferit quan va ser arrestat, i almenys 66 persones que viatjaven en el seu comboi. Hi ha nombroses proves que demostren que, abans de ser executats, van ser sotmesos a tortures.
L'ONG nord-americana exigeix al govern libi que investigui aquests fets i castigui els responsables de la violació de les convencions internacionals sobre el dret humanitari. La seva denúncia s'afegeix a les d'altres organitzacions de drets humans que han documentat que les milícies rebels han comès abusos a les presons líbies.
Un govern inestable entre una població molt armada
Diumenge el Parlament libi va escollir com a nou primer ministre l'exdiplomàtic Alí Zidan, que té un termini de dues setmanes per formar el seu gabinet. La tasca no serà fàcil en una escena política tan fragmentada. De fet, l'anterior candidat a formar govern, Mustafà Abu Shagur, va haver de renunciar al càrrec en no ser capaç de trobar un equilibri que satisfés els diversos centres de poder en què ha quedat dividit el país.
El més poderós i problemàtic són les milícies que continuen controlant bona part del territori. Tot i els intents de les autoritats de desarmar-les i integrar-les dins l'exèrcit o la policia, una bona part d'aquestes milícies locals, tant rebels com favorables a l'antic règim, es resisteixen a dissoldre's. Una d'aquestes milícies, Ansar al-Xaria, de tendència islamista radical, ha estat assenyalada com la responsable de l'atac al consolat nord-americà a Bengasi, que va acabar amb la mort de l'ambaixador Christopher Stevens.
