PRÒXIM ORIENT
Internacional 09/08/2015

Un any de bombardejos no fa arronsar l’Estat Islàmic

Els peixmergues kurds denuncien que no reben armament per combatre els jihadistes

Ethel Bonet
3 min
LA FRONTERA AMB EL CALIFAT L’Estat Islàmic va bombardejar el pont Al-Khazar per evitar una contraofensiva kurda a Mossul.

Erbil (iraq)El territori de l’autoproclamat califat de l’Estat Islàmic (EI) és a només 21 quilòmetres. Des que els homes d’Abu Bakr al-Baghdadi van prendre la ciutat iraquiana de Mossul el juny de l’any passat han mantingut les seves posicions a la regió autònoma del Kurdistan iraquià. Ahir va fer un any des que la coalició internacional, liderada pels Estats Units, va bombardejar per primera vegada posicions dels jihadistes prop d’Erbil i les coses no han millorat. El grup terrorista es manté tan o més fort.

Els peixmergues, combatents kurds, tenen posicions de defensa al llarg d’un quilòmetre i mig del límit del califat. La seva estratègia es limita a mantenir aquestes posicions per impedir que el territori kurd pugui ser envaït pels jihadistes. “No podem avançar si no comptem amb la col·laboració de la coalició internacional i l’exèrcit iraquià. Per a nosaltres atacar sols Mossul seria un suïcidi”, explica a l’ARA el general Dedawan Khorshed a la base de Hazil, a només set quilòmetres del front de l’EI. “La nostra posició és molt estratègica: la carretera condueix des d’Erbil a Mossul i a Dohuk. Si els jihadistes arribessin a controlar-la no trigarien gens a conquerir tot el Kurdistan”, adverteix el general kurd. Fa quatre mesos combatents de l’EI van destruir amb dinamita el pont d’Al-Khazar per tallar el camí cap a Mossul.

Els peixmergues compten amb un equipament militar obsolet. Els seus uniformes són els mateixos que els van donar els Estats Units el 2003. “No tenim més armes que vells fusells Kalàixnikov. Ara les forces internacionals ens han enviat una petita quantitat de mines antitanc i unes quantes metralladores. Tot el nou equipament nord-americà per combatre l’EI és a Bagdad”, denuncia el general Khorshed.

El govern de la regió autònoma del Kurdistan i el de Bagdad mantenen una forta rivalitat, que impedeix la coordinació contra els jihadistes. “Fa dos anys que el govern de Bagdad ha congelat el pressupost per al Kurdistan. Des de fa 5 mesos els peixmergues no cobrem els nostres salaris, mentre que els funcionaris de Mossul que s’han passat a l’EI reben puntualment la seva paga mensual”, denuncia el militar kurd. “Necessitem molta però que molta ajuda internacional per poder derrotar l’Estat Islàmic i tot són promeses però no arriba res”, avisa.

Entrenant els peixmergues

Des de fa uns mesos les forces internacionals han començat a entrenar unitats dels peixmergues a Erbil. “Tots els formadors són europeus. Des de fa un any la majoria del personal del consolat nord-americà ha marxat d’Erbil”, critica un exmilitar alemany que treballa en una empresa de seguretat privada. “La situació de seguretat és crítica. Creiem que en qualsevol moment jihadistes suïcides podrien atacar centres comercials o hotels de luxe”, alerta el formador abans d’afegir que al luxós Hotel Diwan hi ha entre 30 i 40 agents kurds i internacionals vestits de paisà per vetllar per la seguretat dels hostes. “Ens ha arribat informació que hi ha més de dos-cents suïcides a Erbil que pertanyen a cèl·lules dorments. Estan preparats per atacar en qualsevol moment”, assegura.

Precisament, el 17 d’abril un terrorista suïcida va fer esclatar un vehicle carregat d’explosius davant del consolat dels Estats Units. Amb tres morts, va ser el pitjor atac que es recorda en anys a la capital del Kurdistan iraquià.

Fora del radar

“Estem lluitant al segle XXI contra uns enemics que utilitzen tàctiques del segle XVI”, insisteix l’exmilitar estranger, abans de detallar que “els terroristes no utilitzen telèfons mòbils perquè no puguin identificar altres membres de la xarxa si són detinguts, i es comuniquen a través de missatges escrits que amaguen en llocs que només ells saben”.

Des de fa unes setmanes ha entrat en joc la nova campanya d’atacs aeris de Turquia contra posicions del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a les muntanyes de Qandil, a l’Iraq. Molts kurds veuen aquests atacs com a part d’una estratègia del president turc, Recep Tayyip Erdogan, per recuperar la iniciativa després de la victòria electoral dels kurds al juny.

“Cal esperar si es repeteixen les eleccions, però el que és segur és que el govern turc fa aquesta campanya per prevenir la unificació de cantons kurds al nord de Síria”, explica a ARA l’analista holandès Wladimir van Wilgenburg, especialista en la guerrilla del PKK. “Amb la recuperació de Kobane, les Unitats de Protecció Popular del poble kurd (YPG) s’han unit d’Erbil a Kobane i ara volien connectar amb el cantó oest del Kurdistan, a Afrin. Això significaria que tot el nord de Síria estaria controlat pels kurds, cosa que Turquia no acceptarà mai, i per això vol imposar la zona d’exclusió aèria a la frontera”, diu l’investigador.

“El PKK està lluitant amb els peixmergues del PUK (Partit d’Unió del Kurdistan, de l’expresident Jalal Talabani) a Kirkuk i Sinjar contra l’EI, i amb els YPG al nord de Síria. Si ara també han de lluitar contra Turquia es debilitaran per seguir lluitant contra els jihadistes”, adverteix l’analista.

stats