Mig centenar d’homes armats entraven ara fa un any en una escola de Chibok, al nord-est de Nigèria, i se n’emportaven 276 nenes en camionetes. Va ser el primer atac de Boko Haram amb repercussió mundial gràcies a una popular campanya a les xarxes socials amb el hashtag #bringbackourgirls. Llavors els Estats Units i la Gran Bretanya van decidir donar suport al govern nigerià per rescatar-les, però la pressió mediàtica es va diluir i l’ajuda militar no ha donat fruits.

Sense rastre

Així, ara per ara la majoria de les nenes encara no han tornat a casa. El govern de Nigèria assegura que encara hi ha esperances de rescatar-les, però ha transcendit poca informació sobre la seva situació. Laurent Duvillier, portaveu de l’Oficina per a l’Àfrica Occidental i Central de l’Unicef, explica a l’ARA des del terreny, basant-se en els testimonis de les nenes que van aconseguir escapar-se, que a algunes de les capturades les han obligat a casar-se amb milicians de Boko Haram i a d’altres les han venut a altres grups armats. “Malauradament no podem confirmar aquests fets per la dificultat d’accedir a la zona de conflicte”, es lamenta.

No obstant, la tragèdia de les nenes no és l’única que ha provocat Boko Haram. Unes 2.000 dones han sigut capturades i no han obtingut ni la meitat d’atenció dels mitjans i de les xarxes socials. En el cas dels nens, segons l’Unicef, estan sent utilitzats com a combatents o cuiners. En el cas de les nenes, les sotmeten a matrimonis forçats i són víctimes de violacions.

Aquest grup armat, que vol imposar la llei islàmica al nord-est de Nigèria, té en el punt de mira escoles, professors i estudiants. “És una tàctica que han utilitzat per fomentar l’atmosfera de por”, explica Duvillier. Assegura que això pot fer disminuir encara més la taxa d’escolarització a Nigèria, un país que concentra el nombre més alt de nens no escolaritzats del món.

Boko Haram també ha marcat la vida de 800.000 nens que han hagut de marxar de casa per culpa del conflicte, segons l’informe de l’Unicef, que acaba d’iniciar la campanya #bringbackourchildhood [Torneu-nos la infantesa]. Duvillier va visitar fa deu dies un dels camps de refugiats del Txad, on va veure les condicions en què hi arriben els desplaçats. La majoria són dones i nens cansats físicament i psicològicament, forçats a caminar durant molts dies sense pràcticament menjar. “Són supervivents de Boko Haram”, diu Duvillier. Les ONG que treballen en aquests camps són conscients que, a més de menjar i vacunes, els nens refugiats necessiten educació. Per això, han organitzat diversos espais d’aprenentatge temporal i activitats terapèutiques perquè puguin superar les experiències traumàtiques. “Em va sorprendre moltíssim la quantitat de nens esperant per entrar a l’escola. Alguns tenien 17 anys i era el primer cop que anaven a classe”, diu Duvillier.