Internacional 27/10/2015

Els 10 anys de la crisi de les 'banlieues' en quatre claus

La pobresa i la inseguretat persisteixen als suburbis de París

Gerard De Josep
2 min
Bombers extingeixen el foc provocat pels disturbis a la banlieue, als afores de París. ARA

BarcelonaDesencadenant

Tot va començar amb la mort en un transformador d'alta tensió de dos menors musulmans d'origen africà que s'escapaven de la policia, en un suburbi als afores de París, una 'banlieue'. Era el 27 d'octubre del 2005. Immediatament 200 joves de la zona van mobilitzar-se i van cremar fins a 15 cotxes. Començaven els disturbis al cinturó de la capital francesa, que, encara ara, 10 anys després, registra els índexs més alts d'atur, fracàs escolar, pobresa i tràfic de drogues. Però la ira, que va fer que el fenomen es descontrolés i durés fins a tres setmanes, va esclatar quan el llavors ministre de l'Interior, Nicolas Sarkozy, es va referir als manifestants com a "escòria".

Un gràfic que mostra la sensació d'inseguretat a la Banlieue. ONZUS 2012

Disturbis

Els disturbis van viure una escalada progressiva d'agressivitat. Només la nit del 5 de novembre, els manifestants van cremar 1.295 vehicles, els cossos de seguretat van desplegar 2.300 antidisturbis i 312 persones van ser detingudes. Després de gairebé un mes d'incidents, els detinguts arribaven a 4.000 i 600 havien estat empresonats.

Inversió

Als 594 barris que formen les 'banlieue' s'hi han invertit en 10 anys 48.000 milions d'euros. L'estat ha desembutxacat 12.300 milions i la resta l'han aportat les comunitats locals i els llogaters socials: 151.000 habitatges han estat enderrocats, 136.000, reconstruïts i 320.000, rehabilitats. Ara hi ha petits edificis nous de trinca, espais públics renovats, places acabades d'inaugurar i noves instal·lacions públiques.

Gràfic que mostra l'índex de pobresa a les banlieues (ZUS) i a la resta de França. Le Monde

Balanç

Però res d'això ha fet canviar el barri. De fet, el 72% dels habitants del territori consideren que la renovació urbana no ha canviat les seves condicions de vida. El 51,4% dels menors segueixen vivint per sota del llindar de la pobresa, en llars que guanyen menys del 60% del salari mitjà (fixat en 987 euros per a una persona sola). L'activitat laboral de les persones d'entre 15 i 64 anys està 10 punts per sota de la resta del territori, i 20 punts inferiors en la franja dels joves d'entre 15 i 25 anys.

stats