50 anys més de presó per a Videla
L'Argentina ha tancat una altra ferida de la dictadura. La justícia va condemnar ahir a la pena màxima el dictador Jorge Videla per haver sostret, retingut i ocultat la identitat de 35 nens robats.
BARCELONA.La justícia argentina ha reconegut un pla sistemàtic "d'aniquilació d'una part de la població civil aplicant mètodes de terrorisme d'estat". El màxim responsable d'aquesta "sostracció, retenció i ocultació de la identitat" d'almenys 35 nens menors d'edat va ser el dictador i cap de les forces armades, Jorge Videla. L'anunci que Videla ha estat condemnat a 50 anys de presó va provocar sospirs d'alleujament i alguns aplaudiments dins la sala del tribunal. Davant de l'edifici, organitzacions de drets humans, entre les quals les Abuelas de Plaza de Mayo, van celebrar el final d'un judici històric. Amb el general Videla també van ser condemnats el dictador Reynaldo Bignone i 9 responsables més del robatori sistemàtic de nadons, fills de desapareguts sota el seu règim (1976-1983). La segona pena més alta, 40 anys, va ser per a Antonio Vañek, antic responsable de l'ESMA, l'Escola de Mecànica de l'Armada. Bignone va ser condemnat a 15 anys. La sentència té un valor simbòlic perquè els acusats ja són a la presó per altres causes.
"Aquest judici va començar de fet el 1996, quan les àvies vam presentar una sèrie de denúncies per un delicte que havia quedat fora de les lleis de punt final: el robatori dels nostres néts", recordava ahir per telèfon Estela de Carlotto, presidenta de les Abuelas de Plaza de Mayo. El 1990 el govern de Carlos Menem va aprovar una amnistia que va deixar Videla i els altres colpistes en llibertat. El cas dels nens robats era una de les poques esquerdes que les famílies dels desapareguts podien fer servir en la seva lluita per la justícia.
"Els militars no només van segrestar, torturar i fer desaparèixer els nostres fills sinó que com a botí de guerra es van apropiar dels nostres néts i nétes en la seva xarxa de centres de detenció clandestins, on van muntar autèntiques maternitats", explica Carlotto. Durant el judici, Videla va declarar sobre les víctimes que "totes les parteres, a les quals respecto com a mares, eren militants actives de la maquinària del terrorisme i feien servir els seus fills com a escuts humans".
Els destinataris de les criatures eren famílies afins als règim o altres que seguien processos legals d'adopció, sovint amb les partides de naixement falsificades. En el judici, per 35 casos, ha estat clau el testimoni dels mateixos joves que van ser nens robats i que havien recuperat la identitat en els últims anys. "Han explicat la història viscuda i cada una és una peça en un trencaclosques de l'horror, que pel pacte d'impunitat entre els repressors i els seus còmplices encara no està complet", apuntava Carlotto.
500 casos documentats
Les abuelas han pogut documentar 500 casos de nadons robats, nascuts en un dels centenars de centres de detenció clandestins que van funcionar sota la dictadura, o detinguts amb els seus pares quan tenien pocs mesos d'edat. D'aquests, 105 han tornat al costat de les seves famílies biològiques gràcies a la feina de les associacions de famílies de desapareguts, que investiguen totes les denúncies. "Esperem que la sentència acceleri la recerca de més nens, perquè ens en queden molts per alliberar". Hi ha nens robats que no volen saber res de la seva identitat. D'altres corren als braços dels familiars biològics.
