L’excés d’informació pot conduir a la desinformació i a la confusió. És la característica de la campanya del referèndum sobre la Unió Europa (UE), que Gran Bretanya celebra el 23 de juny. Es corre el risc que els electors s’allunyin del debat i de les urnes i que votin només per raons emocionals. Convençuts del Brexit uns, i dels beneficis de la UE els altres, la decisió recau en els que dubten, que algunes enquestes situen en quatre milions de persones. Han de destriar el gra de la palla però no és fàcil. Els exemples que hi ha tot seguit mostren la dificultat d’una decisió davant del que sovint només és un titular.

Els costos de marxar

Els partidaris de la UE diuen que el Brexit sortiria car a les famílies

El càlcul, del Tresor britànic, es basa en la previsió que fora de la UE l’economia caurà 6,2 punts a causa de la davallada del comerç, de la inversió interna i de la productivitat. L’exactitud de la xifra (4.300 lliures) va merèixer molta atenció perquè el departament d’Economia no ha encertat cap de les seves previsions d’ençà que governen els conservadors (2010). És cert que molts economistes han aventurat un cost per a l’economia britànica en cas de Brexit. La xifra és el resultat de dividir un PIB a la baixa (2,17 bilions d’euros) entre les llars del país. Massa assumpcions a quinze anys vista. També per la impossibilitat de calcular el nombre real de llars, 27,5 milions. Perquè la campanya a favor del Brexit s osté que podria reduir la immigració.

L’impacte sobre la feina

Arguments contradictoris sobre el seu efecte en el mercat laboral

Un think tank que fa campanya per la UE (Centre d’Investigació d’Economia i Negocis) diu que 3,1 milions de llocs de treball en depenen. Però la relació s’ha d’establir a partir del volum de comerç amb la UE. I aquí els escenaris es compliquen. Si hi hagués Brexit, dependrien dels acords Londres-Brussel·les. El Regne Unit podria continuar a l’Àrea Econòmica Europea, com Noruega. I formaria part del mercat únic, però es podrien introduir barreres no aranzelàries, fet que encariria les exportacions i, eventualment, les podria reduir. Divendres, al setmanari alemany Der Spiegel, el ministre alemany de finances, Wolfgang Schäuble, negava l’accés del Regne Unit al mercat únic en cas de sortida del bloc europeu. Però és un fet que el Regne Unit representa més de 64 milions de potencials clients i accedir-hi sense gaires barreres és clau perquè Alemanya, per exemple, hi segueixi venent els seus Mercedes o BMW.

Un oci més car

Les vacances a Europa es poden encarir (o no tant)

El valor de la lliura, molt volàtil i amb tendència a la baixa des de fa mesos, pot perdre entre el 10% i el 20%, d’acord amb Goldman Sachs. Però alguns economistes també prediuen una caiguda de l’euro, que la compensaria. Les tarifes aèries podrien augmentar. Les línies low cost s’han beneficiat de l’aixecament de restriccions de la UE al trànsit aeri. Un cop més, però, tot dependria dels acords posteriors. Els mercats turístics del Mediterrani no voldrien veure com baixa el nombre de passatgers britànics per l’encariment dels bitllets d’avió. La UE podria, doncs, facilitar un estatus com l’actual. Amb tot, fora de la UE no hi hauria assistència sanitària gratuïta i qualsevol desplaçament al continent des del Regne Unit s’hauria d’acompanyar d’una assegurança per evitar sorpreses. Les vacances poden encarir-se, sí, però saber quant és molt difícil.

El preu de continuar a la UE

El Regne Unit aporta a Brussel·les, però també en rep

El 2015 l’aportació neta del Regne Unit a la UE va ser de 12.200 milions d’euros. Vote Leave, però, només difon l’aportació directa, 22.900 milions, sense descomptar la compensació pactada en temps de Thatcher. Cada any les xifres varien. Els partidaris del Brexit tampoc no han explicat que una part del diner que no retorna en forma de rebaixa es reinverteix des de Brussel·les en programes industrials o d’investigació científica. Per contra, han insistit en la màgica xifra dels 459 milions d’euros (350 en lliures) per invertir en l’NHS, el sistema de salut.

Més seguretat

Els serveis d’intel·ligència dubten sobre l’impacte en el terrorisme

Els atemptats de Londres del 2005, o els recents de París, demostren que el jihadisme ha crescut ja amb passaports europeus, inclosos britànics. Els controls fronterers dins de la UE són relativament irrellevants, doncs. Gran Bretanya, però, els manté en tant que no és membre de l’espai Schengen. La lluita per la seguretat es basa en la informació i l’intercanvi d’intel·ligència entre les agències estatals. Dins de la UE com a conjunt no hi ha cap òrgan que centralitzi una mercaderia tan sensible. Amb tot, dos excaps de l’MI5 i l’MI6, l’espionatge intern i extern britànic, han afirmat que fora de la UE Gran Bretanya serà menys segura. Per contra, l’excap de l’Europol ha dit tot el contrari.

La immigració

No queda clar si els beneficis socials atrauen més treballadors

El govern de Cameron ha previst que el 2020 el salari mínim arribi als 11,45 euros/hora. Els professors Ross Brown, de la Universitat de St. Andrews, i la investigadora Mireia Borrell-Porta, adscrita a la Universitat d’Oxford, asseguren en un article a la web acadèmica The Conversation que no hi ha una relació directa entre els dos factors. Altres estudis sobre immigració -fenomen massiu que des de Vote Leave es pretén vincular als beneficis socials que els treballadors comunitaris han rebut al Regne Unit- tampoc no apunten en aquesta direcció.

Enquestes contradictòries i alta volatilitat

Al llarg de la campanya els mitjans han acotat els dos grans eixos del debat a l’economia i l’emigració. Les enquestes han ballat en una i altra direcció en funció del que ha marcat l’agenda informativa. Fins a arribar a l’equilibri actual de 50% a favor de la Unió i 50% a favor del Brexit, segons informava ahir el Centre Nacional d’Investigació Social. El diari The Independent, però, posava l’opció de marxar de la UE deu punts per davant. A l’hora de prendre la decisió entraran en joc factors molt volàtils i difícilment mesurables, relacionats amb la mentalitat individual i col·lectiva, el sentiment nacional, l’educació i la tradició cultural, l’edat o la percepció pròpia en relació amb l’estatus social. La confiança en els líders polítics i els mitjans tradicionals i les xarxes socials són altres factors en joc. La pilota és a dalt de la teulada i no se sap de quin costat caurà.