L'incendi de Notre-Dame, una "catàstrofe" patrimonial

Viollet-le-Duc va reformar la catedral gòtica i va construir l'agulla que s'ha ensorrat amb el foc

VALÈRIA GAILLARD / LAURA SERRA / ANTONI RIBAS TUR

Els arquitectes i els especialistes de l'art gòtic francès es posen les mans al cap per la gran pèrdua que suposa l'incendi que des de mitja tarda de dilluns està cremant la teulada de Notre-Dame de París. "És una catàstrofe", diu, en estat de xoc, Olivier Poisson, conservador general de patrimoni francès de la Catalunya Nord. "El món de la cultura i l'arquitectura estan de dol. És una pèrdua terrorífica, tant pel que fa als elements gòtics com pels que va restaurar Viollet-le-Duc", afirma l'arquitecte especialitzat en intervencions en patrimoni i estructures gòtiques Jordi Portal. "S'ha destruït la coberta feta a mitjans segle XIX per Viollet-le-Duc, i la seva singular agulla, però també hi ha fusta originària del segle XIII a l'absis de l'est. S'està cremant una catedral medieval. I el que sabem d'aquest tipus de catàstrofes és que no hi ha possibilitat d'aturar el foc. Un cop pren, la capacitat calorífica d'aquestes seccions de fusta tan grans, no es pot aturar. Hi haurà destrosses immenses", alerta Poisson. "Quan es va cremar el Liceu, una famosa cantant va dir que era com si li haguessin tallat un braç. Doncs ara, per als francesos, aquest incendi suposa una pèrdua terrible, perquè Notre-Dame és un símbol de la seva identitat històrica, una gran font de recursos econòmics també", diu José Javier Rivera Blanco, catedràtic d’història de l’arquitectura i la restauració arquitectònica i subdirector general de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya.

Cau l'agulla principal de Notre-Dame a causa de l'incendi

Un edifici gòtic en evolució

"Un edifici com aquest és una obra permanent", justifica Poisson. Notre-Dame es va començar a construir el 1163 i fins a mitjans del segle XIV es va anar construint per etapes. Com ha passat històricament en la majoria de catedrals, com la mateixa Sagrada Família, es tracta d'obres que incorporen un compendi d'estils i d'arquitectes singular, i també responen als gustos dels mentors de cada època, clergues o reis. També són fruit del seu temps: a Notre-Dame durant la Revolució Francesa les escultures de reis van ser decapitades i el tresor va ser saquejat, i la catedral es va convertir en un magatzem perquè es va prohibir el culte catòlic. Al segle XIX, però, un altre cop activa, va ser escenari de la coronació com a emperador de Napoleó Bonaparte, malgrat l'estat ruïnós de l'edifici. Fins i tot es va plantejar la demolició d'una església a què els francesos havien girat l'esquena. Va ser la novel·la 'Notre-Dame de París' de Victor Hugo (publicada el 1831) la que va contribuir a salvar una perla arquitectònica, junt amb el gust per les ruïnes del moviment romàntic.

És així com s'apostaria per una rehabilitació que seria icònica, dels arquitectes que havien fet amb èxit la Santa Capella de París, Jean-Baptiste-Antoine Lassus (que va morir el 1857) i Eugène Viollet-le-Duc, que van guanyar un concurs el 1844. La inversió era de 2,65 milions. No va estar exempta de polèmica, pels excessos de Le Duc a l'hora de recrear el gòtic. "Encara que sigui del XIX, és una obra cabdal de l'arquitectura i l'enginyeria. És un dels arquitectes més respectats del seu temps, perquè en l'època se seguien els criteris de l'afegit i la transformació del monument, per molt que avui ens posaríem les mans al cap", apunta Alberto Velasco, conservador del Museu de Lleida, especialista en gòtic. "Aplicava criteris neogòtics. El romanticisme enalteix i exalça els moviments medievals i es fa una arquitectura neomedieval, i aquest és el llenguatge que aplica a l'agulla".  

L'obra de Viollet-le-Duc

L'obra de Viollet-le-Duc va ser total: incloïa l'agulla, una quinzena d'escultures de la coberta (algunes de les quals s'hauran salvat perquè precisament es van retirar a causa de les obres de rehabilitació que poden haver originat l'incendi), la nova sagristia, nous vitralls, pintures murals a les capelles laterals, el restabliment de la portalada, la reparació de l'orgue i la reconstrucció de part del tresor. En gran part aquest conjunt ja es pot donar per desaparegut, però els efectes que es poden estrendre molt més enllà. De fet, les 500 tones de fusta de roure amb què es va construir la coberta (equivalent a 21 hectàrees de bosc) i les 250 tones de plom deuen haver servit de combustible per a les flames. "Hi haurà una pluja de plom, com passava a la novel·la de Victor Hugo", tem Poisson.

El catedràtic José Javier Rivera Blanco explica les particularitats de la part que ha cedit davant les flames: "L’agulla del creuer era molt singular perquè incloïa una filera d'estàtues d’apòstols i, com a curiositat, el mateix Viollet-le-Duc, que era molt vanitós, es va voler retratar mirant al cel, ell, que era ateu". L’agulla és un dels exemples més perfectes del gòtic francès, juntament amb la de l'altra gran catedral francesa, la de Chartres. "Viollet-le-Duc volia fer una catedral modèlica, i per això va projectar posar-hi dues torres que al final no es van construir per manca de pressupost. En canvi, sí que es va construir el cimbori, que imita la basílica de San Serni de Tolosa".

Que no caiguin les voltes

Els experts coincideixen que el més important és que no caiguin les voltes, sota el pes de les bigues cremades, cosa que suposaria el desastre definitiu. "Les grans catedrals es van començar a cobrir amb voltes de pedra per minimitzar precisament els efectes del foc -explica Jordi Portal, observant el desastre minut a minut-. Tot i així el foc ja ha afectat tota la coberta i pel que sembla la torre nord de la façana principal, que té l'estructura de fusta. Si les torres de la façana es veuen afectades, com que tenen unes estructures internes de fusta molt més antigues, seria un desastre i podrien caure les campanes". Un edifici gòtic és especialment delicat en cas d'una catàstrofe com un incendi: "Durant el gòtic es competia per fer l'estructura més agosarada i més etèria; per tant, els equilibris es van calcular d'una manera molt precisa. Qualsevol canvi en l'empenta d'una zona pot alterar tota l'estructura", diu Portal. Les voltes, conegudes com a 'celestes de Notre-Dame', perquè representen el cel que baixa a la terra, poden veure’s greument afectades. "Són voltes específiques sexpartites, que són de creueria gòtica amb sis vanos", aclareix el professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i especialista en catedrals franceses.

De tota manera, Olivier Poisson posa tres exemples de catedrals afectades pel foc en les quals no van acabar caient les voltes. A principis del segle XIX (1836) es va cremar la coberta de la catedral de Chartres i va resistir; en la Primera Guerra Mundial la catedral de Rennes també va patir els efectes de les bombes i les voltes es van mantenir tot i que la fusta es va cremar tota, i més recentment, fruit d'unes obres a la catedral de Nantes, es va cremar tota la coberta i les voltes no van defallir. "Hem de conjurar la sort perquè resisteixin", espera l'inspector dels monuments històrics de Llenguadoc-Rosselló.

Pel que fa als danys a l'interior, totes les peces que hi ha se'n veuran ressentides fruit de la temperatura. Els vitralls rebran de valent, s'esquerdaran i els seus emplomats també es poden fondre. Els tapissos, els retaules, les escultures, el mobiliari litúrgic original i especialment el seu cèlebre orgue, poden patir danys per la caiguda de parts de la coberta, si no acaba sota les flames. "És un edifici molt important per als francesos, representa el culte a Maria des de fa segles i, fins i tot per als no creients, és un monument molt estimat, un monument històric del nivell de Versalles", diu Gérard Martin, historiador i guia de la catedral de Notre-Dame. De l’interior de l’edifici, el guia, que fa anys que ensenya als turistes de tot el món els tresors de la catedral (cada any hi passen 13 milions de visitants), tem sobretot pel cor i el transsepte, que es poden veure afectats per la caiguda de les voltes: "Tenim una relíquia molt important, la Corona de Crist, a banda de la quantitat d’escultures i quadres de gran valor històric que hi ha en les diverses capelles". "És una catàstrofe, una autèntica catàstrofe", repeteix Poisson, desolat.