PRÒXIM ORIENT

Baixar al-Assad: 20 anys de l'home que ha convertit Síria en cendres

La meitat del mandat ha transcorregut en una guerra que ha creat una crisi humanitària i econòmica

Fa 20 anys el jove Baixar al-Assad va prendre les regnes del poder a Síria sense tenir l'experiència d'un líder. A aquell oftalmòleg de 32 anys, educat al Regne Unit, li va tocar governar d'un dia per l'altre un país construït segons els designis del seu pare, Hafiz, que va governar durant 30 anys el país amb puny de ferro. Un mes després de la mort del progenitor, el 10 de juny del 2000, el Parlament sirià va haver d'esmenar la Constitució perquè Al-Assad pogués ser president, ja que l'edat mínima legal per governar era de 40 anys.

L'inexpert president va haver de guanyar experiència militar a correcuita i en un temps rècord va obtenir el rang de mariscal de l'exèrcit i va heretar la presidència del partit Baas [Ressorgiment]. A diferència dels líders veïns, el vell Al-Assad va aconseguir fer de Síria una presidència hereditària, pla en què van fracassar l'egipci Hosni Mubarak, l'iraquià Saddam Hussein i el libi Muammar al-Gaddafi.

L'ímpetu de joventut va portar Al-Assad a creure que podria portar reformes democràtiques al país i en un principi molts van veure en ell l'esperança de canvi. En el seu discurs inaugural, Al-Assad va instar tots els ciutadans a sentir-se convidats a contribuir al desenvolupament i la modernització del país. Molts van esperar una reforma econòmica, una obertura del país a l'economia lliure i no nacionalitzada, però van trigar poc a adonar-se que Al-Assad optaria per una economia d'amiguismes que beneficiaria el seu cercle de poder amb famílies que van vendre la seva ànima al diable.

Una primera revolta fracassada

D'aquell context va sorgir la primera revolta contra el flamant president, anomenada la Primavera de Damasc . Però totes les propostes de reforma de l'oposició van caure en sac foradat. La corrupció en les esferes de poder i un estat policial amb uns serveis secrets capaços de torturar i fer desaparèixer els que es veien com una amenaça van tornar Síria als temps del vell Hafiz.

El març del 2011, l'absència de subsidis per als més pobres, ja que els diners públics es guardaven per comprar favors i aliances, va fer que molts sirians, cansats de ser cada dia més pobres, sortissin al carrer a la ciutat de Daraa, on un grup d'estudiants que va fer una pintada contra Al-Assad van ser brutalment reprimits. Va ser l'espurna de les protestes que es van multiplicar a Síria en sintonia amb la Primavera Àrab.

En pocs mesos la revolta va degenerar en una bruta guerra que ha deixat més de mig milió de morts i cinc milions de refugiats. La situació sobre el terreny es va complicar encara més per l'aparició de l'autoanomenat califat del grup extremista Estat Islàmic i els grups d'oposició vinculats a Al-Qaida.

Dues dècades després, el llegat present del dictador sirià és un país arruïnat i convertit en runa, després de gairebé 10 anys de guerra civil. Síria pateix una de les pitjors crisis econòmiques des que va començar el conflicte, amb la devaluació de la lliura siriana a un 44% davant del dòlar, que ha empitjorat en l'últim mes per la imposició de noves sancions econòmiques per part dels Estats Units conegudes com la Llei Cèsar. La catastròfica crisi financera ha acabat, com a cap de turc, amb el primer ministre, Imad Khamis, que ocupava el càrrec des del 2016, i amb el ministre de Comerç, Atef Naddaf.

Població empobrida

Damasc prefereix culpar la Llei Cèsar de les dificultats econòmiques que no haver d'assumir la seva responsabilitat, tot i que les regions sota control governamental pateixen des de fa dos anys escassetat de carburant i el 80% de la població viu sota el llindar de la pobresa, segons l'ONU. La inflació en els productes alimentaris es va disparar des de l'any passat un 133%.

Al-Assad ha convertit Síria en cendres, però en el seu cas no ressorgirà com una au fènix, sinó que beurà de la seva pròpia medecina a les eleccions parlamentàries, que se celebraran aquest diumenge. Aquests comicis marcaran el camí per al pròxim mandat de l'any que ve. Els seus socis més acèrrims, Rússia i l'Iran, també estan en el mateix cistell pel que fa a la Llei Cèsar. Al devastat país li queden pocs socis que vulguin invertir en la reconstrucció, i acostar-se avui dia a Damasc pot ser perillós, a causa de les dures sancions. Rússia, que ja va sortir escarmentada de la guerra a l'Afganistan, no vol repetir els mateixos errors que en el passat amb Síria. Tot i això, Al-Assad continua presidint tot aquest caos, ja que les crides perquè renunciï, que han tornat a ressorgir al sud de Síria, continuen sense ser escoltades, mentre que la comunitat internacional tracta de trobar una solució política amb o sense Al-Assad al timó.