Borrell crida Europa a tenir "ganes de poder" per recuperar pes internacional

BerlínDavant d'un futur incert per a una Europa debilitada en el joc de les relacions internacionals, el cap de la diplomàcia de la UE, Josep Borrell, ha reclamat als socis comunitaris que desenvolupin "ganes de poder" i que estiguin disposats a intervenir en crisis internacionals. Borrell ha sigut l'encarregat de tancar la Conferència de Seguretat de Munic (MSC, per les sigles en anglès) en què durant tres dies 35 caps d'estat i de govern i un centenar de ministres d'Exteriors i Defensa han participat per debatre al voltant de la pau i els desafiaments globals, com el coronavirus o el canvi climàtic.

Per a Borrell, aquesta voluntat de poder no suposa una aposta només per la via militar, sinó que els Vint-i-set han d'incloure aspectes com els drets humans o mesures contra l'emergència climàtica quan signin acords comercials. A més, reclama que els socis parlin amb una sola veu en les qüestions candents com la solució per a l'enquistada guerra de Líbia o la sortida a a la crisi de Veneçuela i, en aquest sentit, ha advocat per construir una estratègia de futur sense mirar al passat i, en cas que no hi hagi consens, prevalgui la posició del bloc de la majoria.

Una de les més assenyalades en aquesta construcció europea ha sigut la cancellera Angela Merkel, a qui s'ha criticat per la seva inacció a l'hora de complir la promesa d'“aconseguir un ressorgiment d'Europa”. En la seva intervenció a la MSC, Emmanuel Macron ha insistit en reclamar de l'alemanya una resposta clara i concreta per part de Berlín per reforçar l'eix franco-alemany dins de la Unió Europea. És el mateix oferiment que el president francès ja li va fer quan el 2017 va arribar a l'Elisi. Unió, ha dit Macron, per elaborar un pressupost europeu fort i aconseguir l'autonomia en la política exterior i europea sense afectar els acords en el marc de l'OTAN, que aquest cop Macron no va criticar directament. Contestant les preguntes de diplomàtics, polítics i experts, Macron ha retret la “debilitació d'Occident” i ha culpat, en part, els Estats Units de Donald Trump per haver potenciat “una relació més tímida i de retirada amb Europa”.

La divisió entre els socis també és patent amb la reacció de l'anomenat pla de pau de Donald Trump per a Israel i Palestina, però per a Borrell el paper de la UE no es pot limitar a criticar la proposta de la Casa Blanca sinó que, en aquesta ànsia de recuperar protagonisme en l'esfera internacional, n'ha de presentar una de millor.

La conferència de Munic ha avalat l'anomenada iniciativa de Berlín per a Líbia, en la qual setze estats es comprometien en acabar amb la intromissió en el conflicte, tot i que no s'ha evitat que es mantingui l'enviament il·legal d'armament per alimentar la guerra. En aquest sentit, la representant especial adjunta de l'ONU per a Líbia,