May vol més concessions de la UE

LondresLa política del Regne Unit continua instal·lada en el dia de la marmota, com a la pel·lícula Atrapat en el temps, protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell, en què un personatge queda atrapat en el temps i cada matí, quan es lleva, veu que el calendari assenyala la mateixa data i no pot trencar mai l’encanteri. El Brexit és així.

I no és un judici gratuït d’aquest corresponsal. Ho va dir ahir a la Cambra dels Comuns el líder del Partit Laborista, Jeremy Corbyn, quan contestava a la declaració que la primera ministra, Theresa May, va fer al Parlament en el que se suposava que havia de ser la presentació del seu pla B per al Brexit. Per a sorpresa de molt pocs, però, el pla B només era l’A amb una mica més de xerrameca. Xerrameca del tot inútil amb què no va enganyar ningú.

Perquè una tan intransigent com determinada May no vol esborrar cap de les seves línies vermelles per trobar un punt d’intersecció amb l’oposició: ni integrar-se a la unió duanera, ni acostar-se al mercat únic, ni, encara menys, obrir la possibilitat de celebrar un segon plebiscit. May segueix aferrada a l’única estratègia que té al cap per aprovar el seu pla: deixar que el rellotge corri fins al més a prop possible del 29 de març -data oficial de la sortida del país de la UE- i esperar que els que temen una sortida sense acord, d’una banda, o els que creuen que els diputats que hi són contraris -la immensa majoria- podrien aturar el Brexit en últim extrem, d’una altra, acabin per donar-li els vots necessaris per completar la feina.

Però formalment May va assegurar que, “després de la votació de la setmana passada [el pla de la premier va ser derrotat per 230 vots], està clar que l’enfocament del govern havia de canviar. I ho ha fet”.

Impassible davant de la realitat

En un exercici només a l’abast de polítics impassibles davant de la realitat, May va seguir amb el seu discurs i va anunciar més contactes amb els unionistes nord-irlandesos del DUP: “Treballarem per identificar com podem assegurar que el nostre compromís d’una frontera oberta a Irlanda del Nord i Irlanda es pugui mantenir de manera que obtingui el suport d’aquesta Casa [dels Comuns] i de la Unió Europea”. I un cop coneguda la posició dels seus socis -de fet la coneix sobradament- durà les conclusions a Brussel·les a la recerca de concessions que acabin amb els recels dels brexiters sobre la garantia de la frontera irlandesa, la veritable pedra a la sabata que entorpeix el pla de May.

Però ni Brussel·les, ni encara menys Dublín, volen sentir a parlar de modificacions en la salvaguarda de la frontera. El cercle, doncs, continua sense poder quadrar-se.

Corbyn va despatxar ràpid May sense donar cap crèdit a les seves paraules: “La primera ministra encara nega la magnitud de la derrota de la setmana passada. Ha d’abandonar les línies vermelles. He entès que tornarà a Brussel·les. ¿Però quina diferència hi ha entre una concessió i una garantia legal? Ja ho va intentar abans de Nadal. Això és el dia de la marmota”.

D’altra banda, per intentar convèncer els que encara no es deixen seduir, May va fer els jocs de mans verbals -també inútils- a què ens té acostumats. Així, va prometre que en el moment en què el Regne Unit pugui començar a negociar la futura relació comercial amb la UE -en principi, a partir del dia després que en surti-, obriria els braços a la participació d’una “àmplia gamma de veus” perquè es doni forma de la manera més consensuada possible a la nova relació. La Cambra va reaccionar amb riallades, amb l’escepticisme de costum davant les paraules de Theresa May. ¿En quin moment està el procés, doncs? On era abans de la setmana passada però amb menys temps, just el que vol esgotar la primera ministra.

Esmenes indicatives

Amb el tic-tac del rellotge del Brexit acostant-se ràpidament al 29 de març, ahir diferents parlamentaris van proposar a la cambra noves esmenes per intentar condicionar l’acció de govern els pròxims dies: esmenes per evitar el no acord o, entre altres qüestions, per donar suport a un segon referèndum, opció del tot inimaginable per a Theresa May. Sobre aquesta alternativa, la premier va afirmar: “No té prou suport, podria danyar la cohesió social i perjudicar la fe en la nostra democràcia”.

Aquestes esmenes seran seleccionades avui per l’ speaker del Parlament i es votaran el 29 de gener. Amb independència de la discussió legal existent actualment sobre si seran o no vinculants per al govern, des de la tribuna dels Comuns May va assegurar que les diferents votacions sobre les propostes no serien -formalment no poden ser-ho- una repetició de la votació de la setmana passada sobre el pacte de divorci. La segona votació oficial sobre el seu acord amb la Unió no tindrà lloc en cap cas abans del final de la primera setmana de febrer. En tot cas, aquestes votacions podrien indicar on és el territori de diàleg cap al qual la UE es pot moure.

L’únic signe d’avenç que hi va haver ahir va tenir lloc a última hora. Una declaració del DUP va celebrar una idea del ministre d’Exteriors polonès, que al matí havia afirmat que la garantia sobre la frontera d’Irlanda podria tenir una durada de cinc anys. Amb tot, Brussel·les no va rebre especialment bé aquesta iniciativa.